11 novembre 2007
Xavier Sans i Antolí, mestre i col·laborador d'Edu21

Cap a l’avaluació de l’excel·lència per l’avaluació excel·lent

Entenent que la societat postindustrial o societat del capitalisme informacional disposa d’uns paradigmes funcionals i de control distints als de la seva predecessora immediata, cal pensar que el procés educatiu també els posseeix en la seva justa mesura.

Necessitem una societat culta, dinàmica i pròspera però només
ho serà si ho és el seu nucli fundacional i generador: l’educació. Una societat
basada en el coneixement ha de ser lliure per a prendre les seves decisions de
forma madura i responsable; ha de ser capaç de crear i enfrontar nous reptes de
desenvolupament, però sobretot ha d’excel·lir com a model social integrador,
eficient i pròsper. En una societat així ens cal un sistema excel·lent d’avaluació per a l’excel·lència del propi sistema
educatiu
.

Un sistema d’avaluació
que haurà de:

- Garantir la qualitat
final i l’eficàcia (societat culta i
cívica).
 - Significar una alta formació didàctica i organitzativa inicial per als futurs docents al
temps que estimula la millora específica dels equips docents en exercici.
 - Atendre a la incertesa, el canvi, la simultaneïtat,
la indeterminació i la complexitat de la realitat actual i a la dels propis continguts
curriculars.
 - Engrescar a tots els participants de la xarxa de
coresponsabilitats educatives amb el propòsit de crear uns referents clars vers els processos de socialització i participació
activa dels ciutadans.
 - Comptar amb l’assessorament de grups de “savis” amb
la potestat de regular el propi procés
al marge de polítiques volubles i canviants.
 - Garantir l’adquisició d’habilitats personals que ens permetin integrar-nos amb
capacitació i qualificació en les xarxes
de serveis i coneixement.
 - Generar una xarxa compromesa vers el fluid educatiu, el canvi permanent i la necessitat, en conseqüència, de
la formació continua.

Gaudir d’un instrument
regulador amb aquesta perspectiva significa racionalitzar el procés educatiu i
apropar-lo a aquelles disciplines que s’han mostrat eficients quan s’han
aplicat a altres tipus d’estructures i organitzacions.

Quan des de l’educació ens adonem que els
paradigmes socials s’han modificat potser és senyal que arribem –una vegada
més– amb el pas canviat i una mica tard. Tanmateix, encara tenim l’oportunitat
de fer “la revolució” (amb article determinat) pendent en el nostre sistema
educatiu des de fa massa temps. No obstant això, com en altres ocasions
anteriors, tenim el risc de conèixer el què no volem, sense saber allò que
convé de debò a una societat adulta, moderna i culta.