Carta oberta (i amable) a les escoles que volen treballar amb les famílies (i II)

Benvolgudes escoles; fa unes setmanes començava aquesta carta (en la qual us feia reflexions sobre la relació amb les famílies dels vostres alumnes), vaig arribar-ne fins la meitat i us vaig prometre que l’acabaria. Ara ho faig. Gràcies per seguir-me escoltant.
En això de les relació amb les famílies, crec que val la pena que les escoles tingueu en compte, sobretot, algunes coses (posem-n’hi quatre, d’acord?) que us poden ser útils. Us les comento, sabent que algunes de vosaltres ja n’apliqueu bé algunes, o potser totes.

1. Qüestió d’ADN...

El més important de tot és que la comunicació amb les famílies formi part del vostre ADN. Vull dir, que tingueu el xip posat d’explicar i preguntar constantment les famílies. Que no sigui, aquesta comunicació, quelcom que feu només quan toca i perquè toca, sinó que formi part del vostre tarannà diari.

Per fer-ho, tingueu clar què voleu comunicar, quan voleu comunicar-ho, com voleu comunicar-ho i qui ho haurà de comunicar. I, recíprocament, què, com i quan voleu que us expliquin les famílies. I després, tingueu la ferma voluntat de fer-ho. És una reflexió que heu de fer (tot l’equip de professorat, sota el lideratge de l’equip directiu) i que convertirà la comunicació amb les famílies en quelcom natural en la vostra feina diària. Però és clar: només podreu fer-la si esteu fermament convençudes que comunicar-vos amb els pares i mares us pot aportar valor.

Algunes de vosaltres estareu pensant: dir-ho és senzill i fer-ho, no tant. Cert. Però us recomano intentar-ho: no és el mateix citar individualment les famílies una vegada durant tot el curs que fer-ho dues i tres vegades, ni fer una sola reunió de grup que ferne dues, ni tenir una web actualitzada i rica (perquè les famílies trobin una altra manera de sentir-se implicats en allò que feu), un butlletí intern o un blog participatiu, que no tenir res de tot això. Si es tracta d’acostar les famílies a l’escola, de fer-les-hi participar (cadascú en el seu paper), no és el mateix una cosa que l’altra.

2. ... i qüestió d’eficàcia:

Sigueu eficaces a l’hora de comunicar-vos. La manca d’eficàcia genera desencís. Algun consell ràpid, benvolgudes escoles, per tal de ser-ne:

• Planifiqueu la comunicació: una mica més amunt, quan parlava de l’ADN, us ho deia. No m’hi allargo.
• Feu servir canals de comunicació variats: podeu comunicar per molts canals i val la pena que ho feu. Per alguns pares i mares, la nota informativa introduïda a la motxilla (o donada a la mà) de l’alumne és un canal adient. Altres, preferiran llegir les informacions a la web i mitjançant correu electrònic. L’objectiu ha de ser, sempre, arribar a tothom.
• Creeu circuits útils per aprofitar les aportacions que vénen de les famílies. Una organització que vol aprendre ha d’estar preparada per escoltar allò que li diuen des de fora i fer-ho servir per millorar. I, de vegades (no sempre), les aportacions dels pares i mares són raonades i útils. Poden expressar-les en les reunions de tutoria, en una reunió de pares delegats, en les reunions de l’AMPA o en el consell escolar. Fins i tot en els passadissos, de la manera més informal de totes. Tant se val: heu de ser capaces de recollir-les i valorar-les i, per tant, heu de tenir espais i temps per fer-ho.
• Prepareu el vostre professorat per fer les entrevistes amb les famílies. Expliqueu-los que escoltar activament és important i doneu-los eines per a conduir l’entrevista de manera que sigui agradable, positiva i, sobretot, útil per als alumnes, les famílies i per a vosaltres com a organització.

3. I les AMPA?

Penseu-hi, en les AMPA. No sempre representen l’opinió majoritària de les famílies, però és un interlocutor vàlid per comunicar-vos-hi. Plantegeu-vos com a repte tenir una AMPA forta i amb esperit col·laborador. I demaneu, en tot cas, participar en les seves reunions. Podreu explicar-vos més i millor.

Procureu, simultàniament, que l’opinió de l’AMPA sigui clara en el consell escolar. I la de la resta de pares membres del consell, també. La interlocució amb l’AMPA (amb les famílies, en general) ha de ser transparent, franca. No es tracta que els pares decideixin en lloc vostre; es tracta que us hi comuniqueu.

4. I els aspectes pedagògics?

Cal implicar les famílies en aspectes estrictament pedagògics? Qüestió que genera debat. D’una banda, aquells que pensen que aquest és terreny només dels professionals. De l’altra, aquells que defensen el dret de les famílies a participar, d’alguna manera o altra, del currículum. Enmig, els qui pensem que tot depèn de com s’enfoqui aquesta participació. Hi ha casos on els pares entren a classe (amb activitats determinades i específicament preparades) i l’experiència aporta bons resultats; en d’altres, no hi entren però reben informació àmplia del com i el perquè de l’educació que reben el seus fills.

Els pares i mares hi estan majoritàriament interessats, en els aspectes pedagògics. Penseu què podeu fer, en el vostre context, per donar resposta a aquest interès.

...

Acabo la carta oberta (i amable) que m’he proposat escriure-us, estimades escoles. Ara us he de deixar, que se’m fa tard; és hora de portar-vos el meu fill i la meva filla. Sabeu? Hi vénen cada dia molt contents, a veure-us...