Quan la família no respon com voldríem
De vegades ens trobem que la família no respon a la demanda del centre educatiu segons les nostres expectatives. Llavors s’esdevé un continu anar i venir de notes a l’agenda, o trucades que no acaben donant cap resultat. M’he trobat, tant a la consulta com durant els anys de treball a les escoles taller i a la casa d’oficis, amb algunes famílies (pare o mare) amb greus dificultats pròpies, el que complica molt poder fer-se càrrec de les dificultats dels seus fills.
Per exemple: mares que sembla que només poden parlar de les seves malalties –en molts casos cròniques– i que se senten desbordades per la situació que viuen, impossibilitant que es puguin centrar en allò que l’escola li està plantejant que, sovint, no és altre que comprometre’s en l’atenció del fill o filla, posar límits, etc. No és que no vulguin entendre les demandes del centre educatiu, més aviat no “saben” o no poden fer més. Fins i tot podem trobar-nos en què algunes d’aquestes famílies, si els insistim massa, reaccionen a la contra, creant-se, llavors, tensions perquè les seves pròpies circumstàncies i limitacions no els permet oferir explicacions raonables i adequades.
Quan em vaig trobar en situacions semblants, vaig decidir treballar fonamentalment amb l’alumne, assumint que, almenys de moment, no podria comptar amb el recolzament de la família. En aquestes circumstàncies, evidentment, hem d’oferir un major suport al noi o noia tot tenint en compte que a casa seva no tindrà cap ajuda en les qüestions escolars i que sovint, i més important encara, ni tan sols obtindrà bons exemples d’habilitats socials (mostres de respecte, resolució de conflictes de forma adequada, capacitat de comunicació, d’organització, etc.). Com que no podem canviar la situació haurem d’intentar, per exemple, treballar de forma interprofessional amb els serveis socials dels quals les famílies siguin usuàries.
Vull aclarir, que el fet de no tenir recolzament a casa en qüestions escolars, no és el més significatiu. Aquesta mancança, usual també en famílies immigrades, no té, però, les mateixes connotacions. A les entrevistes amb famílies d’origen immigrat a les escoles taller em trobava que existia, en la majoria dels casos, una entesa pel que fa a la importància que donaven a la formació i el treball dels seus fills. Es comprometien a fer-los respectar les normes i agraïen molt que comptéssim amb ells per tal de donar-los una altra oportunitat. I no cal dir que aquesta entesa repercutia positivament en la trajectòria del jove.
Per tant, em refereixo especialment a les situacions on la família sembla no adonar-se de la necessitat i importància de la seva intervenció en benefici del seu fill o filla i, sovint quan responen, és per fer llargues explicacions de la problemàtica que viuen. No és que no sigui important empatitzar amb les situacions difícils, que evidentment cal fer-ho, sinó que el fet és que aquests pares i mares ens estan reclamant l’atenció per a ells. Llavors, els seus monòlegs solen convertint-se en barreres que impossibiliten poder centrar-se en els seus fills o filles. I tots sabem que el temps destinat a les entrevistes als centres educatius, en general, és limitat.
Així, doncs, donada aquesta situació, l’escola, representada pels tutors encarregats d’acompanyar l’alumne en el seu procés d’aprenentatge, ha d’assumir la responsabilitat d’ajudar molt més aquests alumnes intentant treballar amb ells models efectius d’habilitats socials. La flexibilitat és bàsica. Potser caldrà donar més temps per lliurar deures o treballs o fer explicacions més individualitzades, etc. Cal que els mestres i professors demanin i escoltin les raons que pot donar un alumne per no haver pogut fer o acabar un treball i que tinguin en compte què passa a casa seva. L’atenció a la diversitat s’ha de comprendre des de la vessant dels alumnes sí, però també, i sobretot, des de la diversitat de les famílies: diferències culturals, religioses, socials, educatives, d’estructura o desestructura. Tots els models solen estar presents a la majoria de les aules i hem de donar respostes que s’ajustin al màxim a les diverses necessitats que detectem.
