“Aprendre a llegir correctament és aprendre a llegir socialment”
L'aprenentatge a l'aula és important, però no és l'única formula per estimular la comprensió lectora de l'alumnat i que aprenguin a dominar el llenguatge, el seu significat i a fer d'altres coses amb la lectura. “Aprendre a llegir correctament és quelcom més, és aprendre a llegir socialment, i això demana un projecte de centre i un projecte de zona educativa”.
Aquesta és, si més no, una de les
principals conclusions del debat a tres bandes que va tenir lloc ahir al
teatre dels Salesians de Rocafort de Barcelona, on més de tres-centes
persones van seguir en directe les explicacions de tres experts de
reconegut prestigi que van intentar desvetllar les claus sobre què cal
fer per Aprendre a comprendre correctament en una nova edició del cicle
Tribuna que organitza Edu21.
Moderats per Enric
Roca, coordinador general d'Edu21, Artur Noguerol, professor de
didàctica de la llengua a la UAB; Roser Colomé, neuropsicòloga de la
UTAE (Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar) de l'Hospital de
Sant Joan de Déu i Carme Balaguer, mestra, psicopedagoga i professora de
la UIC, van explicar des de diferents punts de vista i perspectives les
seves receptes i experiències per millorar la comprensió lectora de
l'alumnat català que, com hom sap, obtenen uns resultats molt discrets
en matèria de competència lectora segons constaten les avaluacions
internacionals (Informe PISA) i les nacionals (proves de competències
bàsiques que s'efectuen a 6è de primària).
Segons
Artur Noguerol, tenir en compte la dimensió social de la lectura és
clau per superar aquest dèficit dels nostres alumnes. “Els
centres haurien de crear els seus propis projectes curriculars
lingüístics, crear contextos d'alfabetització a l'escola i dotar-se d'un
pla d'entorn que a més de l'aula abasti llocs com la biblioteca,
associacions culturals i socials, festes, ràdio, televisió, etcètera”. El més important “és
que la lectura involucri als alumnes, que els faci veure coses i que
aprenguin a fer-ne d'altres, és a dir, poder assolir una competència
global en comunicació lingüística”.
Roser
Colomé, per la seva part, va desglossar tots els factors que intervenen
en els processos mentals que aboquen a una bona comprensió lectora i
els dos principals que la dificulten, la dislèxia i el TDAH (trastorn
per dèficit d'atenció amb hiperactivitat) que afecta a entre un 5 i un
10% de la població infantil i juvenil. Segons la doctora “per tenir un bon rendiment acadèmic és fonamental tenir una bona comprensió lectora”.
I en aquest procés intervé el coeficient intel·lectual de cada persona,
la descodificació fonològica i la seva corresponent representació
ortogràfica, el llenguatge (vocabulari i sintaxi) i les funcions
executives que “permeten manipular la informació processada, la que s'està processant i la memòria a llarg termini”.
Les funcions executives funcionen d'una forma molt deficient en els
nens afectats de TDAH i això afecta a la seva comprensió lectora i a
d'altres situacions que exigeixen un esforç mental sostingut com ara
escoltar el mestre a classe (i entendre el que diu), fer els deures o
treballar en tasques monòtones i repetitives.
Carme
Balaguer, que ha desenvolupat el Programa de Lectura Estratègic dels
Problemes Matemàtics (PLEPM), –la seva tesi doctoral, excel·lent cum
laude per unanimitat– va detallar a la concurrència la metodologia en
que es basa aquest programa i va explicar que, segons l'experiència
adquirida durant el seu desenvolupament, “la relectura i la discussió fomenten la comprensió dels textos. Així mateix –va indicar– està
demostrat que les pràctiques en grup generen més rendiment dels alumnes
que les individuals i que les activitats matemàtiques que exigeixen una
comprensió prèvia del text es resolen millor”.
En
resposta a algunes preguntes dels assistents tots tres experts van
coincidir a assenyalar que el cervell està preparat per llegir (la
mecànica lectora desenvolupada correctament) a partir de finals de segon
de primària, és a dir, als 7 anys. Això no vol dir que com en tot hi
hagin excepcions i que alguns nens comencin a llegir abans o després
d'aquesta d'edat sense problemes. A partir d'aquesta edat en què el
cervell ja està madur per desenvolupar habilitats lectores “es pot detectar perfectament si l'alumne té o no problemes comprensius”. Els ponents d'aquest interessant debat també van remarcar que “abans de llegir s'ha de parlar, raonar i discutir, des de ben petits, tant a l'escola com a casa”.
