La comunicació en les organitzacions educatives. Comunicació i lideratge (i II)

Dèiem en la primera part de l’article de l’anterior Butlletí que per assegurar l’èxit en les comunicacions cal tenir ben clar quan es fan, qui les fa i com es fan. És a dir, cal definir els processos de comunicació de l’organització.

Processos de comunicació

Una comunicació la podem fer per escrit o oralment. Mitjançant una reunió, el correu electrònic, la intranet del centre, el suro de la sala de professors o una circular interna. Podem fer-la setmanalment, o mensualment, o només quan sigui necessari. Pot fer-la el director, o el cap d’estudis, un coordinador d’etapa o qualsevol altre professional.

Definir un procés de comunicació vol dir decidir totes aquestes coses. Vol dir organitzar la comunicació (interna i externa) del centre. Organitzant-la, reduïm el risc d’oblidar-nos de comunicar coses importants, de comunicar-les a destemps, de comunicar-les dues vegades innecessàriament...

Exemples: com fem arribar, a l’equip de professorat, la informació sobre cursos de reciclatge: pengem la informació al suro? Enviem un email? Pengem la informació a la intranet? Qui se n’encarrega? Amb quina antelació ho fem? Demanem resposta o entenem que aquell que no ens digui res vol dir que no farà cap curs?

I les aportacions (queixes, suggeriments...) que els professors vulguin fer a l’equip directiu, com les comuniquen? Amb una reunió periòdica? Mitjançant un email o amb un paper escrit damunt la taula del director? Aprofitem les reunions de departament perquè els professorat les transmeti al cap de departament i, després, aquest les pugui fer arribar a l’equip directiu? Quin tipus de resposta ha de donar el director?

Un gran repte dels centres educatius, pel que fa a la seva organització, és respondre a aquestes preguntes i aconseguir, per tant, que la informació flueixi correctament, amb rapidesa i riquesa, amunt i avall, a dreta i esquerra. Per fer-ho, però, el primer pas és del tot necessari: entendre que la informació és la sang de l’organització. Flueix d’un lloc a l’altre, donant vida, i quan deixa de fer-ho provoca un col·lapse.

I el lideratge dels qual parlo en el títol de l’article? Què hi té a veure, amb tot això de la comunicació?

Comunicació i lideratge

Primera constatació: donar importància a la comunicació és un tret característic dels líders. El líder s’esforça perquè la informació flueixi en tots els sentits, arribi a les persones que ha d’arribar i sigui un ajut per al bon funcionament de l’organització, més que no pas un obstacle. I ara que parlem tant de lideratge escolar, té sentit recordar que, per exercir-lo, cal assegurar:

• Una bona comunicació del centre amb les famílies.
• Una bona comunicació amb els alumnes.
• Una bona comunicació entre professorat i equip directiu.
• Etc.

Els directors de centre amb fusta de líder ho tenen ben clar.

Segona constatació: el líder, més enllà de garantir que els processos de comunicació funcionen, domina molt bé una altra cosa: l’art de comunicar.

Hi ha qui diu que, per detectar un bon líder, n’hi ha prou en veure què comunica i com comunica. Hi estic bastant d’acord. Concretem:

Què comunica?

• Un líder (per exemple, un líder escolar) comunica, per damunt de tot, una visió (on vol arribar l’escola? quina escola volem? com ha de ser, aquesta escola que desitgem?).
• Comunica, també, una estratègia per arribar-hi (què farem, per arribar-hi? què ens falta? com podem aconseguir-ho? quan hem de fer-ho?).
• I comunica unes normes de joc (què espero, del professorat? quines actituds cal evitar? quines són les responsabilitats de cadascú?).

Com comunica?

• D’entrada, a un líder, no li fa mandra comunicar. Explica les coses perquè sap que, així, implicarà els altres.
• Intenta ser entès. S’esforça per explicar-se bé, busca la manera que el missatge arribi.
• Escolta molt i escolta activament.
• Comunica amb proximitat i senzillesa: fa servir paraules senzilles i un to planer, proper.
• Comunica amb humilitat: pregunta, proposa, planteja. No dóna per fet.
• Fa que els altres se sentin importants: reforça, parla bé dels altres (amb exemples, mai perquè sí), critica (quan ho ha de fer) sense personalitzar i amb elegància, amplia horitzons, dóna confiança, permet l’error i dóna llibertat. Fa que entenguin la seva aportació al grup.
• Projecta il·lusió i alegria (No només per aconseguir els objectius sinó pel mateix esforç d’intentar-ho).
• Ofereix l’exemple propi.
• Orienta però no mana. Deixa marge per prendre decisions.
• Recorda sempre que formem part d’un equip i reforça el sentit de pertinença.
• Genera emocions positives.
• Explica el perquè de les coses.

Sens dubte, lideratge i comunicació van estretament units. Tant de bo, poc a poc, tinguem més i més líders als nostres centres, disposats a dedicar temps i esforços a la comunicació. Les escoles, com ho faria qualsevol altra organització, en trauran profit.