30 setembre 2012
Xavier Ureta i Miquel Àngel Comas, professors de la Facultat d’Educació de la UIC i col·laboradors d’Edu21

Lideratge educatiu visible, segell .cat

Avui dia el coneixement té un gran valor econòmic; sigui aquest en virtut d’inversió, producció i/o rendibilitat. En aquest sentit ens situem en un model de gestió educativa on la direcció eficient, d’èxit i el seu corresponent bon lideratge es fonamenta en la capacitat de decidir i, sobretot, encertar. Cal tenir visió, iniciativa i saber guiar el camí, sempre sota uns paràmetres d’estabilitat i de durabilitat.

La capacitat d’eficiència, èxit i rendibilitat ja sigui en elements curriculars o organitzatius en els centres educatius parteixen d’un bon exercici de referència, tal i com orienta Inger Enkvist1, la bona direcció es fonamenta en esdevenir referència ètica i Intel·lectual. Cal saber alternar i complementar la proposta educativa ideològica, la pedagògica i l’empresarial.

Els entorns educatius competencials estan possibilitant i aportant visibilitat a moltes propostes educatives de diferents centres educatius de Catalunya. Partint d’aquelles tímides apostes dels anys 90 d’implantar criteris de sistemes de qualitat a les institucions educatives, molt centres han après el valor de saber fer visible els seus punts forts i fer-los extensius als diferents agents de la comunitat educativa. L’escola intel·ligent o competent s’està desplegant amb força i segell propi arreu del territori. Catalunya disposa d’una gran maleta d’experiències i recursos pedagògics que contribueix amb força al nou perfil educatiu basat en la recerca, l’experiència aplicada, l’aprenentatge compartit, la capacitat d’innovar i la de difondre resultats i propostes.

La didàctica competencial estableix que la competència no s’ensenya, s’aprèn. Així ho estan fent els centres educatius, repensar la pròpia pràctica per consolidar una proposta de futur. La planificació del canvi organitzatiu i pedagògic es fa imaginant el futur; l’acció de programar és discernir (imaginar), fer prospectiva  i no burocratitzar. Estem davant d’una nova narració on els espais de reflexió i d’entrenament de com ensenyar i com avaluar són claus per a l’èxit de les propostes pedagògiques. Com introdueix David Perkins2 (“educar per a allò desconegut”) ens cal oferir i possibilitar oportunitats d’aprenentatge multinivell, interdisciplinaris, sota un rigor d’exigència i intensitat, per tal de possibilitar una millor adquisició de competències. Hem de consolidar la màgia d’aprendre en base a enriquir el vocabulari de comunicació i de treball tot reforçant la plusvàlua del bon docent.

Catalunya disposa d’una gran riquesa educativa gràcies als esforços d’equips molt implicats en l’obtenció de resultats d’èxit. Només cal “obrir la porta” i saber compartir i difondre les experiències i propostes educatives que a molts dels nostres centres fa temps s’estan aplicant amb gran qualitat.


1 Conferència d’Inger Enkvist a les Jornades per a Directius d’Institucions Educatives, organitzades per la Facultat d’Educació. Universitat Internacional de Catalunya (19-21 d’abril de 2012).

2 Conferència de David Perkins a l’Auditori de Cornellà, organitzat pel Col·legi Montserrat (16 octubre 2010).