Jornada continuada i neurociència

Pel curs escolar 2012-2013 el Departament d’Ensenyament ha realitzat un protocol per a la petició d’una organització horària singular per part dels centres educatius públics de secundària. Es tracta d’un protocol que permet als centres demanar la jornada continuada.

La jornada continuada actualment té defensors i detractors entre els diferents agents educatius, però les raons de posicionament solen respondre a qüestions alienes a l’alumnat. En aquest sentit, caldria preguntar-nos: Quin efecte pot tenir una jornada continuada en el rendiment de l’alumne?

Tothom sap que els éssers vius seguim uns ritmes biològics. Concretament en la nostra espècie tenim nombrosos exemples: un temps de vigília i un altre de son diari, el cicle ovàric femení, un temps en què ens hem d'alimentar, uns ritmes hormonals, tèrmics, metabòlics, electrocorticals, etc. L'estudi d'aquests ritmes és funció de la cronobiologia, definida com l'estudi de l'estructura temporal dels organismes, dels seus mecanismes i de les seves alteracions. Fruit de la cronobiologia, en un intent d'anar perfilant sobre el tema, apareix una segona disciplina denominada cronopsicologia dedicada a l'estudi de l'activitat rítmica del cervell.

Seguint aquest procés, arribem a l'àmbit escolar i dins la cronopsicologia intentem estudiar la sintonia que existeix entre les característiques biopsicològiques dels individus i l'aprenentatge, és a dir, l'estudi dels ritmes biològics des de la perspectiva de l'educació; amb això ens referim a la cronopedagogia destinada a planificar la seva intervenció sobre l'alumne tenint en compte les seves necessitats de descans en funció dels seus ritmes d'activitat cerebral.
Com ja hem indicat anteriorment, la cronopsicologia estudia els ritmes  de l’ésser humà centrats en la seva activitat cerebral. L'estudi de l'activitat rítmica del cervell ens ha permès conèixer, entre d'altres, els períodes de major o menor aptitud per al treball intel·lectual. Amb el que hem vist fins ara, els agents educatius poden planificar la seva intervenció sobre l'alumne tenint en compte els seus ritmes d'activitat cerebral amb la finalitat de poder augmentar la seva eficàcia d'aprenentatge.
Un aspecte a tenir en compte és el fet de l’alternança temporal en el predomini d’una major activació d’un hemisferi cerebral o un altre. Per aquest motiu és convenient alternar en el discent el tipus d'activitat a realitzar. Recordem que, en general, l'hemisferi esquerre està més relacionat amb el llenguatge, el treball més intel·lectual i de raonament, mentre que l'hemisferi dret té una major relació amb els aprenentatges visuals, plàstics i d'expressió en general.
En referència a les franges horàries de major rendiment, els estudis realitzats demostren que l'ésser humà cada dotze hores presenta una acrofase de màxima activació amb una batifase de mínims llindars d'activació dins les pròximes dotze hores. Cada dotze hores els nostres indicadors bioquímics presenten de forma alterna valors de màxima i mínima activació fisiològica.
Un cop correlacionada l'activació fisiològica dels alumnes amb el seu rendiment escolar, s'ha pogut demostrar empíricament que cap a les 6 hores s'inicia un ascens de les capacitats cognitives de rendiment acadèmic que aconsegueix el seu màxim llindar cap a les 10 del matí, punt horari en què s'inicia el descens fins a les 14 h, sent aquesta franja un període d'eficàcia acadèmica sostinguda. És a partir de les 14 h. fins a les 16 h. quan es produeix un període de mínim rendiment escolar que aconsegueix novament el seu màxim nivell de rendiment cap a les 18 h., període en què s'inicia novament el descens i transcorregudes les 21 h. tornem a situar-nos en nivells no òptims per a l'aprenentatge.
Per tot això, podríem concloure que la franja horària més òptima per a l'aprenentatge estaria entre les 8 h. i les 14 h. i, posteriorment, entre les 16 h. i les 21 h. al llarg d'una jornada.
Tant en l'escolarització obligatòria de primària, on l'alumne ha de realitzar una mitjana de 5 hores lectives diàries, com en la de secundària on la mitjana és de 6 hores diàries, aquest període lectiu, des d'una visió centrada únicament en la cronopsicologia del rendiment, tindria més sentit en una jornada continuada de matí que en una jornada no continuada on els alumnes han de reprendre la seva tasca escolar entre les 15 h. i les 17 h. Aquesta darrera franja horària és on, tant el docent com l'alumne, es troben en les pitjors condicions fisiològiques per a la tasca acadèmica. Afegir també que en el període entre les 15 h i les 17 h. resta activa la digestió gàstrica de l'àpat del migdia, procés que també incidirà negativament en les condicions neuropsicològiques d'aprenentatge. Per contra, en el cas de la jornada continuada, també cal destacar el factor fatiga degut a l’increment del temps de permanència seguida a l'aula que requeriria, per tant, d’estratègies compensadores.