Els escolars catalans acabaran demà el curs i començaran unes llargues vacances d'estiu, que, en el cas de primària, a causa del pont de la Diada, s'allargaran fins a 86 dies, gairebé tres mesos naturals.
“Les vacances d'estiu duren massa”, comenten aquests dies a la porta de l'escola els pares, que fa temps que han tancat una complexa operació logística per quadrar les agendes. “Hi ha pares que trien les vacances de manera que no coincideixen amb les de la parella, d'altres que aprofiten els avis i d'altres que recorren als casals d'estiu. El problema és que a l'agost no n'hi ha i al setembre costa trobar-ne”, explica el president de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac), Àlex Castillo.
El debat sobre les vacances escolars és com undéjà vu que es repeteix cada any. “Fa vint anys que debatem aquest tema”, admet Teresa Núñez de Arenas, directora de l'escola Tàbor, de Barcelona, que considera que, tot i que en nombre de dies lectius “estem en la franja mitjana-alta dels països de la Unió Europea, una aturada de tres mesos és massa llarga des del punt de vista pedagògic”.
Fins a quin punt perjudica aquest fet els escolars catalans? “Depèn de les edats. Com més petit és un alumne, més llarg és el temps sense escola, la qual cosa fa que s'oblidi més allò adquirit i es perdi l'hàbit si no s'exercita. Però, al mateix temps, és lògic que, com més menut, més necessitat d'esbarjo i de joc tingui el nen”, respon Enric Roca, coordinador d'Edu21. Per pal·liar-ho, Roca creu que seria bo que “al mig de les activitats estivals també hi hagués algun temps estipulat per fer tasques que exercitessin els hàbits escolars treballats durant el curs, que alhora li permetessin arribar al setembre, almenys, recordant i practicant allò que ja estava adquirit anteriorment”. “El més adequat des del punt de vista psicopedagògic”, però, seria que les vacances quedessin més repartides al llarg de l'any.
El marge de maniobra, però, és escàs, a causa, sobretot, de les festes de Nadal i les de Setmana Santa. “El calendari escolar està massa condicionat pel tema religiós –assenyala Núñez–: com que aquest any la Setmana Santa ha caigut molt tard, el segon trimestre semblava que no s'acabava mai, i el tercer ha durat un mes i mig. No és gaire racional.”
L'any 2011, el Departament d'Ensenyament, liderat per l'aleshores conseller Ernest Maragall, va escurçar una mica les vacances d'estiu i va implantar l'anomenada Setmana Blanca, al març, una iniciativa que va fracassar a causa de la falta de consens i del xoc amb la jornada laboral dels pares. “Com que no hi havia cap suport a la família va suposar un gran trasbals per als pares”, rememora la directora de l'escola Tàbor. A més, es va engegar “just en un moment en què ja estàvem en plena crisi” i moltes famílies no tenien recursos per pagar activitats extraescolars en aquella època, hi afegeix el president de la Fapac.
L'única manera de sortir del bucle, coincideix a dir tothom, seria canviar de cap a peus l'organització del temps de tota la societat, incloent-hi les jornades i els horaris laborals.
Castillo proposa mesures concretes. “Tenir un fill –assenyala– hauria de garantir certa flexibilitat horària, la possibilitat de fer teletreball i les empreses que facilitessin la conciliació podrien gaudir de rebaixes en les cotitzacions socials.” “Si l'escola ha de repartir les vacances, ha de trobar coresponsabilitat en el món laboral i familiar –corrobora Roca–, llavors, sens dubte, tindríem beneficis pedagògics i de benestar”.
