Comentaris i propostes al projecte de la LEC (i II)

Professorat

Seguint amb l’anàlisi del Projecte de Llei d’educació que iniciarem en l’article anterior, s’indica com hauria de ser la formació inicial del professorat i la possibilitat de dur-la a terme mitjançant convenis amb les universitats. Això no passa de ser una manifestació de bona voluntat, car aquesta llei no pot ser prescriptiva per a un nivell d’ensenyament, l’universitari, que resta expressament exclòs en l’article 1.2.; i més quan les noves titulacions docents ja s’han iniciat.

En canvi, es desaprofita l’ocasió de considerar mèrit important per accedir al cos d’inspector o a la direcció dels centres el tenir un postgrau en supervisió i organització escolar, respectivament, mitjançant convenis amb les universitats catalanes. Aquesta fora una mesura que sens dubte augmentaria el nivell formatiu inicial d’aquests col·lectius i, per tant, la qualitat general del sistema. Més quan ja hi ha antecedents d’haver impartit als anys noranta un màster en avaluació als inspectors en actiu mitjançant un conveni del tipus assenyalat.

Respecte a l’avaluació del professorat, es diu que entre les funcions de la inspecció hi ha la de “supervisar i avaluar l’exercici de la funció docent i de la funció directiva” (art. 163.1b).  La realitat és que si no s’inclou definitivament a la direcció escolar en la tasca de l’avaluació dels docents –prèvia professionalització decidida de la mateixa direcció– el tema no tindrà mai solució; la direcció ha de ser el primer nivell de supervisió. La disposició de l’article 91.3, que diu que “la direcció dels centres està habilitada per intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre”, no és suficient al respecte.

La llei dóna molts detalls sobre aspectes retributius, etc. però no concreta res en relació a la jornada laboral que diu l’establirà el Govern (art. 121). Aquest aspecte hauria d’estar en relació amb les xifres donades a l’article 52 que regula el calendari i l’horari escolar on, per cert, hi ha un ball de xifres difícil d’entendre. El primer que caldria clarificar és que són dies “lectius”, que es fixen entre 175/178. Després es determina l’horari de primària en 890 hores que, si es considera que ara són sis hores diàries, donaria solament un total de 150 dies de classe. Per la secundària se’n determinen 1.050 hores, que pot ser també el nombre d’hores que tingui l’educació infantil i la primària (art. 52.4); Aleshores cal preguntar-se si aquest total és solament per als centres públics que tenen sis hores diàries de classe o també per als centres concertats.

L’estabilitat dels equips docents dels centres públics segueix restant a precari mentre es mantingui el dret a poder concursar cada any, com consagra l’article 114. La qualitat del sistema demanaria alguna mesura en aquest terreny que fomentés la continuïtat del projectes educatius.

Participació en el sistema

El capítol cinquè és el que regula la participació de la comunitat educativa i escolar en el sistema mitjançant els corresponents Consells escolars. En el Consell Escolar de Catalunya, la presidència deixa de correspondre al cap del departament d’Educació, que podia delegar-la, com s’ha fet fins ara, per passar a ser de lliure designació del conseller/a de torn, qui també nomena als respectius presidents del Consells escolars territorials. Sorprèn, però, que no hagi adoptat un sistema més representatiu (elecció per part dels membres del consell, per exemple), o independent del govern, com que el president fos elegit pel majoria qualificada del Parlament; sorprèn perquè eren aquests els sistemes que demanaven els grups polítics de l’actual govern quan eren a l’oposició. El mateix cal dir respecte a l’obligació per part del Consell Escolar de Catalunya de fer una memòria anual d’activitats i no pas una de valoració del sistema, com també demanaven aleshores els esmentats grups.

Escolarització

L’escolarització es durà a terme mitjançant les “zones escolars” que permeten la planificació de l’oferta i la demanda de les places escolars finançades amb diners públics. La llei proposa l’harmonització del dret a escollir escola (art. 44.1) amb la “garantia d’equilibri en la distribució de l’alumnat amb necessitats específiques”, aspecte aquest certament necessari per implicar a tot el sistema amb l’escolarització dels alumnes més necessitats.

Però el tema de les zones escolars no era present en el pacte signat en el seu moment també pel sector de l’ensenyament concertat, i ara els representants dels titulars d’aquest sector manifesten les seves reticències a una mesura que consideren arbitrària i susceptible de manipulació política, tal com varen fer palès en un comunicat emès a finals del juliol passat. Seguint amb el sector concertat, el projecte de llei no diu res de la igualtat d’horari entre centres públics i concertats, ni garanteix que el concert pugui equivaldre al cost real de la plaça escolar. Solament es fa esment a l’equiparació de salari del professorat concertat amb el públic en un període de quatre anys després de l’entrada en vigor de la llei. Tot això explica una part de l’oposició dels sector concertat a certs punts de la proposta de llei.

L’escola pública catalana es defineix com a “inclusiva, laica i plural, trets definidors del seu caràcter propi” (art. 83.2). Potser no estaria de més afegir-hi el seu compromís amb el país, la seva cultura, la seva història ... quan estem tan necessitats de mantenir allò que ens identifica com a poble. I és que, a banda del tractament de la llengua, no s’adverteix un clar compromís de la llei amb la concepció nacional de Catalunya com a país. I si això no ho contempla el sistema educatiu difícilment arrelarà en el conjunt de la població.

Avaluació

Seguint els passos de la LOE, l’avaluació mereix una atenció àmplia en el projecte de llei catalana. Respecte a l’avaluació del professorat, a banda del comentari anterior, solament resulta obligatòria per als qui volen entrar en la carrera docent.

Respecte als alumnes, el projecte no proposa cap avaluació externa al llarg de les diverses etapes del sistema educatiu que tingui caire oficial per a les qualificacions dels escolars. Seguim, doncs, essent una excepció respecte als països avançats. Solament es manté l’avaluació de caire diagnòstic de les competències bàsiques, ara regulada per la LOE malgrat que a Catalunya s’inicià el 2000, perquè la prova anunciada pel govern  per als alumnes de sisè de primària en llengua i matemàtiques tampoc no tindrà caràcter vinculant per a les seves qualificacions, i de fet no es diferencia massa de les de competències bàsiques ja aplicades a l’esmentat curs.  .

En l’article 171.2 el govern s’obliga a presentar al Parlament un informe sobre resultats i situació dels sistema educatiu però no s’indica amb quina periodicitat. Aquesta mesura ha de ser també un estímul per a millorar i està en la línia del “rendiment de comptes” que s’obre camí en l’àmbit internacional, més després de les avaluacions internacionals que son àmpliament publicades i debatudes.

En substitució de l’actual Consell Superior d’Avaluació es crea l’Agència d’Avaluació de l’Educació, que segueix adscrita al departament d’Educació. Serà el conseller/a de torn qui designarà el seu president i els vocals del consell rector, si bé es determina que l’Agència actuarà amb independència de l’administració (art. 172.3). Aquí també s’adverteix un canvi d’opinió dels actuals partits del govern respecte a quan eren a l’oposició, i demanaven que el Consell Superior d’Avaluació depengués del Parlament i fos aquest organisme qui designés el seu president. Però la creació de l’Agència sens dubte donarà un bon impuls a l’avaluació del sistema.

Ajuntaments

Desapareguda la proposta reiterada durant anys pel PSC de municipalitzar l’educació infantil i primària, els ens locals prenen major protagonisme en els processos de matriculació, a més del suport que poden donar a les activitats de caire extraescolar que organitzin els centres, així com la seva implicació en l’ajut a les famílies que tenen alumnes amb necessitats específiques, entre altres activitats (art. 143). Potser resulta més innovadora l’assignació als municipis de participar en l’aplicació dels programes d’avaluació i el coneixement dels seus resultats” (art. 143.3.a6).

Finalment ....

Sens dubte hi ha més qüestions a comentar d’un projecte de llei que és extens en text, encara que no gaire en contingut pels motius que ja s’han assenyalat. Com calia esperar, la dimensió ideològica del govern actual hi és present en alguns aspectes de l’organització del sistema, mentre alguns altres, que suposarien un trencament d’inèrcies i ens podrien conduir vers la millora de la qualitat, no apareixen. S’han deixat passar massa anys de preponderància del discurs que encaixava en allò que es considera “políticament i pedagògica correcte” i ara resulta molt difícil de canviar. El fet que conceptes com “autoritat”, “rendiment de comptes”, “responsabilitat”, “transparència”, “professionalitat”, “esforç”, etc. hagin estat manipulats per sectors ultraconservadors no ens hauria de fer perdre la seva necessitat en un context plenament democràtic, on els sistemes socials es justifiquen pels seus resultats i no tant per la seva estructura de funcionament.

Els resultats del nostre sistema educatiu són baixos en funció del què volem i correspon al nostre nivell de desenvolupament. Fins i tot han minvat en l’última aplicació del PISA, on la preeminència la tenien els coneixements en ciències, en comparació amb aplicacions anteriors. I la solució no és solament una qüestió de recursos, sinó d’especialització del professorat, d’avaluació externa dels alumnes, de reforços adequats als centres que ho necessiten.

Es diu que les lleis no canvien les coses, però això resulta tan fals com pensar que elles soles són suficients. Les lleis marquen tendències i si deixem temps suficient perquè es consolidin sens dubte que ajuden a canviar les coses. Tant de bo que aquesta llei tingui un ampli consens social i professional; tant de bo que la millorem en el tràmit d’aprovació al Parlament i tant de bo que ens donem temps per dur-la a la pràctica i fer-ne un seguiment acurat. Que no passi com amb la LOGSE, que tant bon punt es va acabar el seu període d’implantació ja es va canviar sense una avaluació seriosa arreu de l’estat. La excepció va ser Catalunya, on la Conferència Nacional d’Educació en va fer una avaluació exhaustiva que, per cert, no s’esmenta com antecedent en el projecte de llei que ens ha ocupat.

Ens cal confiar que la Llei d’Educació de Catalunya serà un eina per avançar en un camí de llarg recorregut però que ens ha de dur a una millora substancial del nostre sistema educatiu. Això serà així si deixem de banda interessos partidistes i corporatius i pensem en els destinataris, els únics que han de justificar les mesures legals, tècniques i econòmiques que ha de prendre el sistema educatiu català.