7 març 2008
Albert Lacruz Bassols, assessor empresarial i educatiu, pedagog i col·laborador d'Edu21

Organització escolar: professional sí, complexa no

Tractem el tema de l’organització dels centres escolars. Fa una bona colla d’anys que es debat sobre com millorar l’escola. A molts ens atrau aquesta discussió. En el debat, alguns hem partit de la següent hipòtesi: a l’escola, igual que a qualsevol altra... organització... entitat... (m’estalvio la paraula empresa) s’hi poden aplicar criteris de gestió professional sense que deixi de ser escola i sense que deixi de fer la seva tasca educativa?

Què vol dir això de “gestió professional’”? pregunten alguns. “Doncs potser que l’escola, sense oblidar les seves particularitats –que existeixen i són importants– es pot organitzar de la mateixa forma que una empresa qualsevol”, responen els altres. “Mare meva, l’escola convertida en una empresa productiva!”, diuen els primers, tot posant-se les mans al cap. 

No és ben bé això. L’escola no és una empresa productiva (naturalment que no!) però sí que és una entitat que agrupa un conjunt de professionals que persegueixen (o haurien de perseguir) un objectius comuns. I, per tant, els cal organitzar-se de manera adient per aconseguir-los. Res més. 

Avui observo amb satisfacció que la hipòtesi es compleix. Detecto molta menys resistència a incorporar a l’escola criteris de gestió professional (un bon nombre de centres disposen ja d’una certificació de qualitat, per exemple). I, sobretot, llegeixo amb satisfacció unes bases de la Llei d’Educació de Catalunya que, no hi ha dubte, avancen en aquesta direcció. Les escoles, diuen les bases, han de poder ser més autònomes en les seves decisions, han de decidir el seu projecte i gestionar els seus recursos (incloent els econòmics) i, fins i tot, han de disposar d’un projecte de centre (o pla estratègic). Els centres també podran concretar un determinat perfil de part del seu professorat i tindran l’obligació d’avaluar els seus resultats. Alguns professors podran ser admesos en un centre a partir de la competència concreta en la feina que hauran de fer. En resum, criteris de gestió professional. 

A mi em sembla que anem per bon camí. Ja veurem què s’acaba aplicant i què es queda només en el terreny de les intencions, però anem per bon camí. Organitzar-se per aconseguir resultats no es quelcom reservat a les empreses productives. 

Ara, però, expliquem l’altra cara de la moneda. Diguem-ho tot. Millorar la gestió escolar no ha de voler dir, però, complicar-la i fer-la més difícil. En qualsevol cas, no hauria de voler dir –com tantes vegades veiem– aplicar teories extretes dels manuals de gestió empresarial. Davant de propostes d’aquest estil és del tot comprensible que els equips directius, i encara més el professorat, les rebutgin de ple. Amb tota la raó. 

Es tracta d’ajudar les escoles a que tinguin millors resultats. Estem parlant d’això, oi? Millorar la gestió de les escoles demana partir d’allò que és l’escola i d’allò que fa, tenint clar quins són els resultats que cal millorar en darrer terme, són sempre els resultats educatius! i pensar propostes senzilles i útils per aconseguir-ho.  

Podem pensar en idees per fer que el professorat treballi més a gust? I per millorar la comunicació interna entre els professionals de l’escola? I per optimitzar la comunicació entre els professors i les famílies? I per millorar les pràctiques metodològiques? I tant que sí! Doncs d’això estem parlant. 

Proposo aplicar la filosofia KISS (acrònim de les paraules angleses Keep It Short and Simple, que podem traduir per “fes-ho curt i senzill”). Filosofia de treball que, per dir-ho de pressa, proposa deixar de banda les coses complicades i innecessàries per tal de quedar-nos amb les fàcils i útils. M’agrada fer les coses senzilles, si és possible. I crec que, per organitzar millor l’escola, podem fer coses senzilles. Faig meu el títol – i el missatge– del llibre d’un conegut consultor francès: “El poder d’allò que és senzill”.  

En referència a l’organització de centres escolars la conclusió que podem treure és: apliquem criteris professionals a l’escola –ara és un bon moment– però no ho fem amb propostes llunyanes i complicades. Fem-ho tot escoltant-la, coneixent-la i ajudant-la a millorar.