Autoritats educatives

En les darreres setmanes s’ha comentat la possibilitat que el Departament d’Ensenyament impulsés una iniciativa perquè tots els docents del país tinguessin la consideració d’autoritat pública, tot fent extensiva una mesura que ja contempla l’actual legislació en el cas dels directors dels centres.
El principal objectiu d’aquesta iniciativa és enviar clarament a la societat el missatge que els mestres i professors dels nostres fills són mereixedors d’una consideració i un respecte adequats a la seva tasca educativa i exemplificadora. I això desperta amplis consensos. No podem incentivar una societat responsable si en referència al tractament que dispensem als professionals de transmetre el nostre llegat cultural, cognitiu i axiològic a les noves generacions, no garantim un tipus de relacions amb plenes garanties comportamentals i actitudinals.

Tanmateix, ens hem de preguntar si aquesta mesura servirà de manera pràctica i efectiva per evitar casos de menyspreu, quan no d’agressions –sortosament, minoritàries– als mestres i professors. Malauradament aquests casos es continuaran produint, però els instruments per donar respostes des de la legalitat es veuran reforçats i, possiblement, aconseguirem que els professionals docents se sentin més protegits o, si més no, més considerats per part de les administracions públiques en concret i de la societat en general.

Ara bé, si el que volem és reforçar el concepte d’autoritat dels professionals de l’ensenyament enfront del seu alumnat, llavors, pensem que aquesta mesura tindrà només efectes marginals. L’autoritat del mestre, del professor, davant de cada noi o noia i davant del grup d’alumnes constituït (rols diferenciats) ha de remetre a atributs que es guanyen en la pràctica, en la comunicació directa, en el terreny curt, en l’emanació natural de respecte, saviesa, temperància i calidesa. Virtuts, aquestes, que doten de contingut l’assumpció d’autoritat en l’àmbit professional però també en l’humà.

Els mestres i professors amb autoritat no l’exerceixen pas des de l’autoritarisme. Això seria contradictori amb els valors constitutius del concepte d’autoritat educativa i, per tant, qui recorre a l’autoritarisme com a mètode de relació amb els seus alumnes senzillament explicita la seva absoluta manca d’autoritat. 

Davant, doncs, de la reivindicació de l’autoritat pública com a mètode per a reforçar el rol docent, enfront de la relaxació d’alguns dels costums i comportaments que regulen les relacions entre els membres d’una comunitat escolar i, més concretament, entre professors i alumnes, caldria prioritzar l’enfortiment del concepte d’autoritat educativa, que remet a aquell que té legitimitat per influenciar intencionalment en els continguts d’aprenentatge dels seus alumnes. I entre aquests continguts, també, en aquells que fan referència a les normes i valors que regulen el comportament individual i col•lectiu.

Aquesta altra autoritat educativa no s’atorga per decret, es guanya per mitjà de l’exemple, la coherència i l’honestedat. En definitiva, per l’exercici quotidià però diàfan d’un seguit de valors que orienten els comportaments en paraules, però sobretot en comportaments i actituds que, alhora, són els que sancionen la integritat d’una personalitat, tant des del punt de vista professional com personal.

Aquesta autoritat educativa és la que hauríem d’exigir a tots aquells professionals que aspiren a ser corresponsables en l’educació dels nostres fills. I, en aquest ofici, ni hi ha dreceres ni a ningú li regalaran l’autoritat necessària per exercir de líder i referent d’un grup de nens i nenes, nois i noies que, de ben segur, posaran a prova els seus dots naturals o adquirits per exercir des de l’autoritat educativa –que no legalista– el mestratge que tot deixeble desitja obtenir del seu professor. 

En un proper article analitzarem les conseqüències legals que el tractament d’autoritat pública pot comportar per als docents, més enllà de l’àmbit de més protecció jurídica, però sempre des de la perspectiva de mitjà per a facilitar l’autoritat educativa.

http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/articles/10969