Al voltant de les competències
El concepte de competències ha entrat en tots els nivells del sistema educatiu. És un concepte potent pel que fa a les seves possibilitats de desenvolupament i que suposa un important revulsiu respecte al tipus d’aprenentatge que tradicionalment ha estat present en l’ensenyament.
Això no significa, però, que s’hagi de defensar la seva exclusivitat com a fites a aconseguir en les disciplines acadèmiques i en els programes formatius de tota mena, però sens dubte l’èmfasi que posa en la vessant aplicativa dels aprenentatges suposa un revulsiu que cal valorar com a positiu en el seu conjunt.
La qüestió és que si bé les competències apareixen en tots els documents i programacions educatives actuals, la seva aplicació a la pràctica pedagògica encara és molt lluny de ser generalitzada. I és que resulta més fàcil admetre el concepte que dur-lo a terme en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Tot això agreujat pel fet que quan es tracta de concretar les competències ens trobem sovint amb formulacions ambigües quan no incorrectes que, com a molt, ens remeten a llistats d’objectius curriculars ja prou coneguts.
Situats en l’ensenyament obligatori encara es dóna una situació especial. El ministeri va fer en el seu moment una reforma curricular vinculada a la LOE on no apareixen integrades les competències bàsiques, malgrat que en la llei es mantenia el que ja havia posat el govern anterior del PP de fer “proves de diagnòstic” en competències bàsiques. El tema es resolia amb un annex on es presenten vuit blocs competencials trets d’un document fet per una comissió de la Unió Europea, encara que amb alguna correcció de la versió original que resulta força significativa (vegis el bloc referit a la llengua).
A partir d’aquí han de ser els centres i els docents el qui integrin les competències en les corresponents àrees curriculars, sense que aquestes estiguin clarament formulades i sense variar els objectius generals de les corresponents etapes. Resultat? Programacions sobre paper amb poca incidència sobre la pràctica, a més dels consegüents debats a l’hora de confeccionar-les.
Afegim que a Catalunya, a més de les avaluacions que fa el ministeri i les que resulten de l’aplicació de les proves PISA, des de l’any 2001 es fan avaluacions en competències bàsiques sense que els centres les tinguin clarament identificades, la qual cosa, si bé aconsegueix l’objectiu de centrar l’atenció en una forma de treballar en la línia que marquen les competències (caire aplicatiu, vinculació amb la vida real, relació interdisciplinar...), segueix posant de manifest que estem mancats d’un marc referencial concret que permeti tenir un comú denominador fonamental per a tot el país i etapa educativa.
Per posar remei a aquesta situació d’ambigüitat en els centres, i perquè serveixi de referència en les futures avaluacions externes del nostre sistema educatiu, el departament d’Ensenyament ha constituït uns equips de docents i didactes de les diverses àrees de coneixement amb l’encàrrec de formular de manera clara el llistat de competències que corresponen a cada àrea curricular, graduades entre primària i secundària obligatòria. Es tracta de fer un llistat reduït, amb les consegüents recomanacions de com dur-les a la pràctica en les aules i il·lustrades amb exemples de com avaluar-les. Aquestes competències no signifiquen cap modificació de l’actual currículum, que seguirà vigent (a menys que a Madrid tornin a modificar-lo) sinó que aporten un ajut per treballar amb referents competencials de manera més clara. Per facilitar aquesta vinculació amb el currículum fins i tot es buscarà la vinculació de les competències en qüestió amb els corresponents continguts curriculars.
Cal confiar que a finals del present curs el sistema tindrà una eina clarificadora que ens permeti identificar millor quins són els punts forts i febles del nostre alumnat i així poder aplicar les corresponents mesures correctores, si és el cas.
