Avaluar per seguir aprenent
Com podríem alliberar el sistema educatiu, en l'etapa bàsica (primària i ESO), de l'actual funció classificatòria que desenvolupa mitjançant l'avaluació? Alguns opinen que aquest és un debat etern i, per tant, irresoluble; que la funció avaluadora comporta, inevitablement, una altra de selectiva, d'ordenació de l'alumnat a partir de les diferències en les qualificacions dels aprenentatges. El cert és que a conseqüència d'aquest tipus d'avaluacions els alumnes es divideixen, a la fi de l'ESO, entre aquells que han obtingut el graduat i els que no, amb les conseqüències acadèmiques, professionals, personals, familiars i socials que se'n deriven.
Per altra banda, el debat sobre l'accés als estudis postobligatoris (batxillerats; cicles formatius; estudis universitaris...) sempre es manté obert ja que mai s'ha aconseguit una fórmula que satisfaci totes les opinions i els interessos en joc. Tanmateix, en uns temps en què es postula que l'aprenentatge ha d'esdevenir una responsabilitat del mateix subjecte al llarg de la vida, cada persona hauria de ser conscient del que ha après i sap fer, del que li cal actualitzar, desaprendre o bé de les noves competències a adquirir, és a dir, esdevenir el principal avaluador de la seva formació. Per això necessitem un sistema educatiu que faciliti les eines per a l'autoavaluació permanent dels alumnes i no faci pivotar l'avaluació, quasi en exclusiva, al voltant dels agents externs al subjecte.
Ara bé, n'hi hauria prou amb l'autoavaluació dels aprenentatges per garantir trajectòries formatives profitoses en les ofertes postobligatòries? És clar que caldria instaurar processos que garantissin l'eficàcia d'aquesta formació i, aquí, es requeririen fórmules d'avaluació del potencial d'aprenentatge nou a assolir a partir de l'anàlisi de la situació formativa, madurativa, personal i motivadora de cada aspirant. En aquests processos l'autoavaluació seria un element central però no únic. Caldria valorar les competències ja adquirides, tot relacionant-les amb els requeriments de les noves per aprendre i, a partir d'aquí, dissenyar un pla de formació personalitzat que fos assumit pel subjecte.
Ens cal flexibilitzar el sistema formatiu, alliberant l'educació bàsica de la seva funció classificatòria. En lloc de decidir barrar el pas a opcions formatives posteriors, s'hauria de limitar a certificar les competències adquirides incloent l'autoavaluació de l'alumne. I també ens convé flexibilitzar tot l'entramat dels estudis postobligatoris construint passarel·les que no penalitzin les primeres opcions triades i que, en canvi, ofereixin els aprenentatges concrets que cada subjecte necessita a partir de les competències que ja té assolides.
