Com organitzem l’aula?

L’aula no és un espai neutre i asèptic, sinó que és un lloc de trobada i de relació interpersonal que influeix de manera decisiva en els alumnes que hi conviuen. L’interès de la comunitat educativa per aquest espai va quedar palès en la tribuna organitzada per Edu21 sobre les noves possibilitats d’organització de la docència a l’aula i de les moltes opcions d’agrupament de l’alumnat. El seguiment de la sessió va superar les expectatives de l’organització i va obligar a canviar-ne la ubicació.

A la tribuna, finalment celebrada al col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp, es va analitzar de quina manera l’organització de l’aula ofereix molta informació sobre els processos educatius que s’hi duen a terme, sobre la manera d’exercir l’autoritat i també sobre la metodologia que s’hi empra. La qual cosa suggereix la possibilitat de noves accions educatives, com la codocència i la multidocència, i de diversos models d’agrupaments de l’alumnat per treballar de forma cooperativa, individualitzada, amb modalitats interedats, etc. En definitiva, en opinió dels dos ponents, s’hauria de convertir l’aula en un espai de major flexibilitat tant per al docent com per a l’alumne i el grup.

Jordi Mussons, director de l’escola Sadako, es qüestionava «què frena la innovació a les aules?» i, en aquest sentit, remarcava «la resistència al canvi per part d’una escola, una família i una societat que busquen seguretat». És per això que reclamava als docents un gir metodològic per aconseguir una «revolució educativa, passant de la política de la queixa a la de la transformació».

Segons Mussons, un d’aquests canvis de model hauria de començar per obrir les portes de l’aula i possibilitar la codocència o multidocència, ja que ofereix un seguit d’avantatges: «suport i cogestió de l’aula, una millor atenció personalitzada de l’alumnat, més capacitat d’observació i, per tant, millor avaluació, etc.». En qualsevol cas, Mussons també va advertir que «qui no es vegi capaç de tirar endavant aquestes innovacions, que no ho provi».

Per la seva banda, Pere Pujolàs, professor titular de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, va presentar una disjuntiva a les més de 200 persones que van seguir l’acte: «Si el vostre plantejament com a educadors és prioritzar el treball individual, l’ordre a l’aula i  el model tradicional de classe magistral, la forma més efectiva és distribuir els alumnes alineats en fileres enfocades al mestre i a la pissarra. Si, en canvi, sou conscients de la importància d’afavorir la participació i la relació entre els alumnes d’acord amb les seves necessitats cognitives, emocionals, individuals i grupals, hauríeu d’optar per una organització flexible de l’aula». En aquest sentit, Pujolàs va proposar un esquema minuciós d’agrupament de l’alumnat a través d’una estructura cooperativa i d’interedats que, en definitiva, possibilitaria una atenció adequada a la diversitat de l’alumnat.

Enric Roca, coordinador d’Edu21 i moderador del debat, va tancar la tribuna animant el públic assistent a reflexionar i, si s’escau, a aplicar els criteris pedagògics que haguessin extret de l’acte, encara que puguin semblar complexos o que no depenguin només d’un mateix.