Balanç del curs
El curs escolar que ha acabat recentment –el 2010-2011– s’ha caracteritzat pel canvi polític en la conselleria, abans d’Educació, ara d’Ensenyament. Aquest canvi ha fet replantejar certs programes i accions que, impulsats pels anteriors governs, no estaven donant els fruits esperats o generaven una despesa que, en les actuals circumstàncies d’ajustament pressupostari, feien inviable el desenvolupament previst.
La reorientació del denominat
programa 1x1 (un portàtil per alumne) ha frenat la seva expansió al
temps que també ha replantejat els seus objectius (ara digitalitzar
l’aula és allò fonamental). Aquest ha estat el canvi més paradigmàtic.
També han tingut ressò mediàtic la supressió de la setmana blanca i un
cert reajustament del calendari escolar, la recuperació d’exàmens al
setembre per a alguns cursos i etapes educatives i, la més polèmica, la
supressió de la sisena hora en tots aquells centres públics en què no es
consideri d’especial necessitat mantenir-la.
Resulta
comprensible que davant la disjuntiva de retirar una sisena hora en
centres on la seva eficàcia encara estava per comprovar o de disminuir
la plantilla de mestres i professors per atendre les necessitats docents
del curs següent, la decisió hagi estat la de retornar a la situació de
fa uns anys. Tanmateix, tot i ser –repetim-ho– comprensible, la mesura
comporta tornar a allunyar l’oferta escolar de l’escola pública de la
concertada, en un còmput global d’hores que equival pràcticament a tot
un curs escolar. I això, des del punt de vista de l’equitat i la cohesió
social del sistema educatiu, no és positiu. I més quan ja s’havia
aconseguit implantar-la –encara que amb deficiències notables en alguns
centres. Era evident que calia fer una revisió a fons de l’eficàcia que
estava tenint la implantació d’aquesta sisena hora en molts centres
educatius. En qualsevol cas, a mitjà termini, no podem renunciar a
l’objectiu que tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya
compleixin amb les sis hores de docència diària (sis hores plenament
docents). Després podrem discutir en quin horari i calendari aquestes
sis hores poden ser més productives des del punt de vista pedagògic i
pensant, exclusivament, en el benefici per als nostres nens i nenes.
D’altres
aspectes de la discussió ho han estat més per alimentar tertúlies que
no pas com a font de discussió pedagògica, com és el cas dels uniformes
escolars. En qualsevol cas, hem viscut un curs marcat pel continuisme
d’un cert estil d’anar proposant canvis i reformes, o insinuacions de
canvis o reformes, a un ritme que no deixa treva a les escoles i
instituts per a la consolidació dels seus projectes de centre i per a
l’assentament d’un clima de mútua confiança (administració, centre
escolar, famílies).
Per evitar
la desconfiança recíproca cal incentivar l’avaluació seriosa i en
profunditat de tots els elements del sistema educatiu. De tots
(incloent-hi, per tant, l’administració educativa). I després de
l’avaluació cal prendre mesures per modificar allò que s’ha constatat
que no funciona i per incentivar, potenciar i premiar allò que realment
sí funciona.
Durant el proper
curs estarem amatents als canvis veritablement urgents i decisius que
necessita l’escola catalana. I continuarem reclamant-los en el cas que
no es materialitzin. Entre aquests canvis destaquem:
- Augmentar el nivell de lectura, comprensió lectora i expressió escrita dels nostres escolars.
- Millorar la capacitat de raonament i de resolució de problemes –també matemàtics– dels alumnes.
- Ampliar
el domini de les llengües estrangeres des d’un enfocament bàsicament
comunicatiu que garanteixi l’ús oral i escrit de la llengua. - Assolir
un nivell més elevat en el domini de les ciències que descriuen i
expliquen el nostre entorn natural i el social. I dins l’entorn social
ens referim prioritàriament a la coneixença de Catalunya. - Potenciar
les habilitats i els procediments que permeten en els entorns digitals
cercar, analitzar i gestionar amb criteri la informació i el
coneixement. - Impulsar la interiorització de valors forts enfront
d’una societat líquida. Valors, entre d’altres, com: la perseverança, la
responsabilitat, la solidaritat, la voluntat, la companyonia, la
sensibilitat artística, el gust per la feina ben feta, etc. - Poder
expressar i aprofitar les potencialitats i talents de tots els nostres
alumnes, tant dels més dotats i talentosos en totes les seves dimensions
com dels nois i noies que presenten dificultats en algunes àrees
curriculars però que en unes altres poden destacar. - Potenciar i
repensar la funció de tutoria i d’orientació per poder garantir
l’acompanyament necessari i personalitzat del nostre alumnat. Aquesta
tasca orientadora i tutorial possibilitaria preveure els possibles desencontres
dels nostres alumnes en relació amb l’escola, el risc de fracàs escolar
i la detecció dels alumnes d’altes capacitats o bé dotats de talents
específics.
Tant de bo el nou
curs ens porti la serenor necessària perquè, a partir del reconeixement
de la immensa tasca que estan fent la majoria dels nostres mestres i
professors, puguem donar un pas endavant pel que fa a la reducció del
fracàs i l’abandonament escolars i puguem assolir més i millors fites
per a tots i cadascun dels nostres alumnes.
