14 desembre 2010
Maite Górriz, professora de secundària i exdirectora de l’IES Priorat

Lideratge de centres educatius: una formació de qualitat (i II)

Seguint amb les conclusions de l’estudi presentat en l’anterior article i, concretament, a partir d’una enquesta realitzada a 421 directius en exercici de centres educatius, es concloïa que al voltant del 84% dels enquestats mostren la necessitat de rebre una formació en direcció escolar en 14 dels 18 aspectes que els han estat plantejats1. D’altra banda, però, cal destacar que en algunes respostes traspua cert escepticisme vers la formació.

Contrastant aquestes dades obtingudes en relació a les necessitats formatives dels directius escolars amb les seves dificultats en el càrrec, podem concloure que aquestes dificultats, que són principalment l’excés d’hores de dedicació i la necessitat de resoldre situacions urgents del dia a dia i impulsar noves iniciatives, són fruit d’una manca de formació en la professionalització de la direcció dels centres educatius.

És evident que ens trobem en una nova situació professional de la direcció escolar presentada pel marc legal establert per la nova Llei d’Educació de Catalunya en contemplar la nova figura del directiu professional. També és evident que per a ser un bon professional i desmitificar la creença que la majoria de directius escolars públics “fan” de directius de centres educatius de forma temporal, enlloc de “ser” directius professionals, resulta necessari crear un nova cultura directiva i disposar d’una formació de qualitat que permeti el desenvolupament de la professionalització i l’autonomia del directiu de centres educatius.

Després d’analitzar la formació existent, diferents treballs teòrics sobre lideratge escolar, diverses modalitats formatives d’altres països, així com les entrevistes realitzades a diferents experts en direcció escolar, podem destacar la importància que té la professionalització de la direcció escolar per a la millora del sistema educatiu català. I, justament per aconseguir aquesta professionalització diferents institucions, des de l’OCDE als propis directius, així com l’associació de directius AXIA, professionals experts en lideratge i del món universitari, etc. coincideixen en què un dels àmbits fonamentals a desenvolupar és la formació en direcció escolar. El propi Departament d’Educació ho ha marcat com una prioritat a l’hora del desplegament de la LEC.

La conclusió és que el model professional que aporta la LEC constitueix el marc normatiu per definir “una formació que doni eines a fi que cada directiu desenvolupi el seu model lligat al seu context i permeti desenvolupar, d’aquesta manera, l’autonomia de centre necessària per a la millora de l’aprenentatge de l’alumnat”.

Finalment cal destacar que la necessitat d’una formació en direcció escolar de qualitat, que permeti la professionalització de les direccions, constitueix una clara demanda procedent de molts diferents àmbits i que es presenta com una oportunitat per a aconseguir beneficis col·laterals que, a ben segur, millorarien el sistema educatiu català tot afavorint la consecució dels seus objectius generals.


1 Competències personals: autoconfiança, perseverança, integritat, adaptació al canvi, resistència a l’estrès, aprenentatge i millora continua, relacions interpersonals, gestió del temps, gestió de conflictes, gestió del canvi, coneixement dels instruments institucionals i legals, treball en equip i direcció d’equips, habilitats de negociació, planificació estratègica, recursos humans: gestió de les persones, recursos econòmics, TIC’s, processos i qualitat, avaluació i rendició de comptes, gestió del currículum, supervisió i avaluació docent, desenvolupament professional docent, projecció exterior, treball en xarxa.