Cada aula acull dos nens amb dislèxia o trastorns d’atenció
Almenys dos alumnes de cada aula tenen problemes d'aprenentatge, principalment dislèxia o trastorns d'atenció. L'Observatori de Salut de la Infància i l'Adolescència va revelar ahir que aquest curs, a les aules catalanes, hi ha com a mínim 57.000 estudiants d'educació primària i secundària que pateixen trastorns específics de l'aprenentatge. La xifra puja, a la resta d'Espanya, a 385.000 alumnes.
Aquesta és la principal conclusió del quart informe Faros que elabora
l'observatori i que va ser presentat ahir a l'Hospital Sant Joan de Déu
d'Esplugues de Llobregat. Aquest mateix informe revela que el fracàs
escolar en l'educació secundària se situa a Espanya en el 30%, un
percentatge que suposa el doble del que es registra de mitjana a Europa.
CONDICIÓ
GENÈTICA / «El diagnòstic precoç és fonamental per evitar altres
problemes a l'alumne», va advertir la directora de l'estudi, Anna Sans,
que va destacar que «l'entorn de l'escolar i el sistema educatiu són
fonamentals per al desenvolupament del nen, però també ho és la seva
condició genètica, que pot provocar que desenvolupi un d'aquests
trastorns».
Sans va reconèixer que «durant molt temps aquesta
variable no s'ha tingut en compte i no s'han trobat respostes per al
fracàs escolar d'estudiants que malgrat que s'esforçaven molt no
aconseguien bons resultats». Les bases genètica i neurològica expliquen,
segons la responsable de l'informe, els problemes que tenen alguns
alumnes, «malgrat tenir una intel·ligència normal, per adquirir hàbits
d'estudi, mantenir l'atenció o controlar la seva conducta».
Els trastorns de l'aprenentatge més freqüents són la dislèxia,
que
afecta entre un 5% i un 17% de la població infantil, i el trastorn de
dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), una anomalia del funcionament
del cervell que afecta entre un 8% i un 12% dels nens. Una de les
propostes que fan els responsables de l'informe és flexibilitzar els
dissenys curriculars per adaptar-los a la diversitat dels alumnes.
L'informe
proposa, per exemple, que els nens amb dislèxia tinguin més temps per
fer un examen o que els alumnes amb TDAH rebin una supervisió més
constant per part dels professors.
