Ara el calendari

Malgrat que el conseller d’Educació digui que són ben capaços de fer dues coses alhora, el cert és que el nostre sistema educatiu mostra clars signes d’esgotament a l’anar rebent setmana sí, i setmana també, propostes que es superposen unes a les altres sense ni temps ni espai per a poder-les debatre a fons i amb serenor.

Amb la LEC al Parlament i encara amb força temes oberts (la tercera hora de castellà, l’ampliació de l’horari docent, els nous currículums, la valoració de la implantació de la sisena hora, les propostes d’avaluació de sisè, etc.) es planteja ara la modificació del calendari escolar, un tema sempre problemàtic. És aquest el millor moment per obrir el meló sobre el calendari i els períodes de vacances? A quin propòsit respon ara aquesta discussió? Hi cabrien diverses hipòtesis per explicar la introducció d’aquest tema en l’actual agenda educativa però, en tot cas, cal descartar aquella que persegueix incitar un debat a fons i racional sobre el tema. Les urgències de tot tipus que tenim plantejades en aquests moments compliquen l'assoliment d'una reflexió serena i tranquil·la.

Tant les proves PISA, com altres estudis, descarten que hi hagi una relació significativa entre més hores lectives –o dies de classe, o períodes concrets de vacances (concentrades o repartides, etc.)– i resultats acadèmics millors o pitjors. Es a dir, no és cert que a més hores de classe els nostres nois i noies en sàpiguen més o menys, ni és cert que amb un determinat model de calendari escolar aquest correlacioni amb la qualitat del sistema. La comparativa internacional ens donaria exemples de tot tipus i, per tant, cap argument definitori per defensar una opció o una altra.

Per tant, en aquest tema s’imposa més una reflexió global, de tipus sociològic, que no pas estrictament pedagògic. Tanmateix, això no vol dir que des de la pedagogia no es puguin dir algunes coses al respecte i dir-les en relació als períodes d’activitat i descans dels alumnes (el dels professors hauria de ser tota una altra perspectiva diferencial):

• Un horari molt llarg durant el dia tendirà a l’acumulació de la fatiga i a la manca de concentració, sobretot si no s’alternen bé els períodes d’activitat amb els de descans i la diferència horària entre l’acabament dels àpats i l’hora de reemprendre l’activitat escolar. En aquest sentit, semblaria més indicat un horari més concentrat i intensiu pels matins deixant les tardes per a tots tipus d’activitats extraescolars (esportives, de repàs, artístiques, etc.). Això té l’inconvenient que xoca frontalment amb l’horari laboral propi de les nostres latituds que sol allargar-se molt per les tardes.

 

• Uns períodes llargs de classes, sense algun parèntesis de vacances, també poden contribuir a aquest cansament acumulat si es manté un horari de matí i tarda però no tant si l’horari fos concentrat al matí.

 

• El llarg període de vacances podria reduir-se significativament si els centres disposessin de les condicions de climatització adequades. Sembla lògic pensar que quanta més reducció d’aquest període de vacances a l’estiu més incorporacions de les setmanes de vacances intercalades durant el curs farien falta (per exemple: una al novembre i una altra al febrer).

 

• Allò que fomenta més la fatiga en els nois i noies són classes amb metodologies homogènies durant llargs períodes horaris i, en canvi, són ben capaços de mantenir un rendiment adequat quan els descansos sovintegen però són curts, i quan les activitats de màxima concentració també són molt acotades en els temps i es combinen amb activitats en grup, de descobriment o experimentació, manipulatives, de lectura lliure, etc.

En definitiva, a falta de criteris científics universals no sembla lògic que l’administració educativa vulgui legislar sobre l’horari i el calendari escolar sota el paradigma decimonònic de la igualtat: tothom ha de fer el mateix i al mateix temps. Segons el nostre criteri, l’administració s’hauria de limitar a assenyalar el nombre de hores de classe que ha de rebre un alumne en el total d’una etapa educativa. Com es concreten aquestes hores, com es distribueixen al llarg de la jornada diària i durant el calendari anual, hauria de ser competència dels centres en virtut de la seva autonomia organitzativa i curricular. Amb decisions, això sí, ben raonades i vinculades a les seves opcions pedagògiques i tenint en compte les característiques sociolaborals de l’entorn dels seus alumnes. Per això, aquest calendari de centre hauria de comptar amb el vist-i-plau de la comunitat escolar per portar-se a terme i, molt concretament, amb el vist-i-plau dels pares i mares a través dels seus representants al Consell Escolar, i ser aprovat posteriorment per l’administració educativa que vetllaria per avaluar-ne de forma rigorosa els resultats per tal que el benefici pedagògic dels alumnes fos el criteri determinant en l’opció del calendari adoptat.

Per què una escola de l’Alta Ribagorça ha de tenir el mateix horari i calendari que una del Montsià? Per què una opció d’horari concentrat, però que compti amb una oferta de centre o de barri ben plural i rica per les tardes, ha de tenir el mateix horari que una altra que no opti per aprofitar o impulsar aquesta xarxa? No sembla lògic fer el discurs del foment de l’autonomia de centre per un costat i constantment està llençant propostes i directrius que encotillen el sistema sota decisions pròpies del model de centralisme administratiu.