Canvi de rumb educatiu
“Els alumnes d'avui hauran d'esdevenir persones portadores d'uns sòlids valors personals i socials que l'escola ha de contribuir a mostrar-los”
Després del període electoral, i amb un nou govern a l'horitzó, la
comunitat educativa del nostre país necessita saber on ha d'anar, què
s'espera d'ella i quina carta de navegació mostrarà el nou govern per
marcar un nou rumb educatiu. Aquests darrers anys han estat sacsejats
per un seguit de normes i mesures que perseguien produir transformacions
en el sistema. Canvis a vegades d'un notable calat (LEC, decret
d'autonomia de centres, de direccions, etc.) i altres de més dubtosa
efectivitat (calendari escolar, programa 1x1 d'introducció dels
portàtils a l'aula, rebaixa de sou als mestres de la pública i de la
concertada, disminució de certs recursos existents, etc.).
Tot fa
pensar que el nou
govern haurà d'administrar un pressupost educatiu que, com en altres
àmbits, s'haurà de basar en l'austeritat i, per tant, en un redoblat
esforç per a l'optimització dels recursos existents. En aquest escenari
resultarà fonamental esbrinar quins àmbits, projectes o prioritats
esdevenen efectivament rendibles en la perspectiva de millorar el
sistema en els aspectes més cabdals. És a dir, ens cal abocar recursos
allà on més es necessiten i també on poden tenir un efecte multiplicador
perquè ataquin els factors més determinants de les febleses del
sistema.
En aquest sentit,
efectivament, la lluita contra el fracàs escolar ha de ser una de les
prioritats essencials. El problema rau a identificar aquells factors que
més es correlacionen amb aquest fracàs. Molts es troben fora de la
responsabilitat directa del sistema educatiu. Sabem que com més alt és
el nivell d'estudis dels pares més baixa és la possibilitat que els
fills acabin abocats al fracàs escolar. Per tant, aquí tenim
identificada quina és la població on hem de posar el principal focus
d'atenció, encara que no de forma exclusiva. El compromís de les
famílies per l'educació, l'esperonament dels pares per l'estudi dels
fills, un clima social i de l'entorn extraescolar enriquidor i
complementari de l'escola, etc. són aspectes que impliquen tota la
societat i que requereixen polítiques en l'àmbit de la família, la
conciliació laboral, la dignificació dels barris, el suport a les
associacions culturals, esportives, de lleure, etc.
Pel que fa
estrictament
al marc escolar, caldrà potenciar i optimitzar el suport educatiu als
alumnes amb més dificultats per aprendre des de les primeres edats per
detectar, al més aviat possible, aquells factors que podrien conduir a
un fracàs escolar que, molt sovint, esdevindria també fracàs social.
Així mateix, necessitem protocols per detectar de forma preventiva els
trastorns d'aprenentatge, que tenen una prevalença d'entre el 5% i el
15% de la població infantil. En cap cas les mesures d'austeritat hauran
de disminuir aquest tipus de recursos i el personal especialitzat i de
suport propis per a aquesta atenció. Una altra cosa és replantejar les
fórmules organitzatives que molts centres disposen en la utilització
d'aquests recursos. Per exemple, en molts casos no seria més rendible
introduir dos professors a l'aula per atendre la diversitat existent, i
no pas anar fraccionant els grups amb un professor de suport que
s'emporta de l'aula ordinària alumnes, o subgrups, que després
difícilment poden reintegrar-se en el seguiment normalitzat del
currículum?
També es requereix
prioritzar els fronts més estratègics de la lluita contra el fracàs
escolar als centres. D'aquests fronts destaquem la comprensió lectora
com l'element bàsic que permet a l'estudiant seguir amb garanties la
resta de matèries curriculars. Un altre aspecte cabdal el constitueix el
domini de les matemàtiques en general i del càlcul i la resolució de
problemes en particular. També hem de posar l'accent en les competències
en llengües estrangeres, en el domini digital del coneixement i en tots
aquells aspectes que ens facilitin la comprensió del món social,
científic i tecnològic on aquests alumnes d'avui –adults de demà– hauran
de viure, de competir i, sobretot, d'esdevenir persones portadores
d'uns sòlids valors personals i socials que l'escola ha de contribuir a
mostrar-los perquè s'hi puguin identificar.
