15 desembre 2010
Jaume Sarramona (Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol)

Catalunya en les darreres proves del PISA

El primer que cal advertir és que el PISA no ens dóna un diagnòstic del nostre sistema educatiu perquè es limita a una avaluació en tres àmbits acadèmics: comprensió lectora, matemàtiques i ciències, i això solament amb els alumnes de 15 anys. Ara bé, el rigor amb què es confeccionen i s’apliquen les proves, a més del fet que els resultats es publiquen de manera comparativa, fa que el programa PISA de l’OCDE sigui mereixedor de respecte i d’una alta valoració arreu.

A Catalunya tenim resultats de les proves del PISA des del 2003, després que el 2002 el Consell Superior d’Avaluació d’aleshores signés un contracte amb l’OCDE per ampliar la mostra del nostre país, a més de participar en l’estatal.

Atès que cada tres anys es posa l’èmfasi en una de les tres matèries avaluades, els resultats del 2009 permeten comparar l’evolució en comprensió lectora de manera més confiable respecte el 2000. És cert que en aquella primera aplicació no teníem mostra ampliada, però el nombre d’alumnes avaluats, pertanyents a 23 centres, era suficient per proporcionar unes dades força ajustades a la realitat. Les primeres conclusions que es poden treure són les següents:

 

  • En comprensió lectora estem ara al nivell de l’any 2000.
  • En matemàtiques estem pràcticament al mateix nivell que el 2003.
  • En ciències, si bé hem pujat respecte el 2006, encara estem per sota dels resultats obtinguts en les avaluacions anteriors.

 

La conclusió general, doncs, és que cal treballar per, realment, millorar a partir d’ara de manera significativa. En aquesta darrera avaluació hi ha, però, unes altres dades que també mereixen ser tingudes en compte:

Catalunya té una diferència de puntuació en comprensió lectora a favor deles noies de 29 punts, igual que la mitjana d’Espanya.

En matemàtiques, la diferència a favor dels nois és de 22 punts, quan la mitjana dins l’OCDE és solament de 12.

En ciències, la diferència a favor dels nois és de 9 punts, quan en el conjunt de
l’OCDE no hi ha diferències.

Tenim pendent, doncs, aconseguir una major equitat entre els sexes: ens cal fomentar més la lectura entre els nois i una actitud més positiva vers les matemàtiques i les ciències entre les noies.

Les diferències de mitjana entre els alumnes immigrants i autòctons és de 82 punts, quan la mitjana espanyola és de 56. Som la segona comunitat autònoma pel que fa a la major distància entre ambdós col•lectius. Tenim també una feina a realitzar en aquest terreny.

Una altra qüestió que ens porta a relativitzar un xic més els resultats obtinguts a Catalunya –i de la qual els mitjans de comunicació no se n’han fet ressò ni tampoc el Departament d’Educació no l’ha explicat−, és que les nostres puntuacions tenen un ampli error en la mitjana, que arriba als 6,02 punts en matemàtiques, al 5,88 en ciències -els més alts de totes les CA de l’Estat-, i al 5,23 en lectura. Això vol dir que ens movem entre un interval bastant ampli a l’hora de donar la puntuació mitjana. Caldria suposar que aquest error estadístic és degut al mostreig?

En aquesta darrera avaluació hem millorat el percentatge d’alumnes que estan en els esgraons més baixos en l’escala de puntuacions, però encara tenim terreny per córrer pel que fa als nivells superiors, on es manifesta el nostre grau d’excel·lència.

Mentre que el percentatge d’alumnes que s’acumulen en els dos esgraons superiors de l’escala de comprensió lectora a l’OCDE és del 7,6 % a Catalunya és només del 3,8%; en matemàtiques, estem al 10,4% enfront del 12,7% de l’OCDE i pel que fa a Ciències, estem al 4,7% respecte el 8,5 % de l’OCDE.

El conjunt de les dades publicades donaria lloc a més anàlisis i conclusions, però les assenyalades fins ara ens diuen que Catalunya s’ha situat novament en el lloc que ja ens corresponia fa deu anys i que encara tenim problemes estructurals al nostre sistema educatiu, la qual cosa ens adverteixen que hem de continuar treballant sense baixar la guàrdia.

http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/articles/9254