Comentari a la conferència d’Alejandro Tiana
El passat 17 de gener Alejandro Tiana, Catedràtic de Teoria i Història de l’Educació i actualment Secretari General d’Educació del MEC, va pronunciar una conferència sota el títol "Perspectivas del sistema educativo español con el desarrollo de la LOE" al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya. La conferència es va centrar en delimitar els cinc reptes o desafiaments als quals, des de seva perspectiva, donava resposta la LOE. A continuació recollim breument alguns apunts entorn aquests reptes així com hi fem algunes consideracions.
1- Èxit escolar per a tothom a l’educació bàsica.
Actualment, entre un 20% i un 30% d’alumnat no aconsegueix finalitzar i acreditar els ensenyaments obligatoris, dada que darrerament ha anat apareixent en diferents informes i s’ha anat debatent en diferents fòrums i espais pedagògics. Sens dubte es tracta d’una dada preocupant.
Tiana creu que tothom hauria d’arribar a assolir el nivell que comporten aquests ensenyaments obligatoris i que per tant cal delimitar amb claredat quines competències cal assolir, on cal arribar i les mesures que es poden establir per atendre tota la diversitat d’estudiants. En aquest sentit la LOE implementa un seguit de mesures com ara els Programes de qualificació professional o la concepció del 4t d’ESO com a curs d’orientació, entre d’altres.
Des de la nostra perspectiva aquests és un repte “clau” del sistema educatiu però cal ser molt curosos a l’hora d’establir mesures tot assegurant que aquestes efectivament garanteixin l’assoliment d’uns nivells per part de tothom i no suposin, en cap cas, una rebaixa dels mateixos.
2- Millora de l’atenció a l’educació infantil, especialment a la franja 0-3.
L’educació infantil és una etapa educativa important que tot i no ser obligatòria congrega a la gran majoria d’infants d’aquestes edats. Darrerament s’ha fet força avenços en aquesta etapa en general però ara caldria reforçar la franja 0-3. Aquesta, més enllà que sigui una etapa educativa important, és una etapa respecte la qual hi ha una gran demanda social per a donar-hi resposta.
En aquest sentit potser afegiríem que cal tenir ben present que l’educació infantil és la base de tot l’itinerari formatiu que seguiran els alumnes i que sovint és des d’aquesta etapa des d’on es pot fer una tasca pedagògica profunda que garanteixi majors èxits per a tots els alumnes. Fer un treball pedagògic rigorós en aquestes edats sovint és una de les mesures preventives més eficaç respecte problemàtiques que veuen la llum en anys posteriors.
3- Continuació d’estudis i aprenentatge al llarg de la vida.
L’educació i la formació ni comença ni acaba a l’escola i cal tenir una actitud d’anar-se formant al llarg de la vida per tal d’anar assolint les competències que ens demana cada moment personal i professional pel qual passem. Per tant, és important el treball d’aquesta consciència i actitud que implica que l’alumne entengui, per sobre de tot, que la seva formació no s’acaba en fer el darrer curs d’educació obligatòria o fins i tot post-obligatòria.
Aquesta és una visió fonamental que cal que cada cop compartim més. I més enllà de l’educació al llarg de la vida (Life Long Learning) també hauríem de parlar i ser conscients de l’educació en diferents moments i espais de la vida (Life Wide Learning), i per tant per part de diferents agents. Ens eduquem i aprenem al llarg i ample de la vida, prenent la idea del mot anglosaxó. I aquest aprendre en diferents espais degut a l’acció de diferents agents és clau que la tinguem clara des del sistema educatiu. Només des de la concepció del fet educatiu com a acció educativa compartida des de la coresponsabilitat de diversos agents serà possible assolir òptimament els reptes i desafiaments als quals anem fent referència.
4- Educació de la població immigrant.
En els darrers 10 anys la població immigrant s’ha multiplicat per 9. Comptem amb uns percentatges que oscil·len entre un 8,5% i un 12% en funció de la comunitat autònoma. Com en el cas del primer cicle d’educació infantil, aquest és un repte social que no se circumscriu només a l’àmbit educatiu. Tanmateix, des de l’àmbit educatiu cal pensar i fer propostes al respecte.
En aquest sentit, segons l’opinió de Tiana un dels majors reptes consisteix en no convertir els centre educatius en guettos.
D’altra banda, i tot i estar d’acord amb aquesta mesura, pensem que es important que alhora es garanteixin les condicions per tal que tots els centres que acullin immigrants comptin amb els recursos necessaris. Finalment, també creiem que és fonamental un estudi aprofundit dels models d’acollida i integració als centres per tal de trobar les fórmules que facilitin més la tasca a mestres, companys i alumnes immigrants. Sovint, i degut a la precipitació del fenomen de la immigració, no podem negar certa improvisació a l’hora de fer-hi front.
5- Millora de la convivència escolar.
Sense entrar en cap mena d’alarmisme cal ser conscients de l’existència de problemes de convivència escolar i de violència als centres. En aquest sentit, Tiana considera que som en un molt bon moment per fer quelcom al respecte que impliqui respostes a aquesta problemàtica, però sobretot que desenvolupi una certa funció preventiva cap a l’aparició de majors problemes de convivència escolar.
No hi ha cap dubte de la necessitat de fer front a aquestes realitats, i estem molt d’acord en què hem de ser conscients i no deixar-nos portar per aquest alarmisme social que s’ha generat tot posant etiquetes abans d’hora o bé contribuint a fer més gran el problema.
Finalment, Tiana considera que per a afrontar aquests 5 reptes calen 2 mesures clares que acaben esdevenint també nous reptes o desafiaments:
a- Augment de l’autonomia de centres.
Cal veure què entenem per autonomia, en què cal donar autonomia i com fer-ho. Sens dubte, l’autonomia és la garant de models de centres educatius que s’ajustin a les necessitats del territori i que hi donin una resposta adequada. I en aquest sentit Tiana esmenta que la direcció del centre hi té un paper rellevant.
L’autonomia de centres conjuntament amb la professionalització de la direcció és una de les mesures cabdals al nostre entendre i ens sembla que si s’assoleix pot ser la millor garantia de centres i escoles amb iniciativa i connectades amb l’entorn. Tanmateix, caldrà assegurar que determinades inèrcies (majoritàriament en el sector públic) no bloquegin una iniciativa tan encertada com aquesta.
b.- Millora de la situació del professorat.
En els propers 8-10 anys seguirà havent-hi molta renovació de mestres i professors, motiu pel qual és un bon moment per introduir canvis en diferents sentits. Cal posar especial atenció en com es formen, en com se seleccionen i alhora en com incentivar-los i reconèixer la seva tasca pedagògica.
Encara que aquesta sigui una mesura i repte que aparegui en darrer lloc no deixa de ser una de les més importants. Al capdavall, qui fa realitat el sistema educatiu són els mestres i professors que treballen dia a dia amb els seus alumnes. Cal, per tant, un reconeixement just a la tasca que desenvolupen així com cal demanar-los tot el rigor en el seu exercici professional. Ara bé, si demanem rigor també ens hem d’assegurar que reben una bona formació, fet que ens obliga a revisar la seva formació inicial i continuada la qual no podem negar que té algunes mancances però sobretot algunes incongruències com ara l’escassa formació pedagògica del professorat de secundària.
En síntesi, la conferència del Sr. Alejandro Tiana va apuntar encertadament en reptes i desafiaments educatius cabdals. Tanmateix, cal posar atenció en com donem resposta a cadascun d’ells i alhora assegurar-nos que ho puguem fer, ja que en alguns casos vol dir disposar d’uns recursos que no sempre estan disponibles quan parlem d’educació en el context de les inversions del país.
