AAA: un encert

Convé felicitar a Edu21 per la iniciativa d’aquest primer congrés sobre Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Voldria contribuir-hi fent una aportació relativa a una experiència d’èxit assolida després de més de vint anys de tutoria amb adolescents.

Primer convé situar-nos: una escola a les rodalies de Barcelona amb un miler d’alumnes i més de quaranta professors, quasi tots teníem molt clar la importància de la tutoria, a tots els nivells però, sobretot, durant l’etapa de  l’adolescència.

Jo vaig ser durant quinze anys el cap d’estudis del centre i a l’hora de fer els horaris tenia preferència l’hora de tutoria grupal dins de l’horari normal de classe. Intentava, sempre que podia, no posar l’hora de tutoria grupal a darrera hora dels divendres. Els professors estàvem convocats un cop al mes, els dimecres de 17 h a 20 h, a programar les sessions de tutoria i a coordinar-nos donat que teníem quatre classes per nivell. Quasi totes les activitats s’inspiraven en metodologies pròpies de la dinàmica de grups, la qual cosa feia que els alumnes ho agraïssin força, ja que en moltes d’aquestes sessions eren ells els principals protagonistes de la jornada.

Entre tots vam arribar a confeccionar un dossier de tutoria, per a cada curs on hi havia programades les sessions que teníem previstes desenvolupar  cada setmana i a cada curs, tenint en compte les orientacions que ens oferia cada any la conselleria d’Ensenyament. També a principi de curs fèiem un claustre de professors on entre tots, revisàvem  el PAT que havíem treballat el curs anterior i els àmbits que s’havien desenvolupat. Llavors, modificàvem aquells aspectes que no havien funcionat prou bé i reforçàvem els que sí havien assolit prou èxit.

Un altre dels aspectes en què hi teníem molta cura era el de les tutories individuals, on l’entrevista amb cada alumne era un moment de sinceritat i d’ajuda. Aquestes entrevistes sempre començaven elogiant algun aspecte que havíem observat en els nois o les noies, que tots en tenen.

Tot aquest treball any rere any, va acabar donar molts fruits. En voldria comentar dos:

• Després de la guerra de Bòsnia es van crear uns campaments d’estiu per a nois i noies, víctimes de la guerra, i en un reportatge que van fer per a la televisió vaig reconèixer un antic alumne meu i li vaig enviar un mail per a felicitar-lo per la feina que estava fent al temps que li deia que tingués molta cura. Quina va ser la sorpresa quan em va contestar i em va dir que la culpa que ell estigués allà era meva, perquè quan havíem treballat el tema del voluntariat a tutoria vaig portar uns joves que feien un treball voluntari per a Càritas i això el va marcar molt.
• Una noia molt capaç, amb molt bones notes, que els seus pares i ella havien decidit que treballaria en una botiga un cop acabat l’ensenyament obligatori, ja que no es podien permetre que la seva filla anés a Barcelona ciutat a estudiar donat que ells vivien en un poble. Però en una de les sessions de tutoria vam parlar del tema de les beques, molt desconegut per a moltes famílies llavors. A la noia se li van obrir un ulls com unes taronges ja que  ella  va comentar que li agradaria estudiar medicina. Vam quedar per parlar a la tutoria individual i després d’ajudar als pares a demanar la beca ella va poder estudiar el que desitjava. Avui dia és una anomenada doctora dedicada a la recerca.

Com aportació a les conclusions que en el Congrés s’assenyalaren en relació a l’Acompanyament, voldria destacar:

• Acompanyar per a la vida significa oferir opcions, perquè com més possibilitats coneguin els nostres alumnes més lliures seran a l’hora d’escollir.
• Crear les condicions –i fer tot el possible– per ser pont entre l’alumne i la família i entre la família i l’escola tot fomentant el diàleg entre tots.
• Creure en l’altre i estar al seu costat, elogiant les seves qualitats i intentant millorar els seu defectes, és a dir, ajudant-lo i escoltant-lo.
• Fer que l’alumne se senti estimat, reconegut  i respectat.
• Tots els professors hauríem de posar la mateixa il·lusió en preparar una classe de matemàtiques o d’història que en preparar la sessió de tutoria. En aquestes sessions no es pot anar a veure què passa sinó a fer que passi, segons els objectius que ens fixem. Hem de fer alumnes competents en les diverses disciplines però també cal que contribuïm a fer persones competents.