Al setembre, lideratge pedagògic

Falten poques setmanes per iniciar un curs que serà el més incert dels que haguem conegut. Dia a dia les notícies sobre la pandèmia, els brots i les mesures a prendre ens tenen immersos en un reguitzell de dubtes, contradiccions i expectatives que van perdent vigència a la llum de nous esdeveniments i d’informacions contradictòries procedents d’actors i escenaris diversos.

A hores d’ara ningú sap com serà el curs escolar 2020-2021. Però podem assegurar que no serà un curs “habitual”, que caldrà fer front a situacions de màxima incertesa i complexitat i que, per tant, hauria de comportar un clar i eficaç lideratge político-administratiu, sanitari i pedagògic. Preservar la salut dels nostres escolars, dels docents, del personal no docent, de les famílies i de tota la comunitat educativa en general hauria de ser la primera prioritat. Garantir l’accés a l’aprenentatge de tot l’alumnat la segona prioritat i, en tot cas, l’obertura dels centres i la funció compartida de custòdia dels infants per part dels centres educatius, la tercera prioritat. Hem de treballar de valent per a poder assegurar les tres prioritats alhora però també hem de ser conscients de la seva jerarquització si la situació no permet fer-ho compatible en algun moment, lloc o circumstància. Establir prioritats i comunicar-les a la població de forma clara hauria de ser la primera obligació del lideratge institucional que reclamem.

Ara bé, els centres han d’entomar també la seva responsabilitat en el lideratge de cada institució educativa. I d’acord amb el seu Projecte Educatiu establir també un pla de priorització pedagògica on s’assenyali el més prioritari i allò més secundari. I això no ho ha de decidir cap autoritat sanitària, ni molt menys cap poder econòmic o gremial sinó cada comunitat escolar. Haurà de ser cada escola o institut, coneixedor de les característiques del seu alumnat, les famílies, el professorat, el context, els recursos de què disposa, les oportunitats del seu entorn, etc. qui haurà de decidir quines seran les seves prioritats i com es graduen en funció dels diferents escenaris de contingència que poden preveure.

El lideratge pedagògic s’exerceix establint mesures concretes, tant tutorials com curriculars, metodològiques i organitzatives. Entre elles, nosaltres proposaríem:

1. Prioritzar la funció educativa del centre, és a dir, el dret a l’alumne a rebre un tipus d’educació integral que abasti la totalitat de la seva personalitat i les necessitats vitals de benestar, seguretat i d’accés a l’aprenentatge. De la cura de la totalitat de les dimensions de cada alumne s’ha de responsabilitzar tot l’equip docent exercint les seves funcions tutorials i orientadores. Tot i això, el docent titular de la tutorització de l’alumne ha d’assumir la responsabilitat primera i essencial de donar resposta a un acompanyament intens i continu de l’alumne en forma de mentoria.
2. Instaurar grups reduïts estables de l’alumnat disminuint les actuals ràtios a la meitat, tant a primària com a secundària. Per aconseguir això cal incrementar les plantilles, però en una dimensió assumible si la majoria de docents d’un centre exerceixen la tutoria d’un grup estable i aquests tutors desenvolupen la quasi totalitat de la seva docència en aquest grup. Així, a excepció potser dels especialistes de música, plàstica, anglès i educació física (a decidir en cada centre) els altres mestres o professors haurien d’assumir la resta de la docència curricular del grup, tot coordinant-se amb aquells altres docents del centre d’especialitats diferents a la del tutor del grup. El treball per projectes interdisciplinaris podrà facilitar aquesta tasca.
3. Cal un plantejament pedagògic del currículum que aposti clarament per la interrelació dels diversos tipus de continguts de manera que, al temps que li atorguen més sentit a l’aprenentatge de l’alumne, faciliten l’assumpció de la proposta didàctica per part del conjunt de l’equip docent amb independència de l’especialitat de base de cadascú. El fet que les propostes curriculars es puguin preparar en equip abans de l’inici de l’activitats curriculars dels alumnes pot facilitar la corresponsabilització de la funció de guiatge, acompanyament, supervisió i co-avaluació de les propostes curriculars per part dels docents que intervenen en un grup classe que, en molts centres, podrien establir-se en un màxim de 3 docents per grup, el que permetria combinar un mínim de tres especialitats o àmbits per trimestre.
4. Cal preveure la continuïtat del projecte pedagògic combinant períodes sincrònics i asíncrons i d’aprenentatge presencial i no presencial. Per això caldrà bastir projectes curriculars que utilitzant les tecnologies virtuals respectin els objectius curriculars institucionals.
5. La màxima prioritat pedagògica del centre ja hem dit que ha de consistir en enfortir la funció tutorial com a mentoria i l’orientació educativa a l’alumnat. Per això caldrà incrementar les hores dedicades a la tutorització i acompanyament personalitzat de l’alumnat, les de gestió tutorial del clima del grup classe, la comunicació amb les famílies i la coordinació de tot l’equip docent per part de cada tutor de cada grup classe.
6. La formació del professorat en el proper curs haurà de prioritzar unes noves competències sobre tutorització en mentoria, lideratge de propostes curriculars interdisciplinàries, lideratge pedagògic del treball en equips docents i competències en l’àmbit de l’aprenentatge virtual i a distància.

 

Cap d’aquestes mesures no s’entén sense l’assumpció del conjunt de totes elles. Aquestes prioritats, i d’altres que cada centre pot instaurar, hauran de possibilitar el trànsit des de l’escola que coneixem fins la que acabarà instaurant en un futur proper. Les característiques que tindrà aquesta nova escola ningú les pot preveure ara però algunes de les transformacions que comportarà, a ben segur, aniran en la línia d’algunes de les propostes que aquí hem esbossat. Per tant, anticipem-nos i guanyem temps!