BarçaKids entrevista Enric Roca, director d’Edu21
Enric Roca és doctor en Ciències de l’Educació per la UAB i professor titular del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social d’aquesta universitat. Ha exercit com a docent i com a psicopedagog en centres de primària i de secundària, concertats i públics. Ha desenvolupat càrrecs de responsabilitat directiva i d’assessorament.
Té diverses publicacions (llibres i articles) sobre temes curriculars, de formació del professorat, d’avaluació, d’educació intercultural, d’atenció a la diversitat, de la relació família i escola i sobre el talent en educació. Ha estat membre del Comité Científic del XIII Congrés de Ciutats Educadores i és membre del Consell Assessor del Projecte Educatiu de la Ciutat de Barcelona. De l’any 2007 al 2014 ha estat el coordinador general d’Edu21, institució al servei de la millora de l’educació a Catalunya. Actualment és el director de l’Associació Edu21, entitat continuadora del projecte
Com van ser els teus inicis en el món educatiu?
Després d’estudiar Pedagogia a la UAB vaig exercir de cap d’estudis en una escola concertada de primària. Prèviament havia tingut contacte amb el món de l’educació en el temps de lleure i també en l’esportiu a través de l’ensenyament del tennis.
Educació i ensenyament van de la mà o són conceptes diferents?
Educació és un concepte més ampli. De fet és un procés sempre inacabat i permanentment perfectible. Ens estem educant al llarg de tota la vida. En canvi, ensenyament té a veure amb els processos intencionals que busquen afavorir l’aprenentatge, tot i saber que aprendre sempre és quelcom que pertany al propi subjecte aprenent.
L'educació és un valor i l'aprenentatge una virtut?
L’educació com a valor depèn sempre del marc cultural de referència. Ser educat en la nostra societat occidental, i en l’època que ens toca viure, no comporta assumir els mateixos valors que si pertanyéssim a una altre tipus de societat o visquéssim en uns altres temps. En el nostre context, afortunadament, l’educació és un valor positiu i cercat per a la majoria de la població. En aquest sentit, l’aprenentatge s’ha convertit en una necessitat permanent per a poder accedir a les altes cotes d’educació a les que aspirem. En conseqüència, sí, es podria dir que és virtuós qui practica i s’esforça per aprendre constantment.
Quin consell donaries als futurs educadors?
Que estiguin disposats a aprendre més que a ensenyar, que confiïn sempre en els seus aprenents i en les seves possibilitats, que entenguin que l’educació és una aposta de futur més que de present i, per últim, que estiguin disposats a treballar en equip. Un equip cohesionat d’educadors té una força d’acompanyament de l’alumnat formidable.
Ets membre del Consell Científic de Barçakids: quina valoració en fas del projecte?
El projecte Barçakids té un potencial educador extraordinari perquè combina la pràctica de l’esport amb els seus elements més formatius per a la persona. Desvincula l’esport de la rivalitat nociva i, en canvi, a través de fer conscients els valors positius que promociona, apropa i promou en els nens i nenes actituds i comportaments altament cívics i solidaris, al temps que beneficiosos per a la pròpia autoestima i la salut individual.
Et convidem a somiar. Quin seria el teu ideal a aconseguir a través de la teva professió?
Somnio amb un sistema educatiu de gran qualitat i equitat per a tota la població. Un sistema educatiu propi per a Catalunya, innovador, eficaç i basat en la confiança. Un sistema on es promou l’autonomia dels projectes educatius dels centres perquè puguin organitzar-se amb plena llibertat atenent als seus principis pedagògics. La pluralitat de projectes resultants enriquiria el sistema i permetria, un altre cop, a l’educació catalana esdevenir referent internacional d’innovació pedagògica. L’educació del futur o serà innovadora o no serà.
En què es basa el sistema educatiu de Finlàndia perquè sigui un dels més exitosos del món? En aquest sentit, altres models són possibles?
No podem extrapolar el sistema de Finlàndia a casa nostra. Però sí podem aprendre alguns dels seus aspectes més valuosos: l’alta consideració i preparació dels mestres; la confiança amb els centres i els seus equips de direcció, la poca prescripció curricular central, la vinculació de les famílies en l’educació dels fills, el paper central de la lectura, l’aprofitament qualitatiu que no quantitatiu del temps escolar i, sobretot, el respecte, la confiança i l’acompanyament per a cada alumne. Tot i així, no es tracta de prefigurar un sol model d’èxit, sinó que promovent models diversos puguen atendre la diversitat de contextos i d’alumnes de forma diferent però amb resultats de màxima qualitat.
El passat mes de novembre es va celebrar el Congrés de Ciutats educadores del qual en formaves part. Una ciutat educadora ha d’estar compromesa amb una escola inclusiva? Com ho podem fer?
En primer lloc la ciutat ha de ser tota ella inclusiva (des del punt de vista social, econòmic, urbanístic, cultural, etc.) per demanar-li a l’escola que ho sigui amb el seu alumnat. Això vol dir polítiques d’habitatge, d’inclusió social i de distribució de les necessitats que siguin equitatives. Llavors, podríem disposar de centres més homogenis en relació a la qualitat dels seus projectes. A partir d’aquí exigir que aquests projectes posin l’èmfasi en la inclusió és una exigència ètica i democràtica. Una educació inclusiva és la que no deixa, no només a ningú fora, sinó que l’atén en la seva especificitat però dins contextos i recursos del tot normalitzadors.
I ja per acabar, ens agradaria que com a #wikiconvidats ens donessis la teva pròpia definició d’un valor que es publicaria a l’apartat wikivalors, el gran diccionari dels valors. Quina definició donaries, per exemple, al valor ‘excel·lència’?
Excel·lència com a valor fa referència a no posar-se límits, remet a l’autoexigència individual i col·lectiva i suposa encarar les pròpies fites amb el màxim d’ambició i de perfectibilitat. Excel·leix qui fa i actua al màxim de les seves potencialitats, talents i capacitats; qui assoleix les seves fites activant el major esforç, abnegació, sacrifici i perseverança de què és capaç. Excel·leix qui millora constantment, sobretot, en relació a ell mateix.
