Aprensenyar. Evidències i implicacions educatives d’aprendre ensenyant.

Has après ensenyant? Algun cop has après alguna cosa per ensenyar-la? La majoria dels docents responem afirmativament. A vegades aprenem per ensenyar els nostres alumnes; altres vegades, aprenem quan som a classe (explicant o qüestionant); i d’altres, reflexionant en sortir de classe... Són episodis esporàdics? O és que ensenyar és una bona manera d'aprendre, com s’ha dit des de l'antiguitat?

Aquest llibre recull, per primera vegada, evidències científiques del neologisme -creat per a l'ocasió - aprensenyar: aprendre ensenyant.  La recerques mostren que, en determinades condicions, l'activitat d’ensenyar -exclusivament humana- implica oportunitats d'aprenentatge per a qui la desenvolupa.

Si és així, per què no promoure que els nostres alumnes puguin aprendre ensenyant els seus companys? El llibre inclou pràctiques reals, en les quals -en escoles, instituts o universitats– els estudiants aprenen ensenyant.

I, els docents, per què no aprenem ensenyant els nostres alumnes? El llibre ofereix, des de l'evidència de la recerca, guies pràctiques per tal que puguem ensenyar aprenent, cosa que ens permetrà actualitzar els nostres coneixements i viure més plenament la professió.

En un moment que requereix formar-se al llarg de la vida, ensenyar i aprendre hauran de ser activitats quotidianes. Tots haurem d’aprendre i... ensenyar. Com sinó podrem construir la societat democràtica del coneixement?

David Duran Gisbert és doctor en Psicologia i professor agregat del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat un extens treball en investigació i formació de professorat al voltant  de l’aprenentatge entre iguals. Coordinador del Grup d’Investigació sobre Aprenentatge  entre Iguals.