Anem per feina.

Portem mesos debatent sobre calendaris i horaris escolars, setmanes blanques i aspectes col·laterals del funcionament del sistema educatiu. Sense negar la importància d’alguns d’aquests temes ens cal prioritzar el màxim d’esforços en allò substancial: en la millora de l’eficàcia escolar i en la reducció significativa dels índexs d’abandonament i de fracàs. Anem, doncs, per feina.
Ara ja sabem els diners amb què comptem enguany i amb la provisió de professorat per al curs vinent. També coneixem la limitació pressupostària en noves inversions i en la dotació per a grans projectes. Moltes actuacions hauran d’esperar a tornar a disposar d’un pressupost educatiu expansiu. Què podem fer mentrestant? Encertar de veritat en les prioritats i amb els recursos disponibles. Més que mai cal analitzar amb gran cura on gastem els diners que tenim i com optimitzem els recursos de què ja disposem. Ens cal definir clarament les línies prioritàries d’actuació. Al nostre entendre –i això evidentment resulta opinable– algunes d’elles serien les següents:

• Realitzar un diagnòstic acurat de la salut del nostre sistema escolar per a detectar les necessitats més urgents i conjunturals i distingir-les d’aquelles altres més estructurals però que, tal vegada, exigeixen també emprendre mesures tant a curt com a mitjà termini.
• Desenvolupar una actuació multidimensional per a reduir els actuals índexs d’abandonament i de fracàs escolar. Actuació doncs escolar però també familiar i social.
• Identificar els centres, els equips, els docents i les metodologies d’èxit del nostre sistema educatiu. Aprendre d’elles, promocionar-les i transferir –en tot allò possible– les actuacions de qualitat als propis programes de formació permanent i especialitzada del conjunt del sistema.
• Cercar noves modalitats metodològiques i didàctiques per al treball sistemàtic de l’expressió oral i escrita dels nostres alumnes i, especialment, de la seva capacitat de comprensió, també oral i escrita. Aquesta tasca s’ha d’iniciar a l’educació infantil –revisió de les habilitats prèvies–, s’ha d’intensificar amb un enfocament pedagògic rigorós en els primers cursos de l’educació Primària i cal que prossegueixi amb un treball sistemàtic, transdisciplinar i funcional en la resta de cursos de l’educació primària i al llarg de l’educació secundària.
• Aprofundir en el treball de les habilitats per al càlcul i per al raonament matemàtic incorporat en el pla globalitzador de la lectura i la comprensió, donat que ens cal un enfocament integral dels continguts bàsics instrumentals.
• Replantejar la metodologia i les estratègies que, a Catalunya, són majoritàries en l’ensenyament de les llengües estrangeres. Així, seria convenient prioritzar els enfocaments més comunicatius i d’ús funcional de la llengua més que no pas els que donen un pes excessiu als components lèxics i gramaticals (veure la Tribuna d’Edu21 sobre ensenyar i aprendre llengües estrangeres).
• Resituar la importància de les competències artístiques i esportives com a elements formadors de base. Ens cal revisar el lloc i l’espai que aquestes matèries han de tenir dins d’una concepció curricular com a cultura comuna i bàsica.
• Reflexionar i decidir l’estratègia més adequada i els elements de flexibilització necessaris per a la implementació de la digitalització de les aules i els centres. Aquest procés ha de ser compatible amb les diverses opcions que cada projecte de centre estableixi.
• Repensar un currículum bàsic de la cultura comuna (continguts essencials) i assegurar la seva adquisició pel conjunt de la població escolar de l’ensenyament bàsic. Aquí ens caldrà un elevat sentit de la responsabilitat per a deixar al marge determinades resistències gremials o corporatives.
• Abordar la formació del professorat millorant l’accés a la professió (un accés que es pot plantejar en diferents fases) i millorant també –innovant– les modalitats de la formació permanent. Cal fugir del format clàssic de “curset, taller, jornada a la carta” de centres i equips docents i optar per un enfocament més agosarat, que persegueixi dotar –o reorientar i actualitzar– els docents de competències veritablement professionals i en relació als problemes pràctics que cada dia han de resoldre.
• Estimular i professionalitzar més les funcions de tutoria i orientació dels nostres mestres i professors, i dotar els centres dels equips de professionals de l’orientació que siguin necessaris per a recolzar aquestes funcions des del punt de vista tècnic.
• Desenvolupar un programa de foment del talent i l’excel·lència de l’alumnat de totes les etapes educatives i de manera transversal a totes les matèries, tenint en compte la multiplicitat de capacitats, habilitats, intel·ligències i talents diversos dels nois i noies.

Si tot això ho convertim en carta de navegació prioritària, tot i establint ritmes i intensitats diverses donat que no tot ho podrem fer alhora, potser a curt termini no comptarem amb grans resultats però almenys sabrem on anem i què estem fent per aconseguir-ho. I encara més important, quin camí portem recorregut i quan ens falta per assolir la meta. En definitiva, haurem marcat el rumb i disposarem d’horitzons i fites concretes per així evitar el desconcert que provoca navegar sense nord. I això no és poca cosa venint d’on venim.