20 febrer 2015
Maite Gutiérrez (La Vanguardia)

“Un nen de quatre anys ha de jugar, no anar a l’escola”

Jari Lavonen, degà d'Educació de la U. d'Hèlsinki
Els seus alumnes són els que comencen l'escola més tard (als set anys), els que tenen menys hores de classe, els que fan menys deures... I, tot i així, els seus resultats escolars estan entre els millors del món. El fracàs escolar i la repetició de curs pràcticament no existeixen a Finlàndia, país amb un sistema educatiu que ha centrat l'atenció internacional per la bona posició en l'informe Pisa. Ahir el degà de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Hèlsinki, Jari Lavonen, va desgranar les claus de l'èxit finlandès en el primer Simposi Internacional sobre la Formació Inicial dels Mestres a Barcelona.

Vostè insisteix que un mestre necessita una àmplia formació moral i ètica.

Això és imprescindible, perquè un mestre treballa amb éssers humans. I l'ésser humà és allò que l'educació en fa. Els nens són valuosos, se'ls ha tractar adequadament, donar-los suport, ser positius per treure'n el millor. Cal entendre com són, i també entendre les famílies. Un mestre ha de tenir un comportament ètic perquè és un exemple social.

Quines són les claus de l'èxit del seu sistema educatiu?

Hi ha diversos factors. Primer tenim tota una cultura de l'educació que neix del segle XIV. Després, la selecció dels mestres: escollim els millors i els formem bé. A més, la societat confia en els mestres. No tenim escoles privades, totes les escoles són públiques i d'alta qualitat, i tenim prou recursos per a l'educació.

Vostè ha comentat abans que a Finlàndia l'educació és totalment gratuïta.

Sí, de la primària fins a la universitat. A primària tots els alumnes tenen els llibres de franc, el menjar al centre de franc i el transport de franc.

L'escola a Finlàndia comença als set anys. Per que tan tard?

I per què abans? La infantesa és per jugar, per fer coses amb els altres, per col·laborar, no per ser educat d'una manera reglada i pesada. Un nen de quatre anys ha de jugar, no estar en una escola amb una educació reglada.

I si els dos pares treballen?

Cada municipi té guarderies, però és un servei més aviat lúdic. També hi ha mares que s'encarreguen de diversos nens i és el govern local el que les paga.

Quins efectes té un sistema educatiu de qualitat i igualitari en la societat?

La nostra visió de l'educació és holística. Per descomptat que hi ha una correlació entre nivell educatiu i progrés econòmic, però hi ha alguna cosa més. Una persona educada té una vida més plena, més recursos vitals, es cuida més bé de la salut, gaudeix més de la vida. Si més no aquest és l'objectiu.

Pisa aporta dades valuoses, però fer un rànquing de sistemes educatius té sentit?

Potser no. Cal no oblidar que Pisa és un projecte de l'OCDE, organització que té una visió determinada del progrés. Miren de saber a quins països hi ha prou treballadors qualificats per invertir-hi diners, i Pisa és un efecte col·lateral d'aquesta visió.

http://www.lavanguardia.com/vida/20150220/54426341224/jari-lavonen-nino-cuatro-anos-necesita-jugar-escuela.html