Carta d’acomiadament per als nens i nenes de quart
L'autora, tutora d'un curs de quart de primària, comparteix amb nosaltres la carta d'acomiadament que va llegir als seus alumnes el darrer dia de curs, on s'adreça a tots ells d'una manera emotiva i sincera.
Durant el curs, centràrem les sessions de tutoria en aprendre a expressar sentiments. En l'última sessió, l'assemblea de final de curs, després de recordar col·lectivament els fets que més ens havien marcat, i d'una estona de silenci, vam escriure el que sentíem d’aquest temps conviscut junts. Després, en rotllana i veient-nos les cares, ho vam llegir.
Va ser una sessió molt emotiva i crec molt sincera. També jo havia fet el mateix procés que els i les alumnes, però, després de sentir el que havien escrit, vaig creure oportú fer-ne un de més llarg i personalitzat per cadascú. En va sortir una carta que els hi vaig llegir a l'últim dia, a primera hora del matí, abans d'anar al parc a jugar i patinar.
Estimats nens i nenes de quart:
Avui és l’últim dia que estem junts. Els dies, les setmanes i els mesos han passat molt de pressa. Quan vam començar el curs, semblava molt llunyà el 20 de juny i ja hi som, ja hi hem arribat.
Vull dir-vos que us estimo. Quan començo cada curs penso que no podré estimar el grup d’alumnes nous, tant com vaig estimar el del curs anterior. Amb vosaltres em va passar igual. Us tenia al davant i pensava en els nois i noies que començaven cinquè. Però, com cada any, al cap d’un mes ja us sentia meus, els meus alumnes i aprenia a estimar-vos tal com sou.
M’ha agradat ser la vostra mestra. Quan una prova us sortia bé, m’alegrava amb vosaltres. Quan el que us proposàveu, ho aconseguíeu; ho he celebrat amb vosaltres. Quan sentia les vostres rialles; reia amb vosaltres.
Quan us insultàveu; sentia un dolor punyent dins meu. Quan amb els companys i companyes us mostràveu amb poca comprensió em dolia a l’ànima. Quan m’explicàveu alguna cosa de la vostra vida; em sentia a prop vostre. Quan us esforçàveu en fer bé la feina; m’omplíeu de satisfacció.
Vull demanar-vos disculpes per les vegades que he estat injusta, per les vegades que no he sabut entendre el que us passava, per les vegades que no us he escoltat, per les vegades que no he tingut en compte els problemes i dificultats que hàgiu pogut tenir amb la vostra família o bé amb els amics i amigues, per les vegades que no he sabut explicar-vos prou bé alguna matèria i sobretot disculpes per no haver-vos acollit les vegades que m’heu necessitat i que jo no he estat amatent.
També us vull donar les gràcies pel munt de coses que m’heu donat i ensenyat. Recordo la creativitat en els treballs de plàstica, l’harmonia en la cançó del concert de Nadal, la vostra afecció per les matemàtiques, els contes divertits que heu escrit, les poesies tan ben recitades, la vostra companyonia en els equips de taula, els treballs ben presentats, les proves ben contestades, el silenci quan jo us parlava, les ganes de comunicar-vos entre vosaltres i sobretot l’agradable convivència a les colònies i l’esforç per triomfar en l’obra de teatre.
Per tot això i molt més he vingut cada dia a treballar amb ganes. Ni els dilluns em feia mandra venir a l’escola.
Tots i totes ja sou part de la meva vida i me n’emporto un bon record:
De la Lola1, l’entusiasme quan presentava els temes de l’Assemblea de Delegats i la defensa aferrissada de la justícia.
De la Núria, l’esforç que fa per aprendre i fer bé les feines.
De la Maria, la rialla tímida i la capacitat de treball.
De l’Andreu, la tranquil·litat en que fa totes les tasques.
De la Raquel l’agilitat per resoldre els problemes de matemàtiques i la capacitat de superació.
D’en Martí la dificultat per triar companys o companyes i la seva rialla gran i franca.
Del Fermí la seva aptitud de reflexió i predisposició en fer les feines i en saber estar amb els amics i amigues.
De l’Annabel la capacitat de fer gresca i d’inventar-se jocs.
De la Paula l’alegria i el benestar que aportava als equips de taula.
Del Francesc la capacitat de jugar i el bon criteri en els temes que hem tractat a la classe.
Del Manel el desig de fer amics i de jugar.
De la Ruth les ganes de fer teatre i de voler estar amb les amigues.
De la Marta la magnífica sociabilitat. Ha estat un bon puntal de la classe.
D'en Jaume el gran cor que demostra cap els companys i companyes.
Del Bernat el seu saber estar a les classes. Ha estat un alumne magnífic.
De la Sandra la capacitat de fer valer la seva opinió.
De l'Alex la passió de fer amics nous i de treballar.
Del Carles el desig de tenir amics i el fet de pensar que la culpa és dels altres.
De la Mònica l’esforç que feia en fer bé les seves coses.
De l’Ariadna el tracte excel·lent cap a totes les persones.
Del Santi la seva sinceritat i la capacitat pels aprenentatges.
De l’Oriol les ganes que té de fer bé la feina i el gust per riure.
De la Sílvia la superació i fortalesa.
Del Salva la capacitat de servei i amabilitat i l’enrenou que sovint ha organitzat a les classes.
Del Nil la seva rialla trapella i les ganes d’estar entremig de tots els saraus.
Poques vegades us he donat consells, ara per acabar us en vull donar un, que de ben segur us serà útil per viure més intensament: Parleu, escolteu, sentiu i mireu amb el cor, no com a òrgan motor de l’aparell circulatori que és, sinó amb els sentiments de dins, aquells que sentim si ens escoltem.
Algunes i alguns de vosaltres heu dit que aquest ha estat el millor curs de la vostra vida, jo us desitjo que també els propers siguin els millors cursos de la vostra vida.
Una abraçada a tots i totes
Elena
El Sagrer, juny de 2007
1 Els noms dels alumnes són ficticis.
