L’educació dels Nahues: entre l’etnocidi i les TIC

“A Ayotitlán l’educació està en decadència” ens expliquen els membres del consell de savis de la comunitat nahua d’Ayotitlán al sud-oest de l’estat de Jalisco a Mèxic. Per a la gent que habita aquestes comunitats indígenes l’arribada de l’escola és molt recent i és un clar exemple de les polítiques d’integració i etnocidi lingüístic que ha implementat l’Estat mexicà per acabar amb la diversitat, ignorar la desigualtat i vendre el projecte civilitzador.

La primera
mestra va arribar a finals del segle XX gestionada per un terratinent. El
rector escriu de la seva pròpia mà al llibre que es troba a la rectoria de Cuautitlán, el poble mestís més proper a
aquesta comunitat: “per veure si es va corregint tanta ignorància que des de la
seva infància carreguen els naturals, s’ha enviat a la senyoreta Virginia Nava.
Crec que ha de ser útil aquesta senyoreta. És de bons costums, el seu mestratge
del tot catòlic, visita sovint a les pietoses i, sobretot, el seu anhel es
inculcar bons sentiments a ambdós sexes d’aquesta joventut”. Molts dels savis del
consell afirmen que van ser els clergues i els mestres que van arribar amb els
terratinents els que van acabar amb la llengua nàhuatl, que es parlava encara a
principis del segle passat, així com amb algunes creences, tradicions i festes
pròpies.

Les mestres continuaren ensenyant
als “pobres indis” a llegir i a resar. Tot i així no fou fins fa només vint-i-tres
anys que arribà la primera escola de forma oficial amb un sol mestre per als
sis cursos. El següent nivell que s’intentà instal·lar el 1987 fou a través del
sistema de “telesecundàries”; el projecte consistia en lliçons televisades a
través d’un “telemestre” que exposava les classes a les aules i d’un mestre
coordinador que supervisava les activitats suggerides pel “telemestre”. Per a
la gent d’Ayotitlán, però, el sistema de telesecundària només tenia el nom donat
que en aquells temps no hi havia llum i encara menys televisió. De fet no hi
havien ni aules per això les classes s’impartien sota el sostre d’uralita del
que era una serradora. El batxillerat va començar fa tant sols nou anys dins
d’un pla d’estudis estatals i compta amb instal·lacions des de fa set.

Actualment hi ha més escoles (primàries,
telesecundàries i de batxillerat) a tota la regió. Tot i això continuen sent
insuficients per atendre al conjunt de la població. Els mestres provenen de
fora de la comunitat, imparteixen les matèries amb continguts estandaritzats
que no incorporen ni la història, la cultura, les tradicions, els coneixements
o les particularitats lingüístiques locals. El retràs educatiu no varia gaire
del de les zones marginades: monolingüisme, absentisme, baix rendiment i
deserció escolar, que es comprova a les aules amb problemes de comprensió
lectora, expressió escrita i oral; i matemàtiques. Per altra banda, la gent
d’Ayotitlán continua vivint en condicions de pobresa, la població econòmicament
activa sobreviu amb menys de quatre euros al dia, el 41% dels nens menors de
cinc anys pateix desnutrició. En l’àmbit educatiu el 60% de la població que té
15 anys o més no ha completat la primària i el 31% de la mateixa és analfabeta.

No ha estat fins fa només quatre
anys que s’ha instal·lat el sistema d’universitat virtual. A través d’ell el
0,1% dels joves ha accedit per fi a la formació superior, tots cursant la
carrera d’educació. Aquests estudiants indígenes han hagut de treballar en
feines domèstiques o migrar a treballs temporals agrícoles des de la infància
per a tenir la possibilitat d’accedir a aquest nivell educatiu. Les tecnologies
de la informació i la comunicació els ofereixen la possibilitat d’estudiar a la
universitat sense marxar de la comunitat. Per als savis del Consell aquesta és
l’única modalitat que permet que els joves continuïn l’arrelament i la generació
de vincles amb el treball comunitari per contribuir al desenvolupament de les
seves comunitats.

Per al govern de Mèxic connectar
als indígenes a la societat del
coneixement ajudarà a “superar l’adversitat de la pobresa”, representa una
esperança perquè es desenvolupin, estiguin al dia, augmentin la seva qualitat
de vida, les seves capacitats laborals i la competitivitat. L’esperança dels
joves indígenes no dista gaire del discurs governamental, per a ells “de
l’estudi s’obté tot: les bones feines, l’adequada superació i el no treballar
tant al camp” sense oblidar, a més, les pròpies arrels. No es pot negar que en
l’època actual el fet de no connectar la tecnologia digital a les minories
ètniques, que històricament han estat relegades, augmentaria la seva
marginalitat; i actualment és, de fet, una necessitat perquè els estudiants indígenes
tinguin informació i participin de l’anomenada societat del coneixement. Tot i això, siguin quines siguin les
bones intencions que propicien la introducció de les tecnologies en l’àmbit
educatiu en els pobles indígenes, no es poden reduir les implicacions al simple
ús d’aparells electrònics o programes de software. S’ha de tenir en compte que
lla utilització de les tecnologies de la informació pot modificar la cognició i
les formes de comunicació i transmissió oral de coneixements que,
tradicionalment, ha caracteritzat a aquests grups, a més d’impactar sobre la seva
identitat cultural.             

No sabem encara si s’acompliran
els somnis del Consell dels savis, si podran veure com aquests joves impulsen
el creixement i defensen els recursos del seu poble, ni si s’acomplirà l’anhel
dels estudiants en sentir recompensat econòmicament el seu esforç. El que si
sabem és que l’educació hi continua entrant sota un model occidentalitzat que
esmicola la identitat indígena, amb una forma d’ensenyament amb continguts
dominants i imposats. Si no existeix un veritable esforç per part de l’Estat mexicà
en la construcció d’un model educatiu intercultural en el qual dialoguin,
convisquin, organitzin, construeixin i respectin les dues formes de pensament, l’indígena
i l’occidental, es continuarà enterrant la saviesa, els coneixements, les tradicions
i, en definitiva, la cultura de les comunitats nahues com ja es va fer amb la seva llengua.