“Bolonya és una gran oportunitat”
“El Procés de Bolonya harmonitzarà el nostre sistema universitari amb Europa i és una oportunitat única per transformar i modernitzar la universitat amb una perspectiva de futur”. Aquesta és, en resum, la conclusió principal que es pot extreure de la taula rodona que ahir es va celebrar al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Cataluya en la que van participar la degana d'aquesta entitat, Josefina Cambra, el doctor Jordi Riera, vicerector de Docència i Convergència Europea de la Universitat Ramon Llull (URL) i el doctor Màrius Martínez, ex degà de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Enric Roca, coordinador d'Edu21, va actuar com a moderador.
La taula rodona, organitzada
per Edu21, va aixecar una gran expectació entre el públic
assistent, que va protagonitzar un animat debat-col·loqui després de la
intervenció dels experts convidats, que van coincidir en afirmar que “Bolonya
és una gran oportunitat, doncs sense un excel·lent sistema d'educació
superior el país no podrà garantir el seu progrés qualitatiu”.
Tot i reconèixer que darrere del Procés o Pla de Bolonya –nom amb el
que es coneix tot el conjunt de mesures que configuren el que s'anomena
Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES)– també s'amaguen perills i
dificultats que caldrà superar, “els aspectes positius superen àmpliament els punts febles del Pla”.
Segons Màrius Martínez, “per canviar s'ha de començar a caminar, i ara és el moment de fer-ho, sense por, tot i que els canvis sovint generen incerteses”. Per aquest expert Bolonya és positiu perquè “sacseja
la universitat i sobretot perquè possibilita que els estudiants tinguin
un paper més actiu. Ara seran ells mateixos el centre del seu projecte
d'estudis”. Martínez va donar la raó als estudiants quan s'han
queixat de la manca d'informació que han tingut per poder tenir un
debat més profund i enriquidor al voltant de l'aplicació del Pla. Així
mateix va afirmar que “els
estudiants ens han fet adonar que a casa nostra la implementació de
Bolonya s'està fent amb tempos pocs realistes, doncs en altres països
ja ens porten molt avantatge”. Jordi Riera també va secundar aquesta idea tot dient que “mentre
nosaltres estem pendents de poder harmonitzar en el 2010 el nou sistema
de titulacions, en altres països ja estan pensant què faran a deu anys
vista, no avancem en la mateix velocitat que ells”.
Un dels punts clau que cal resoldre és el finançament, doncs “Bolonya
també significa, entre d'altres moltes coses, tenir beques suficients i
estabilitzar la situació del professorat. Si no es resol urgentment el
finançament de Catalunya, difícilment podrem aplicar el Pla al nostre
país amb el finançament adequat”, va assegurar el doctor Martínez. Josefina Cambra també es va mostrar d'acord en què cal “revisar i millorar el sistema de beques” però va centrar la seva intervenció en ressaltar les possibilitats que ofereix Bolonya pel que fa a “millorar
la formació dels docents, replantejar seriosament els aprenentatges
dels alumnes, planificar millor l'estructura dels diferents departaments” i, sobretot, “replantejar la relació entre la universitat i el món del treball”.
El doctor Jordi Riera va assegurar que Bolonya posarà fi a la situació actual, on conviuen “una sobreeducació i una infravaloració de resultats”, i donarà pas a un nou escenari que ha d'eliminar “els dèficits crònics de manca de competitivitat i el conseqüent poc reconeixement que arrosseguen les universitats europees”. Segons la seva visió, Bolonya provocarà canvis a tres nivells: “a l'aula, a la universitat i al sistema universitari”. Els canvis a l'aula es concreten “en més competències, en què personalitzem l'estudiant i amb la convivència de les classes magistrals amb d'altres alternatives”. A la universitat Bolonya li dóna l'oportunitat de “guanyar qualitat i de rendir comptes, de ser més transparent”, i al sistema universitari la possibilitat real de vincular-se “a altres sistemes, començant per l'educatiu”. Riera també va desmentir que Bolonya mercantilitzi la universitat: “la recerca –va dir– serveix per transmetre coneixement des de l'ètica, encara que la paguin les empreses”.
Els
participants en aquesta Tribuna Edu21, també van
posar de manifest, entre d'altres qüestions, que Bolonya ha de primar
la cultura de la qualitat, ha d'oferir un catàleg de titulacions més
obert i una oferta més racionalitzada (no totes les universitats poden
oferir tots els títols), i ha de posar fi a determinades estructures
corporativistes del professorat. Pel que fa a la controvèrsia que el
Pla ha aixecat en el si de la comunitat universitària i també a nivell
social, Martínez va indicar que sovint “la cultura de la queixa legitima l'immobilisme” i Cambra que, en el fons, “la por al futur és més social que estudiantil”. Riera, per la seva part, va assegurar que “el futur està per inventar-lo, no per intuir-lo” i va reclamar “lideratge per tirar endavant tot el procés”.
