La llei catalana empara un model escolar integrador en què a la mateixa aula conviuen alumnes de diferents nivells i condicions socials. Aquesta és la teoria i, fins fa una dècada, la fórmula ha estat un “èxit rotund”. Els últims anys, però, el model s'ha anat desvirtuant i moltes escoles i, sobretot, instituts han començat a segregar els estudiants per nivells fins al punt de posar en risc la cohesió social.
Aquesta és la tesi de l'estudi Junts a l'aula. Present i futur del model d'educació comprensiva a Catalunya, fet públic ahir per la Fundació Jaume Bofill. L'estudi critica la “mala aplicació dels principis de l'escola comprensiva i inclusiva” que s'ha fet a Catalunya i assegura que “el fracàs escolar no es resoldrà amb un model d'escola que durant l'escolaritat obligatòria selecciona els alumnes o els posa en itineraris separats segons les seves capacitats”.
En els últims anys, Catalunya ha viscut una explosió migratòria que ha obligat les escoles i els instituts a adaptar-se a les noves circumstàncies, i l'administració ha anat satisfent les demandes dels docents amb recursos ad hoc, com ara aules d'acollida per a immigrats, aules obertes per a alumnes amb problemes de conducta i unitats externes fora dels instituts. Paral·lelament, s'ha tendit a separar els alumnes en grups segons el seu nivell amb la intenció d'atendre millor les necessitats dels estudiants.
El resultat de tot plegat ha estat la desnaturalització del model previst per la llei sense que això s'hagi traduït en una millora dels resultats acadèmics, tal com demostren els resultats de les proves d'avaluació PISA.
Segons la Fundació Bofill, els estudis de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) demostren que “els sistemes comprensius” són els adequats per “millorar els resultats de l'alumnat de composició social baixa”.
I què passa, amb els alumnes amb més capacitat? L'estudi de la Fundació Bofill admet que “Catalunya, per assolir l'equitat social amb garanties, ha acceptat el preu d'ajornar la cerca de l'excel·lència”, però avisa que la separació per nivells tampoc no ajuda els estudiants més brillants. La solució –diu l'estudi– és mantenir la diversitat a l'aula i individualitzar, tant com es pugui, l'ensenyament amb la presència, per exemple, de dos o més professors a l'aula.
La proposta sona extravagant en aquests temps de retallades, però Enric Roca, coautor de l'estudi, la veu viable si “s'optimitzen recursos”. Per exemple, si es tanquen aules per a alumnes “disruptius” i es posen els seus professors a donar suport a l'aula ordinària. Això requereix, però, un canvi de mentalitat com el que ja s'està produint en alguns centres.
