Bolonya i ‘okupacions’
“Però siguem seriosos, Bolonya no és, ni ha de convertir-se, en res de tot això que denuncien alguns estudiants, sinó que comporta entrar a Europa amb Europa per convergir-hi en el denominat Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)”
Aquells que no estiguin introduïts en el món universitari els ha
d'haver sobtat força tot el moviment que les darreres setmanes està
protagonitzant un col·lectiu d'estudiants universitaris sota el lema
genèric del "No a Bolonya". Hom deu pensar que això de Bolonya
perjudicarà greument els estudiants i que representarà poc més que la
defunció de la universitat pública i el seu lliurament a les mans
malèfiques del mercat.
PERÒ SIGUEM SERIOSOS: BOLONYA no és, ni ha de convertir-se, en res
de tot això que denuncien alguns estudiants, sinó que Bolonya comporta
entrar a Europa amb Europa per convergir-hi en el denominat Espai
Europeu d'Educació Superior (EEES). En aquest aspecte, el procés de
compartir un mateix procediment per reconèixer el que s'ha estudiat en
qualsevol país de la Unió (sistema de crèdits ECTS) resulta
imprescindible si volem inserir-nos dins el sistema ordenador europeu.
ÉS EVIDENT QUE LA UNIVERSITAT ha de formar científics, humanistes i
investigadors i que cal que ho pugui continuar fent. Per això caldrà
romandre amatents perquè la implantació de l'EEES no esdevingui una
excusa per suprimir determinades titulacions de caire formatiu i
humanístic. Tanmateix, la universitat també té l'obligació de formar
excel·lents professionals que siguin capaços d'aportar valor afegit a
la nostra economia i el plus de competitivitat que representa fer molt
bé la feina per la qual has estat format. En síntesi: que sàpiguen fer
la feina, que la facin ben feta i, si potser, millor que com la fan els
altres. I això no ho aconseguirem si, encegats per la crítica global a
Bolonya d'uns quants, no proposem un model universitari molt més
eficient que l'actual.
SABEM QUE L'EEES NO ARRANJARÀ tots els problemes que tenim i que en
crearà de nous. També estem d'acord que l'EEES ha d'anar acompanyat
d'una més àmplia i més justa política de beques per als alumnes amb
menys recursos econòmics. Així mateix, compartim la impressió que els
estudiants podien -i poden encara- participar més activament en el
procés d'aplicació de Bolonya. Però també és cert que el model de
competències professionals que incorpora l'EEES, el seu plantejament
general que situa l'esforç i el treball de l'estudiant en el centre de
la seva perspectiva didàctica, la voluntat per elevar l'exigència de
determinats títols com les anteriors diplomatures, constitueixen
aspectes molt positius que poden contribuir a remoure profundament el
nostre actual sistema d'educació superior.
NO ES POT MALBARATAR TOT AQUEST potencial de canvi a causa del
moviment protagonitzat per un grup d'estudiants que, sota una estètica
antisistema, pretén impulsar unes tesis poc matisades i fortament
ideologitzades. I, sobretot, resulten intolerables les actituds
violentes i de menyspreu a la integritat de les persones i als seus
drets, com les que han succeït i continuen succeint a la UAB.
L'ocupació dels rectorats i facultats com un acte de força unilateral
sotmet els seus gestors, i l'estudiantat que vol seguir acudint a les
classes amb normalitat, a una gran indefensió institucional si no a la
pura intimidació personal.
DAVANT AQUESTS FETS, CAL LAMENTAR l'irresponsable i llarguíssim
silenci de les autoritats polítiques, que ha comportat, a la pràctica,
donar oxigen a la radicalització d'aquest petit nucli d'estudiants que
ha acabat fornint la seva pròpia èpica generacional al preu de
desprestigiar la universitat pública a que, paradoxalment, diuen que
volen defensar. Està molt bé saber què es rebutja, però el que
veritablement demostra maduresa és identificar el que es vol i
proposar-ho com a alternativa. Vistos determinats mètodes utilitzats
per alguns dels autoproclamats crítics a Bolonya, caldrà cercar el
compromís responsable de la resta d'estudiants, que són, a més, la
immensa majoria.
