Autonomia de centres
“No és correcte que l'autonomia de centre pagui peatges de tipus gremialista o corporatiu al marge de la concepció pedagògica que defensi”
Coincidint amb el període de vacances escolars, a principis d'aquest mes d'agost ha sortit publicat el decret d'autonomia dels centres educatius que ha aprovat el govern i que feia mesos que anava generant discussions entre alguns dels agents i membres de la comunitat educativa.
El decret avança positivament envers el canvi des d'un model d'administració educativa de caràcter intervencionista, globalitzador i basat en la malfiança per les iniciatives autònomes, cap a un altre on la singularització de les activitats administratives sigui necessària per la pròpia diversitat expressada en els diferents projectes educatius dels centres. Malgrat això, l'afany reglamentista de l'administració es posa de nou de manifest en l'extensió i abast del mateix decret, que ha necessitat 61 articles, 23 disposicions addicionals, 7 de transitòries i 34 pàgines de DOGC per concretar-se. Quan canviarem definitivament el paradigma administratiu afrancesat que ens tenalla?
Tots sabem que només pot haver-hi autonomia real quan es facilitin els recursos suficients per fer-la possible. En aquest sentit, l'article 12 defineix les circumstàncies en què els centres del Servei d'Educació de Catalunya podran establir acords de coresponsabilitat amb l'administració educativa que haurà de facilitar els recursos addicionals o mitjans necessaris per possibilitar els plans convinguts. Però, què passarà quan les condicions d'un centre educatiu clamin al cel demanant la reforma i, en canvi, no s'impulsi per pròpia iniciativa un pla de millora?
Resulta també convenient establir algunes limitacions a l'autonomia dels centres. Així, per exemple, tot i que el projecte educatiu ha de contenir indicadors de progrés definits pel mateix centre, el decret especifica que també s'hauran d'incorporar indicadors de resultats de rendiments acadèmics d'acord amb el que determini l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació (article 5.1.b). Aquí l'administració limita l'autonomia dels centres per poder disposar d'elements comuns comparables entre si i per a tot el sistema. Precisament el paper d'aquesta agència constitueix un dels temes polèmics que envolten el decret en relació amb la inspecció d'Educació. La discussió deriva en la redefinició de funcions avaluadores que la inspecció haurà d'assumir pel nou rol que s'atorga a una Agència amb marcada empremta política.
Segons el nostre parer, el decret posa límits a l'autonomia en alguns aspectes poc justificables. Per exemple: per què es continua prescrivint l'obligatorietat que els centres de secundària tinguin com a mínim dos caps de departament i que siguin preferentment dels cossos de catedràtics? Per què el centre, en virtut de la seva autonomia organitzativa reconeguda pel decret, no pot optar per una organització plenament horitzontal d'equips docents i suprimir els departaments? En qualsevol cas, no és correcte que l'autonomia de centre pagui peatges de tipus gremialista o corporatiu al marge de la concepció pedagògica que defensi.
S'estableix un període de quatre anys per adaptar-se a la immensa majoria de mesures del decret. Al marge de consideracions pressupostàries, creiem que aquest temps és excessiu donada la urgència que tenim perquè la qualitat del nostre sistema educatiu millori significativament. Aquesta és una prioritat estratègica que no pot esperar tant.
