La manca de vocacions científico-tècniques

Immersos en l’actual crisi econòmica, una de les poques solucions al problema que aconsegueixen generar un important grau de consens, és la necessitat del famós “canvi de model productiu” que passaria per incloure el país en una competició d’alt valor afegit, on la ciència i la tecnologia tindrien un paper rellevant.
Doncs bé, una dificultat potser no prevista per aconseguir aquest objectiu pot ser la manca de vocacions científico-tècniques, és a dir, la disponibilitat dels recursos humans que l’han de convertir en realitat.

Actualment, fins i tot en aquests moments difícils, el mercat laboral d’aquest segment ja té dificultats per cobrir la seva demanda. Com a mostra, la taxa d’atur dels professionals amb carreres tècniques a finals del primer trimestre del 2010,  es situava  en el 7,6% –molt inferior al 18% que presentava el conjunt de l’economia catalana (Font: EPA).

Mentre la demanda laboral d’aquests perfils continua creixent, els titulats universitaris en enginyeries relacionades amb les tecnologies de la informació han disminuït prop d’un 30% en els darrers 5 anys, juntament amb la demanda d’ingrés a les titulacions, que es manté a la baixa any rere any situant la “nota de tall” en les universitats per accedir a aquestes carreres actualment en l’aprovat (un 5).

Alguns factors estructurals com l’envelliment de la població, l’abandonament prematur del cicle educatiu o la minvant presència en la societat actual dels valors relacionats amb l’esforç, afecten negativament a l’hora de generar les vocacions d’aquestes exigents carreres acadèmiques i requeriran solucions a llarg termini.

Un altre grup de causes apunten a la imatge en la societat d’aquestes titulacions que no aconsegueix equilibrar la balança entre el reconeixement social i l’esforç necessari, malgrat que les dades objectives mostren que l'estabilitat laboral, retribució i progressió posteriors són diferencials respecte a altres professions. Per exemple, el 50% dels enginyers de telecomunicacions –segons dades del 2008– eren retribuïts amb mes de 30.000 euros quatre anys després de titular-se, mentre que la xifra era del 25% pels llicenciats en Administració i Direcció d’Empreses o del 14% pels titulats en Dret, titulacions sense problemes de ”vocacions”.

En aquest aspecte, alguns estereotips com la associació de la tecnologia al gènere masculí,  influeixen en les futures vocacions (menys del 4% dels nous alumnes de batxillerat que actualment trien la modalitat tecnològica són noies).

Analitzant el procés de creació de les vocacions des de l’inici, destaca la desafecció prematura de l’àmbit científico-tecnològic que provoca que, ja al Batxillerat, menys d’un 20% dels estudiants triïn la modalitat de Tecnologia i aquest nombre disminueixi any rere any. Per tant, serà clau analitzar els factors que promouen l’adhesió a la vocació científica en les primeres etapes educatives.

En aquest aspecte, una primera línea de treball es refereix a la metodologia docent, particularment en el cas de les ciències, on aspectes com la transversalitat de la formació científica amb la resta de matèries o l’efecte de l’experimentació, constitueixen vies de treball per a inspirar polítiques educatives que, alhora, permetin la possibilitat real de desenvolupar un projecte de centre, la formació del professorat o el reforç de la Formació Professional tot possibilitant el grau de continuïtat necessari.

Un altre grup de factors apunta a la necessitat de detecció a les aules del talent científico-tècnic i la seva adequada orientació acadèmica i laboral, en coordinació amb la universitat i el mercat de treball, que assegurin l’aprofitament màxim de les capacitats individuals.

Enfocar tots aquests temes de manera coordinada requerirà de la col·laboració de moltes institucions públiques i privades, i de l’esforç de professionals multidisciplinars. En aquesta línea Edu21, la consultora everis i la Universitat Politècnica de Catalunya col·laboren en aquesta reflexió, realitzant diverses iniciatives i, entre elles, destaquem la convocatòria de la propera XIV Tribuna Edu21 a la que hi esteu convidats.