Comentari sobre la XVII Tribuna: Com organitzem l’aula?

Acabo d’arribar a casa i no en tinc prou amb la Tribuna d'avui, hagués parlat durant hores de l'organització a l'aula. Fantàstics ponents, des de l'experiència a l'aula. Hem estat parlant de treball cooperatiu i de codocència. Tots els que estàvem a sala estem del tot convençuts de la importància que té el valor afegit del treball cooperatiu a les aules de les nostres escoles.

Jo tinc moltes preguntes encara: Quan parlem del canvi d'organització a l'aula, de quina aula estem parlant? Tinc clar que dins el sac hi posem l’educació infantil, l’educació primària... de l’educació secundaria, en dubtem però la posem. Segurament també hi posaríem els cicles formatius i els PQPIs però... i el batxillerat? Què en fem del batxillerat?

Quan parlem de revolució pedagògica, de reforma educativa, sempre pensem de baix cap a amunt. Sempre anem on veiem que l'aplicació serà més senzilla i tindrà un èxit assegurat. Per què no comencem per parlar i passar a l’acció de la reforma educativa des de les universitats, o des del sistema laboral? Ja comencem a veure nous oficis. Com aprenem els coneixements per aquests nous oficis?

Us imagineu una escola sense matèries? Jo si, però avui parlàvem d’anar obrint de mica en mica portes. Quan imagino crear la “meva escola” sempre trobo dues portes tancades: la del batxillerat i la de les proves PAAU.

Eduquem als nois i noies d’avui en dia per competències, treballem les actituds i habilitats, la competència d’aprendre a aprendre, eduquem ciutadans, fem treballs interdisciplinaris i projectes que fan caure la baba a altres escoles; tot per aconseguir ser ciutadans responsables. Després de mantenir una línia pedagògica més o menys coherent topem amb el batxillerat; que contemplat des d’aquesta perspectiva pot arribar a ser un pur tràmit durant dos anys per preparar-se per a treure la millor nota a les PAAU. Al batxillerat diversifiquem per assignatures i intentem treure el rendiment màxim del temps perdut a explicar tots els coneixements que es comenta que no s'han donat a secundària.

M'imagino una aula on la creativitat i el treball per projectes i l'ABP estan dins del quotidià, m'imagino un professor (o més) que ha de canalitzar i fer un procés d'acompanyament a l'alumne per extreure totes les seves capacitats, i per a potenciar-les a través de la dimensió emocional i social. M'imagino que si un alumne vol ser enginyer, buscarà i demanarà al professor que sigui que li expliqui per quins sets sous s'aguanta un edifici. M'ho imagino tot plegat, i em desperto quan veig els nois i noies de batxillerat estudiant per els exàmens finals del primer trimestre, per tal de preparar-se per les PAAU.

Ens organitzem abans de fer la reforma educativa? Què volem que aprenguin els nostres alumnes (encara recordo una de les primeres tribunes que vaig assistir i que em va encantar)? Volem assignatures / especialitzacions? Des de quan? Hem de canviar l'estructura del sistema educatiu per canviar amb fermesa l'organització a l'aula, per poder convèncer a la família que es creu que el seu nen no aprèn.

Això sí, si "els de dalt" no espavilen, ho començarem a fer a l'aula.