4 gener 2008
Miquel Àngel Prats, professor FPCEE Blanquerna i col·laborador d’Edu21

Les TIC enteses com a llenguatges, eines i espais (i II)

Si a l’anterior article fèiem èmfasi en la importància que tenien les TIC com a nou llenguatge i nou alfabet emergent, en aquest escrit analitzarem els aspectes on les TIC incideixen més com a noves formes, espais i escenaris de participació, de comunicació i de xarxa social.

“(...) veritablement, l’educació
és l’únic àmbit on encara es debat la utilitat de la tecnologia. Majoritàriament,
les escoles continuen invariables malgrat les nombroses reformes i creixents
inversions en ordinadors i xarxes. La forma d’organitzar les escoles i de
proporcionar instrucció és essencialment la mateixa que quan els nostres Pares
Fundadors varen anar a l’escola (...) encara eduquem als nostres estudiants
sobre la base d’un calendari agrícola, en un escenari industrial, i els diem
que viuen en una edat digital.”

 

Rod Paige

Secretari d’Educació del
Govern dels USA

2020 Visions – Transforming Education and Training

Through Advanced Technologies

http://www.technology.gov/reports/TechPolicy/2020Visions.pdf

 

En el primer article defensàvem que les TIC s’havien
de considerar molt més que meres eines o instruments tecnològics i comentàvem la
importància cada cop més necessària d’alfabetitzar digitalment als ciutadans en
aquest nou llenguatge incipient. De la mateixa forma, les TIC, a banda de ser
nous llenguatges, també s’estan erigint com a noves formes de comunicació, nous
espais de trobada i de creació de xarxes socials. Es poden trobar Interessants
presentacions en la xarxa que expliquen el fenomen de la denominada Web 2.0,
així com alguns dels seus màxims exponents de recursos web: Flickr, Blogger, Wikipedia, les RSS,... i també descripcions de l’evolució
que la xarxa Internet en concret –com a màxim exponent de les TIC– ha experimentat
en els darrers 10 anys[1].
Molts d’aquests recursos tenen una clara utilitat educativa en general i
escolar en particular.

Resulta interessant remarcar aquesta evolució d’Internet
ja que, com es pot comprovar, Internet com a tal no existeix si no és per la
força, la presència i la perseverança dels seus usuaris en reinventar dia a dia el concepte de “compartir” i “construir” conjuntament
el coneixement, és a dir, la xarxa Internet pren molt de sentit quan és capaç
de crear llaços i vincles socials i, sobretot, quan es mostra competent per
mobilitzar a les persones més enllà també de les seves pantalles.

 

El mateix exemple podríem dir de la música. La música
no és un piano o una flauta, de la mateixa forma que les TIC no són només un
ordinador o un mòbil. Si partim de la base que la música és un llenguatge i
també un espai de trobada, resulta obvi entendre que amb les TIC passa el
mateix.

 

Llenguatge

Musical

Digital

Eines

Instruments musicals

Aparells

Espai

Concerts

Internet

 

És per això que, de forma generalitzada, podríem
afirmar sense por a equivocar-nos que les TIC també es poden considerar com
l’altre “espai”, el virtual, on es generen multiplicitat de sinergies socials
entre usuaris que d’una o altra manera hagués estat impossible que es
relacionessin o comuniquessin. Fixem-nos en aquest cas en l’èxit dels mòbils
com a exemple paradigmàtic d’un aparell que, per una banda, incorpora un nou
llenguatge de comunicació –el denominat sms–
i, per altra banda, esdevé ja un nou espai de comunicació personal i, en
ocasions molt especials, de mobilització social i/o ciutadana.