Acompanyant el present, prefigurant el futur
L’educació sempre es mou entre la realitat conjuntural, que condiciona les pràctiques del present, i els somnis de futur que constitueixen l’aposta per a la millora constant i per l’assoliment d’horitzons esperançadors.
Quan el present se’ns presenta amb cruesa, quan costa trobar motius per al manteniment de la il·lusió, es fa més necessari que mai prioritzar allò essencial i disposar de la generositat escaient per a bastir consensos sobre les polítiques necessàries per al país. No sobre allò que voldríem fer, sinó sobre el que cal fer; allò que, en cap cas, podem desatendre perquè si ho féssim posaríem en perill la base i els fonaments de la nostra societat futura. Evidentment, entre aquestes prioritats, es troba –en un pla molt destacat– l’educació i la formació dels nostres infants i joves, els ciutadans del demà.
Edu21, com a entitat que vol servir alhora el present i el futur de l’educació a Catalunya, ha de planificar la seva activitat tot combinant aquesta doble vessant. Així, en els propers mesos continuarem oferint debats, reflexions i accions que tindran els reptes presents del nostre sistema educatiu com a principal prioritat. Al mateix temps, plantejarem nous fronts d’activitats que ens possibilitin pensar el futur tot reorientant el present per a posar-lo al servei, precisament, d’aquest futur “pensat” i, per tant, anhelat.
Prioritzarem, doncs, allò essencial: els reptes, les problemàtiques i les temàtiques que, de forma cada vegada més reiterativa i evident, posen en relleu un model de sistema educatiu que mostra clars signes d’esgotament perquè, en bona part, ja no serveix per a resoldre satisfactòriament moltes de les situacions que emergeixen diàriament a les nostres aules, centres i entorns educatius. Entre aquestes situacions hi trobem el poder atendre de forma intensa i personalitzada la diversitat del nostre alumnat, que cada dia se’ns mostra més polièdrica; haver de superar un model d’organització escolar basat en paràmetres caducs (la matèria, la classe, l’hora, l’edat cronològica, l’explicació unívoca del professor, l’avaluació classificatòria, etc.); mediar amb currículums disfuncionals per clarament sobrecarregats i amb poc marge per exercir l’autonomia curricular; fer front a una pressió administrativa hereva d’organitzacions burocratitzades basades en sistemes de control central (desconfiança envers els agents educatius), etc. Serà en la recerca d’alternatives viables a aquestes concepcions on Edu21 continuarà aprofundint.
Complementàriament a aquesta tasca també tenim intenció –com dèiem– de contribuir a fornir nous escenaris de futur per al nostre sistema educatiu. Per això començar a construir el bastiment propi d’un Estat en matèria educativa –per primer cop en un marc exclusivament català– ocuparà també bona part de les activitats d’Edu21 en aquest 2013.
En resum: ens anima la voluntat de servei per a ser útils ara i aquí però, a l’ensems, ens acompanya la força, la il·lusió i l’agosarament emergents que ens permeten imaginar i dissenyar un futur col·lectiu farcit de possibilitats, és a dir, en plena llibertat.
