Aprenentatge cooperatiu i millora de les competències
En el “I Encuentro Universitario de Sostenibilización Curricular” que es va celebrar a la UEM (Universitat Europea de Madrid) el grup de recerca SiRSU de la UIC (Universitat Internacional de Catalunya) vam presentar un taller per a cercar nous escenaris metodològics per implementar les competències de sostenibilitat a les universitats.
El taller estava dirigit, sobretot, a professionals de l’educació que ja porten a terme accions de sostenibilitat, i volíem que tothom pogués participar, per això vam pensar en una metodologia activa. Primer una petita introducció teòrica i explicar el Workshop que vam du a terme a la UIC i després un treball cooperatiu.
Actualment s’estan portant a terme diferents recerques sobre el treball cooperatiu. Destacar el Cooperative Learning Center de la Universitat de Minnesota dirigida per D. Johnson i R. Johnson (1999) que han desenvolupat diferents recursos per a millorar l’aprenentatge amb nous procediments a l’escola. Ells destaquen alguns elements de l’aprenentatge cooperatiu:
- La interdependència positiva, una persona del grup no pot aconseguir l’èxit fins que tot el grup ho aconsegueix, això implica coordinar esforços per fer una bona feina.
- La interacció positiva, l’animació i col·laboració reciproques per aconseguir els objectius comuns. Motivació per la feina.
- L’ensenyament i aprenentatge de competències interpersonals i la formació de petits grups. Cal donar les eines necessàries per aconseguir una comunicació eficaç.
- La revisió i control del comportament del grup. Treballar les habilitats socials entre les persones que formen el grup.
Slavin, R. (1992), afirma que l’organització escolar fa referència a dos elements concrets: l’estructura didàctica a l’aula i l’estructura d’estímul a l’estudiant. Per l’estructura didàctica a l’aula entén les diferents modalitats d’ensenyament que un docent pot escollir per a desenvolupar la seva feina: classe magistral, seminaris, classes pràctiques, treball en equip, teoria del cas, ensenyament basat en problemes, treball autònom... Per l’estructura d’estímul a l’estudiant fa referència a les diferents estratègies i recursos que el professor fa servir per a motivar els alumnes. Quan l’autor menciona l’aprenentatge cooperatiu, per ell, més que un mètode didàctic, és concebut com un conjunt de tècniques específiques i que articula aquells dos elements fonamentals en tota organització didàctica.
Les tècniques específiques a les que es refereix Slavin contenen quatre aspectes: a) El comportament cooperatiu recolzat en saber intercanviar informació i en saber comunicar-se; b) La motivació resultant de l’esforç col·laboratiu entre els membres d’un mateix grup per aconseguir l’objectiu; c) L’estructura cooperativa de la feina com exigència per a fer-la; i d) Ganes de cooperar per satisfer necessitats. Tenint en compte aquestes consideracions, Slavin diu que són tres els elements essencials de l’aprenentatge cooperatiu:
- La responsabilitat individual
- La recompensa del grup
- La mateixa oportunitat d’èxit
El Group Investigation de Sharan y Sharan (1994) de Tel Aviv desenvolupa una modalitat de treball cooperatiu basat en la investigació, la interacció, la interpretació i la motivació intrínseca.
Tots els autors destaquen la necessitat de la qualitat de les relacions interpersonals per a portar a terme un bon treball d’aprenentatge col·laboratiu.
Amb totes aquestes premisses vam portar a terme el taller cooperatiu pràctic. En el taller hi havia dotze persones i els vam dividir en tres grups, grup 1, 2 i 3, de quatre persones cada grup. Cadascuna havia d’explicar el que ja fa, o bé pensar, entre tots, nous escenaris metodològics per a poder portar a terme les competències transversals. Vàrem repartir per a cada persona una llista de competències en sostenibilitat que es tenien que treballar. Els grups van començar la tasca de forma autònoma i se’ls va demanar que cada grup aportés, com a mínim, quatre nous escenaris metodològics. Després de 45 minuts se’ls va dir que tothom prengués nota del que s’havia fet ja que tots serien portaveus del seu grup i caldria explicar-ho a les persones dels altres grups per, després, extreure les conclusions pertinents en el gran grup.
Aquesta és una tècnica de dinàmica de grups, “El panell integrat”, molt útil pel treball cooperatiu on tots tenen que saber explicar el què han treballat. Per fer-ho a cada persona del grup li assignem una lletra, A, B, C i D. I així amb els tres grups
| 1 | A1 | B1 | C1 | D1 |
| 2 | A2 | B2 | C2 | D2 |
| 3 | A3 | B3 | C3 | D3 |
Un cop passat el temps es fan nous grups amb un representant de cada grup, en el nostre cas es van fer 4 grups de tres persones cadascun, el de les A, el de les B, el de les C i els de les D, de manera que tots provenien de grups diferents i havien d’explicar els nous companys les conclusions a què havien arribat. Un cop tots havien explicat a la resta de nous companys el que s’havia fet, vam posar en comú, en gran grup, totes les conclusions globals.
Tots van destacar que aquesta metodologia els havia estat molt útil per poder participar de forma activa en el taller. Aquesta tècnica es pot aplicar en diferents contextos d’aprenentatge i l’objectiu és que cadascun dels participants sigui protagonista del seu treball fet a l’aula i, per tant, treballar l’aprendre a aprendre.
Aquesta i d’altres metodologies són les que apliquem en la docència de la Didàctica de les Matemàtiques en la Facultat d’Educació de la UIC i que podreu trobar a l’obra El dia del número, motivación de la matemática.
Referències bibliogràfiques:
Johnson, D, Johnson, R. (1999) El aprendizaje cooperativo en el aula. Buenos Aires: Paidós.
Sharan, Y. y Sharan, S. (1994) “Group Investigation in the cooperative classroom” en S. Sharan (Ed.), Handbook of Cooperative Learning methods, pp. 97-114. Westpot, CT: Greenwood Press.
Slavin, R. E. (1992) “When and why does Cooperative Learning increase achievement? Theoretical and empirical perspective” en R. Hertz-Lazarowitz and N. Miller (Eds.). Interaction in cooperative groups. The theoretical anatomy of group learning, pp. 145-173. Nueva York: Cambridge University Press.
Vidal, S. (2013) El dia del número, motivación de la matemàtica. Publicia
