Ensenyar i aprendre: escenaris de futur

Edu21 i el CEJP van organitzar el passat 28 d’abril de 9:30h a 19:30h a l’hotel Majestic (Passeig de Gràcia 68, Barcelona) un II Seminari sobre educació que pretén reflexionar sobre els nous escenaris de futur en relació a renovades formes d’ensenyar i aprendre.

L’educació ja no serà mai més com l’havíem coneguda fins ara. Els canvis econòmics, socials, polítics, demogràfics, científics, tecnològics, etc. ens aboquen a haver de plantejar-nos una reorientació a fons de les tradicionals formes d’ensenyar i aprendre tot situant-nos en el nostre context: Catalunya.

El Seminari es proposa respondre als següents interrogants: per què hem de canviar l’educació en un món canviant? Quins aspectes previsiblement haurem de transformar del nostre sistema educatiu? Quin impacte tenen ja les TIC i les xarxes socials que obliguen a reorientar a fons el paper tradicional tant de l’escola com del professorat? I, finalment, quines propostes de futur, des d’Edu21, podem proposar per a una millora significativa de l’educació a casa nostra?

 

 L’educació ha d’abordar amb urgència canvis de tota mena

“L’educació ha d’abordar amb urgència canvis de tota mena. Les formestradicionals d’ensenyar i aprendre han de donar pas a d’altres de noveson les TIC, una formació del professorat més exigent i l’estimul deltalent dels alumnes, entres d’altres, siguin prioritaris”. Aquestes sónalgunes de les conclusions més interessants del seminari Ensenyar iaprendre: escenaris de futur, que s’ha celebrat avui a Barcelonaorganitzat per Edu21. Al seminari han assistit més de dues centespersones.

El seminari, estructurat en duesconferències i dues taules rodones, ha abordat des de diferentsperspectives els aspectes que previsiblement s’hauran de transformardel nostre sistema educatiu. Segons el professor de comunicació iestratègia empresarial Xavier Marcet, que ha fet la conferènciainaugural, un dels motius pels quals hem de canviar l’educació ésperquè “si un país no pot competir en costos ho ha de fer en innovació”. En aquest sentit, ha afegit que hi han altres tres motius o reptes que també expliquen per què s’han de fer els canvis: “perquèés vital generar talent, perquè encara que no tenim un sistemadesastrós l’hem de millorar i perquè el sistema mostra unesresistències de canvi molt preocupants”.

Segons Marcet, l’escola del futur també ha de proveir “valors de sostenibilitat, d’innovació i de globalitat” i ha d’estimular la cultura de l’esforç i la disciplina: “per tirar endavant idees innovadores, cal ser disciplinat”. El conferenciant també ha assegurat que “el problema de l’educació no l’arreglarà cap govern, ho hem de fer entre tots, per això és tant important el compromís personal”.Els canvis educatius, segons es desprèn de les intervencions delsdiferents experts que han participat en les taules rodones delseminari, també afecten a altres àmbits. Segons el pedagog i educadorsocial Jordi Longás, els canvis “no s’han d’aplicar de forma traumàtica, s’han de fer poc a poc i amb prudència”. Un dels més urgents, segons el seu parer, “és la veritable professionalització dels educadors”.

En aquest sentit, l’advocat Ramon Plandiura ha afegit que “el professorat ha de saber destriar allò que és essencial i accessori”i ha abonat la idea de que els professors han d’aportar quelcom més quela titulació i l’especialitat per millorar els coneixements delsalumnes: “han d’aportar també el seu currículum ocult, la seva motxilla de coneixements interdisciplinars”. Per l’arquitecte Josep Benedito els canvis educatius també han d’afectar als espais: “s’hande flexibilitzar els criteris constructius per adaptar els edificisescolars a les necessitats reals dels educadors i dels alumnes, no n’hiha prou amb fer edificis molt macos i amb bons materials”.

Assignatures pendents

Altraassignatura pendent de l’educació actual és solucionar els problemesdels alumnes que tenen dificultats per adquirir les competènciesacadèmiques (un 15% aproximadament). Segons la pediatra i neuròlogaAnna Sans, l’escola ha de fer seus “elsavenços neurobiològics i genètics que han ampliat molt el coneixementdels trastorns de l’aprenentatge. Això ajudarà a diagnosticar abans imillor alguns dels més comuns com ara la dislèxia, el TDAH o ladiscalculia”.

Laincorporació de les TIC al sistema educatiu i com aquestes canvienl’ensenyament i l’aprenentatge ha centrat l’atenció de diversosexperts. Per Genís Roca, consultor de TIC, “l’escolaté uns índex de digitalització baixos, encara es troba en un procés desubstitució. De moment, degut a la regulació que pateix, encara ésimpermeable als agents externs que creen disrupció i canvi”. El psicòleg Miguel Perlado ha advertit sobre els perills que assetgen als joves que abusen “de les pantalles, de la xarxa”. Les més importants, ha dit “sónuna disminució del rendiment acadèmic, esgotament, disminució de laconcentració i pèrdua de l’interès per altres activitats que abans erenplaents”.

Laprofessora Laura Borràs ha defensat que les noves tecnologies podencrear experiències didàctiques molt interessants i que els professorscontinuaran sent fonamentals, “encara que només sigui per conduiradequadament una utilització adequada de les TIC”. Segons Borràs “elsnous aprenentatges han d’orientar la capacitat educativa que permettransformar la informació en coneixement i el coneixement en acció”.

Elpedagog Enric Roca, coordinador general d’Edu21, hapronunciat la conferència final del seminari, on ha desglossat elscanvis més importants que ha d’afrontar l’educació en el futur. SegonsRoca els canvis han de començar “ambuna formació del professorat més exigent i més competencial i amb unareforma de l’administració educativa, que ha de ser més flexible imenys reglamentista”. Roca ha afegit que “hem de començar a repensar a fons el temps i els espais educatius i fer-ho des de la pedagogia”.

En opinió del conferenciant, “lespropostes innovadores en l’ensenyament i l’aprenentatge no podenbastir-se sense tenir molt en compte el avenços en les neurociències”. Roca també ha assenyalat que “cal un sistema educatiu que reconegui i esperoni el talent de la majoria d’alumnes i aixequi els nivells d’excel·lència de tots”. Finalment ha indicat que “l’escola s’ha de convertir en un laboratori central per analitzar el món de la informació, la comunicació i el coneixement en xarxa”. La clausura del seminari ha anat a càrrec de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

 

Materials

L’educació com a prioritat pel futur (resum seminari), Enric Roca

Presentació Xavier Marcet

Presentació Anna Sans

Presentació Laura Borràs (1 de 2)

Presentació Laura Borràs (2 de 2)

Presentació Miquel Perlado

Presentació Enric Roca

 

Programa II Seminari Edu21: “Ensenyar i aprendre: escenaris de futur”

9:00h Rebuda i lliurament de documentació.
9:15h Presentació del seminari.
9:30h Conferència: “Per què hem de canviar en educació” – Xavier Marcet, professor de comunicació i estratègia empresarial a l’IDEC (Universitat Pompeu Fabra) i a la Universitat Diego Portales (Chile) i professor d’habilitats directives a EUNCET (Universitat Politècnica de Catalunya).
11:00h Pausa-cafè
11:30h Taula rodona: “Què haurem de canviar de l’ensenyament i l’aprenentatge?
Des del camp de la sociopolítica, l’arquitectura, l’aprenentatge (neuropsicologia) i l’ensenyament (rol del professorat) intentarem respondre als següents interrogants: en quin context social s’ha de produir l’aprenentatge escolar en les properes dècades a Catalunya; quins condicionaments i potencialitats del camp de la neuropsicologia caldrà tenir presents a l’hora de planificar l’educació dels nostres nois i noies; com la concepció dels espais, la llum, la funcionalitat polivalent d’edificis, aules, despatxos, etc. pot incorporar-se a una nova concepció de l’ensenyament; quines competències hauran d’adquirir el docents en els nous paradigmes educatius.
Josep Benedito, arquitecte expert en arquitectura escolar
Anna Sans, coordinadora de la unitat de trastorns de l’aprenentatge de l’Hospital Sant Joan de Déu
Ramon Plandiura,  jurista expert en legislació educativa i professor de la Universitat Pompeu Fabra
Jordi Longás, pedagog i educador social, professor a la FPCEE Blanquerna, Universitat Ramon Llull
Modera: Eva Salvà – Col·laboradora d’Edu21 i secretària general de l’AEC.
15:30h Taula rodona: “Com les TIC canvien l’ensenyament i l’aprenentatge?
S’analitzaran quines propostes ja actuals poden compaginar un suport tecnològic que potencia l’aprenentatge al temps que l’ensenyament el continua dirigint i no se li supedita. Exposar com els nous escenaris digitals canvien la relació dels alumnes entre ells i amb el professorat. Percebre determinats riscs que ja tenen presència en els nostres joves d’un ús inadequat de les TIC o les xarxes socials i com l’escola pot preveure i actuar per evitar-los. Presentar algunes experiències d’èxit de la implantació de models digitals a les aules i als centres que obren possibilitats d’innovació i aplicació de projectes educatius propis en el marc de l’autonomia de centres.
Genís Roca, consultor expert en l’impacte social de les TIC
Miquel Perlado, psicòleg especialista en la prevenció i el tractament de l’abús de les TIC
Laura Borràs, professora de la Universitat de Barcelona especialista en literatura digital
Jordi Collell, empresari cofundador d’EyeOs
Modera: Miquel Àngel Prats, col·laborador d’Edu21 i director del CETEI-Centre de Tecnologies Ituarte.
17:30h Pausa-cafè
18:00h Conferència final: “Educació: canvis per a un futur” – Enric Roca, pedagog, coordinador general d’Edu21 i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona
19:00h Cloenda a càrrec del Sr. Jordi Pujol, president del CEJP

 

Ponents

Xavier Marcet

Josep Benedito

Anna Sans

Ramon Plandiura

Jordi Longás

Eva Salvà

Genís Roca

Miquel Perlado

Laura Borràs

Jordi Collell

Miquel Àngel Prats

Enric Roca