Addicció a les tecnologies i rendiment escolar
La importància de les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC) es fa cada vegada més evident en els diferents àmbits educatius, amb els seus avantatges i inconvenients.
Entre els avantatges de les TIC cal destacar
el seu caràcter innovador en els processos d'ensenyament i aprenentatge, tant
per al docent com per a l'alumne. Les limitacions de l’aprenentatge relacionades
amb el temps i l'espai s'optimitzen, l'alumne pot accedir per internet, en breu
temps i sense desplaçar-se, a nombroses fonts d'informació. D'altra banda, la
comunicació guanya fluïdesa gràcies a l'ús d'eines com els grups de discussió,
fòrums, e-mails, consultes, “tips”, etc.
En
contraposició, els desavantatges de les TIC es centren en el seu risc de
provocar, en els individus, alteracions psíquiques comòrbides o conductes
doloses que incideixin negativament en el benestar psíquic i en el rendiment
escolar. Entre aquests factors de risc tenim la ciberadicció, el “phubbing”, la
nomofòbia, la síndrome FOMO, el “sleep texting”, als que cal afegir l'ús dolós
de les TIC com en el cas del ciberbullying, el “grooming” o el “sexting”.
Col·lateralment,
cal no oblidar el risc que suposa per a la salut una exposició continuada als
camps electromagnètics dels aparells, com adverteix el Centre Internacional de
Recerca sobre el Càncer (CIRC), agència especialitzada de l'Organització
Mundial de la Salut (OMS), que ha catalogat els camps electromagnètics de
radiofreqüència com a “possibles cancerígens per a l'ésser humà”.
L'ús
d'internet, mòbil, videojocs i TV es converteix en un factor de risc quan
deriva en un abús d'aquests mitjans amb el pronòstic de generar una addicció.
Aquest procés s'inicia amb l'aparició d'un efecte de tolerància a les TIC, on
l'individu mostra la necessitat d'augmentar el temps que passa utilitzant
l'ordinador, videoconsola, telèfon mòbil, televisió, entre altres tecnologies,
per obtenir la mateixa gratificació. Seguidament, apareix un estat
d'abstinència, amb una sensació desagradable quan no pot usar la tecnologia, la
qual cosa explica la tendència a usar cada vegada més, i de forma més
compulsiva, els estris tecnològics per alleujar el malestar que li genera no
poder fer-ho. Finalment, apareix la dependència, que és quan la persona
necessita augmentar progressivament el temps d'ús de la tecnologia i es sent
malament si no pot fer-ho. En aquest punt, es torna patognomònic tenir una
sèrie de pensaments i conductes que repercuteixen en les seves relacions
socials, familiars i, en el cas que ens ocupa, en el rendiment escolar.
La
conducta més habitual que afecta el rendiment escolar és la compulsió per part
dels alumnes a utilitzar les TIC en el temps programat per a l'estudi o a l'aula,
degut a necessitats hedonistes o de comunicació a través de les xarxes socials,
amb la conseqüent pèrdua de la concentració en l'estudi i un minvament del
temps dedicat a les tasques educatives. Davant d’aquest fenomen, pares i
professors hem de realitzar una tasca preventiva important mitjançant la
identificació de l’esmentada problemàtica i l’orientació educativa i
terapèutica de la mateixa.
La
primera mesura de prevenció de la conducta d’addicció serà el control del temps
destinat a les TIC, així com comprovar el seu ús adequat. Com a indicadors
d'identificació del procés d'addicció a les tecnologies caldrà observar dues
variables inicials: el desig intens de repetir la conducta en l'ús d'aquestes
tecnologies i l’aparició d’un estat emocional negativista i desafiant quan
l'activitat és interrompuda, en contraposició a un estat de gratificació mentre
utilitza les TIC. Posteriorment, aquests indicadors poden derivar envers
conductes de negació i ocultació del ús de les TIC, o en el manteniment de la
conducta, malgrat les conseqüències negatives derivades d'ella. Finalment,
també caldrà detectar si apareix un deteriorament progressiu de les relacions
socials i familiars, conductes d’aïllament, la disminució progressiva del
rendiment escolar i l'aparició de problemes físics derivats de la falta de son
i d’un estat permanent de fatiga, com a indicadors aguts de dependència.
Quan
la intervenció preventiva i educativa no dóna el resultats esperats, cal
derivar el cas a professionals de la salut mental especialitzats en addiccions
sense drogues.
