Cap a l’avaluació de l’excel·lència per l’avaluació excel·lent
Entenent que la societat postindustrial o societat del capitalisme informacional disposa d’uns paradigmes funcionals i de control distints als de la seva predecessora immediata, cal pensar que el procés educatiu també els posseeix en la seva justa mesura.
Necessitem una societat culta, dinàmica i pròspera però només
ho serà si ho és el seu nucli fundacional i generador: l’educació. Una societat
basada en el coneixement ha de ser lliure per a prendre les seves decisions de
forma madura i responsable; ha de ser capaç de crear i enfrontar nous reptes de
desenvolupament, però sobretot ha d’excel·lir com a model social integrador,
eficient i pròsper. En una societat així ens cal un sistema excel·lent d’avaluació per a l’excel·lència del propi sistema
educatiu.
Un sistema d’avaluació
que haurà de:
- | Garantir la qualitat final i l’eficàcia (societat culta i cívica). |
- | Significar una alta formació didàctica i organitzativa inicial per als futurs docents al temps que estimula la millora específica dels equips docents en exercici. |
- | Atendre a la incertesa, el canvi, la simultaneïtat, la indeterminació i la complexitat de la realitat actual i a la dels propis continguts curriculars. |
- | Engrescar a tots els participants de la xarxa de coresponsabilitats educatives amb el propòsit de crear uns referents clars vers els processos de socialització i participació activa dels ciutadans. |
- | Comptar amb l’assessorament de grups de “savis” amb la potestat de regular el propi procés al marge de polítiques volubles i canviants. |
- | Garantir l’adquisició d’habilitats personals que ens permetin integrar-nos amb capacitació i qualificació en les xarxes de serveis i coneixement. |
- | Generar una xarxa compromesa vers el fluid educatiu, el canvi permanent i la necessitat, en conseqüència, de la formació continua. |
Gaudir d’un instrument
regulador amb aquesta perspectiva significa racionalitzar el procés educatiu i
apropar-lo a aquelles disciplines que s’han mostrat eficients quan s’han
aplicat a altres tipus d’estructures i organitzacions.
Quan des de l’educació ens adonem que els
paradigmes socials s’han modificat potser és senyal que arribem –una vegada
més– amb el pas canviat i una mica tard. Tanmateix, encara tenim l’oportunitat
de fer “la revolució” (amb article determinat) pendent en el nostre sistema
educatiu des de fa massa temps. No obstant això, com en altres ocasions
anteriors, tenim el risc de conèixer el què no volem, sense saber allò que
convé de debò a una societat adulta, moderna i culta.