31 març 2012
RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE (El Punt Avui)

L’ESO falla en l’expressió escrita i les matemàtiques

Rigau proposa reforçar la geometria i les redaccions per millorar els resultats de l'avaluació de l'últim curs de la secundària obligatòria. - Els instituts i els pares rebran un informe dels estudiants perquè prenguin mesures.

Després de la patacada de les proves internacionals PISA, en què els estudiants catalans no sortien gaire ben parats, ahir es va fer pública una nova avaluació de llengües i matemàtiques: la que la Generalitat va fer als alumnes de quart d'ESO, que un cop més van donar resultats decebedors. Les pitjors puntuacions són per a les matemàtiques i l'anglès, en què prop d'una quarta part dels més de 54.000 alumnes examinats el febrer passat han obtingut una qualificació baixa, i per a l'expressió escrita, tant en anglès com en català.

En el cas de les matemàtiques, les notes són “molt preocupants”, segons va admetre el president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya, Joan Mateo, especialment pel que fa als exercicis de geometria, en què el 41,2% dels alumnes presenten un nivell baix i el 58,9% un nivell entre mitjà-baix i baix. En total, el nombre d'estudiants que no arriben a un nivell mitjà-alt o alt en matemàtiques s'eleva fins a gairebé la meitat (46,8%).

Per mirar de corregir aquests mals resultats, el Departament d'Ensenyament ampliarà a partir del curs vinent una hora setmanal les matemàtiques per als alumnes de segon i quart d'ESO i es destinaran més hores d'assignatures optatives a reforçar les competències bàsiques (llengües i matemàtiques). La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, també es va mostrar partidària de reforçar als centres l'expressió escrita a l'aula potenciant les redaccions i fent exàmens en què els alumnes s'hagin d'esforçar a escriure en lloc de respondre preguntes de tipus test. Ensenyament creu que la instauració d'un curs de quart d'ESO que “diferenciï les seves ofertes i itineraris” pot ajudar “un col·lectiu d'alumnes que té dificultats i que ara no té prou resposta”.

Però, més enllà de les línies generals que va assenyalar la consellera, seran els centres els que, un cop analitzats els resultats del seu institut, hauran de prendre mesures adaptades als seus estudiants. Des de dijous, els centres ja es poden descarregar d'internet els resultats del seu institut i els poden comparar amb la mitjana de Catalunya i d'altres centres del seu entorn i del seu mateix nivell socioeconòmic. A més, els pares rebran l'avaluació dels seus fills, desglossada per matèries i submatèries.

Rigau confia que els resultats de l'avaluació serviran per corregir les “disfuncions en el sistema” i fer que els alumnes amb un nivell baix reforcin les matèries en què van més justets per reconduir el curs.

Evaristo González, director de l'institut Torre del Palau de Terrassa, no és tan optimista com la consellera. No creu que en els dos mesos i mig que falten perquè s'acabi el curs més la recuperació del setembre es puguin resoldre “mancances que vénen d'anys anteriors”. Tot i això, veu “útil” l'avaluació de quart d'ESO perquè permetrà al seu centre “comparar-se amb altres instituts” i fer les correccions que calguin per als cursos vinents. “És un bon control de qualitat sobre l'ensenyament a Catalunya”, afegeix.

 

LA FRASE

Els resultats no em satisfan. Hem de millorar molt en les competències bàsiques
Irene Rigau
CONSELLERA D'ENSENYAMENT

El nivell socioeconòmic, clau

La qüestió principal a l'hora d'analitzar els resultats de l'avaluació de les competències bàsiques dels alumnes de quart d'ESO catalans és el nivell socioeconòmic dels pares. Els estudiants amb més dificultats econòmiques presenten uns resultats més baixos que els de classes benestants en totes les matèries, amb independència de si estudien en un centre públic, concertat o privat. Com que la majoria dels alumnes de nivell socioeconòmic baix es concentren en els instituts públics, aquests centres obtenen uns resultats més dolents que els privats (70,3 punts de mitjana versus 76,4 en llengua catalana; 71,2 versus 77,8 en llengua castellana; 62,4 versus 74,6 en llengua anglesa, i 59,3 versus 70,7 en matemàtiques). Ara bé, quan es comparen els resultats d'instituts públics i privats d'un mateix nivell socioeconòmic, les diferències desapareixen completament.

L'anglès és la matèria en què les diferències segons la composició socioeconòmica dels pares són més accentuades. Així, entre les classes benestants, hi ha un 48,5% d'alumnes amb un nivell alt (11,5% en les classes baixes) i només un 8% amb un nivell baix (46,3% els més desafavorits). Per sexes, les noies són més bones en llengües i els nois, en matemàtiques.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/524332-leso-falla-en-lexpressio-escrita-i-les-matematiques.html