Com treballar la convivència a l’escola

“La millor manera de treballar transversalment la convivència al centre és concretar les normes de funcionament al projecte educatiu per garantir-ne la vigència i la coherència en totes les instàncies”, diu Enric Roca, director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB. Per a Roca, la manera de treballar la normativa de convivència “ha d’incloure la participació de l’alumnat, tant en el disseny com en el seguiment”. L’instrument per canalitzar aquesta participació pot ser elpla d’acció tutorial, que, tal com apunta, “rau en el treball a les tutories i a partir de l’acompanyament i l’orientació de tots els membres de l’equip docent”. Un desplegament en el qual també han de participar les famílies, les quals, en paraules del professor de la UAB, “han d’acompanyar els seus fills des de la coherència educativa, els valors i les normes dels quals es dota el centre per garantir la convivència i el clima relacional adequat en la vida del centre”. Tot i ser un projecte de centre i implicar docents, alumnat i famílies, Roca subratlla que “qui ha de vetllar pel compliment i liderar la seva implementació efectiva ha de ser l’equip directiu del centre”.

ESPAIS DE REFLEXIÓ

A l’IES Gorgs de Cerdanyola del Vallès l’equip té espais de reunió en què els docents parlen de l’alumnat més enllà de les matèries.El director, Jordi Lleonart, afegeix que també compten “amb un pla d’acció tutorial que al llarg del curs organitza activitats a l’hora de tutoria centrades en l’àmbit de les competències socials, com són els tallers realitzats en col·laboració amb entitats com l’Institut Guttmann, La Marató de TV3, el programa Salut i Escola o els Mossos d’Esquadra”. “A 4t d’ESO -afegeix-, fa tres anys vam iniciar de manera anticipada l’organització d’activitats del servei comunitari”.

GESTIÓ POSITIVA DEL CONFLICTE

Avui dia, els centres educatius són un reflex de la diversitat que hi ha a la nostra societat: persones diverses amb pensaments, opinions i valors diferents, la qual cosa pot originar conflictes de qualsevol mena, una situació que pot esdevenir font d’aprenentatge si sabem com utilitzar-la constructivament. Per a Enric Roca, “es tracta d’un canvi de mentalitat que l’escola pot ajudar a generar entre les noves generacions”. Al seu parer, “cal treballar els conflictes que inevitablement se succeeixen entre les persones, també entre els alumnes, com oportunitats d’aprenentatge i no com successos dramàtics o necessàriament amb connotacions negatives”. Els conflictes, apunta, “són oportunitats de creixement, i del conflicte, si el gestionem positivament, en sortim enfortits, tant des del punt de vista individual com des de la perspectiva de la maduresa d’un grup”.

A l’IES Gorgs, quan el conflicte es presenta entra en acció la comissió de convivència. “En aquesta comissió -explica Jordi Lleonart-, formada per membres de la direcció i un membre del claustre que fa les funcions de coordinació i seguiment dels casos tractats, analitzem cada cas i fem principalment una feina d’orientació amb l’alumnat”. Els conflictes més habituals entre alumnes són aquells que comencen amb una petita falta de respecte al company, un insult, un comentari inapropiat en una xarxa social... “Sovint costa esbrinar qui ha iniciat el conflicte, perquè el detonant pot ser qualsevol cosa insignificant”, assenyala Lleonart, que revela: “L’accent de la comissió el posem en aturar la bola que creix, aprendre a entendre l’altre i reconèixer els errors”.

Lleonart es mostra a favor de la gestió positiva del conflicte. “Anar únicament per la via disciplinària, efectivament, no serveix de res”, afirma. Per això, des de la comissió de convivència tenen clar que “cal escoltar l’alumne i fer que s’escoltin entre ells”. “Ens cal posar en joc el recurs de l’empatia i fer-los adonar que aquell que genera o fa créixer un conflicte o baralla s’està equivocant”, subratlla Lleonart, que també destaca que “quan exposes amb claredat davant l’alumne tot allò que ha motivat el conflicte, és l’alumne mateix qui reconeix els fets i fins i tot proposa solucions”.

CULTURA DE LA MEDIACIÓ

En aquesta nova concepció del conflicte, Enric Roca proposa introduir la cultura de la mediació, en què, assenyala, “tothom hi guanya i ningú hi perd, i ofereix la possibilitat de fomentar la convivència al centre i a cada grup classe, des del creixement conscient i responsableque sempre comporta la gestió de la convivència per anar superant dificultats i conflictes”. Aquest és un recurs en el qual l’IES Gorgs té experiència. “Sempre que es determini que no som davant d’un conflicte greu, en segons quines circumstàncies, la figura d’un mediador, també alumne, pot facilitar la resolució del conflicte”, apunta el director. En aquest cas, puntualitza, “la comissió de convivència en fa el seguiment a través d’aquests mediadors, que, de fet, són alumnes una mica més grans que han rebut una formació específica en resolució de conflictes”.

En última instància, la comissió de convivència de l’institut és qui coordina la resolució dels conflictes, que pot requerir la intervenció d’altres agents del centre com el tutor, l’orientador o el psicopedagog, o de recursos externs com l’EAP o els serveis socials de l’ajuntament. “Mirem d’ajustar l’aplicació dels recursos a la mida del conflicte”, apunta Lleonart, que fa èmfasi en el fet que “en la prevenció i en el tractament cal, més que mai, el treball en equip”.

Imprescindible un cop més

A l’IES Gorgs, les famílies són informades des del primer moment que es detecta algun problema. “Fins fa poc -explica el seu director-, fèiem servir un document en paper que les informava de qualsevol incident amb els companys, el professorat, les instal·lacions del centre, etc., però des de fa poc hem informatitzat la comunicació d’incidències a les famílies”. Actualment, les famílies reben la comunicació en forma de correu electrònic. “A continuació, si l’incident no té especial importància, les famílies en poden fer el seguiment amb entrevistes amb el tutor”, diu Jordi Lleonart. Si l’incident o l’acumulació de petits incidents es gestiona des de la comissió de convivència, el coordinador de la comissió contacta amb les famílies per explicar la situació i les mesures correctores que s’hagin d’aplicar. “És fonamental que les famílies reconeguin al centre educatiu el seu paper formador, tant acadèmic com d’educació en valors, en convivència, etc., i que ens facin costat”, diu. “També cal que des de casa es prengui part activa en la resolució d’aquests conflictes. Amb el suport de la família, tenim mitja feina feta”.

https://criatures.ara.cat/escola/Combatre-assetjament-escola-treballar-convivencia-Imprescindible_0_2147785217.html