La il·lusió de fer teatre a l’escola. El teatre és il·lusió.

A l’escola on treballo fem teatre des de P3 fins a sisè. Fa anys que forma part del Projecte Educatiu del Centre i, almenys, una vegada al curs es prepara una obra per ser representada davant de tots els companys del centre i de les famílies.

Amb una obra de teatre, conscientment, treballem una munió d’aspectes curriculars: llengua escrita, vocabulari, frases fetes, expressió oral, dicció, matemàtiques, espai, temps, ordre, coneixement del medi, context de l’obra, música, dansa, expressió corporal, plàstica, memorització... Però allò en què hi posem més èmfasi és en el treball en grup, en els aspectes de socialització, en la col·laboració, en l’expressió de es emocions i els sentiments.

Preparar una obra de teatre, per part nostra, suposa una planificació minuciosa dels recursos materials i personals que tenim. És un treball d’equip de gran complexitat, on hem de posar en acció i desenvolupar, si cal, qualitats de creació i habilitats socials, per tal de reeixir satisfactòriament en la tasca proposada.

Els i les mestres que fa més anys que som al Claustre, hem d’engrescar i fer costat a les persones noves que arriben i que en un primer moment ho veuen com una muntanya difícil d’escalar.

Això sí, els nens i les nenes en són uns grans entusiastes; en el transcurs d’un curs tenen dues metes: les colònies i el teatre. Posar en escena una obra fa remoure, aflorar  i potenciar  emocions i sentiments ben guardats. De l’alegria inicial, ben sovint es passa a la ràbia i a la frustració, per no poder fer el paper que es desitjava. L’entusiasme inicial es transforma en cansament per haver de repetir una i altra vegada una escena que no surt prou bé. A vegades també, de l’alegria inicial es sol passar a l’enveja al comprovar que aquell nen o nena fa el paper molt i molt bé. L’entusiasme inicial acaba transformant-se en alegria i satisfacció de veure la feina feta, ben feta; de rebre els aplaudiments dels pares i mares i dels altres nens i nenes de l’escola, i de sentir en la pròpia pell l’èxit de tots i totes. Els queda la sensació que ha valgut la pena i que l’únic que els dol és haver d’esperar un any més per tornar-ne a gaudir.

Hem parlat de la feina en equip dels nens i nenes i nostra, però una part molt important i imprescindible és la valuosa col·laboració dels pares i les mares. Ens ajuden a mitigar la frustració pel paper no aconseguit i a fer entendre que tots els personatges són importants; a fer aprendre de memòria el paper; a buscar el vestuari i moltes vegades l’adrezzo; a desmuntar l’escenari que nens i nenes i mestres han muntat durant els dies d’assaigs, i també fent l’esforç en venir a veure l’obra, a vegades, sense dinar o bé demanant festa a la feina.

Per tot això i molt més, valorem molt positivament i ens sentim força orgullosos i orgulloses d’aquesta singularitat del nostre Projecte Educatiu del Centre.