20 abril 2009
Francesc Xavier Moreno Oliver, col·laborador d’Edu21

El binomi família-escola

L’educació integral del nostres fills ve determinada per tres contextos diferenciats: la família, l’entorn social de relació i l’escola. La qualitat d’aquests contextos influenciarà de manera significativa en l’esmentat procés educatiu.
L’escola, i concretament la seva intervenció, sempre haurà d’anar orientada per un projecte educatiu funcional d’aplicació real que sigui integrador. Un projecte que atengui a nivell curricular, metodològic i didàctic les necessitats educatives singulars dels seus alumnes i que garanteixi el procés d’ensenyament i aprenentatge. Però, paral·lelament, també caldrà una intervenció complementària fonamental, un bon vincle de coordinació entre l’escola i la família i a l’inrevés, que permeti unificar criteris educatius compartits pels nens a l’escola i a casa, amb una finalitat comuna.

L’entorn social és un altre àmbit important de l’educació integral dels nostres fills. Perquè aquest context pugui complir l’esmentada funció amb èxit ens caldrà comptar amb un entorn social extern al nucli familiar primari que presenti una bona estructuració, que sigui ric en recursos i que esdevingui integrador, capaç de cobrir les necessitats educatives, especialment les no formals del nostres nens. Dins aquest àmbit també serà important la implicació de la família en aquesta xarxa social.

Finalment, arriben a un punt clau de la mencionada funció educadora integral, la família. Hem definit un determinat perfil positiu de la institució escolar i també de l’entorn social, però quin ha de ser el de la família? El context social contemporani ens està configurant molt diverses estructures familiars. Tanmateix, quan parlem de família ens cal distingir dos aspectes diferenciadors, un que fa referència a la qüestió estructural i un altre al clima intrafamiliar. La societat actual contempla diversos models d’estructura familiar, que va des de la constituïda pels progenitors i fills fins a les monoparentals amb tipologies variades de custòdia. Pel que fa al clima intrafamiliar dos seran el eixos, l’afectiu i l’educatiu que formaran un bloc homogeni.

Davant d’aquest preàmbul podem reprendre de nou la pregunta inicial. Com hauria de ser la família adequada pels nostres infants? Doncs la resposta, malgrat la seva complexitat, podria ser la d’aquells models familiars capaços de garantir les condicions següents:

  1. Un model familiar amb una estructura i clima que sigui acceptat i valorat pels referents paterns/materns del menor, bé siguin biològics o no.
  2. Què el model estructural i de clima intrafamiliar no suposi un clar perjudici al menor. En tot moment prevaldrà el precepte de “favor filii”
  3. Què el model escollit sigui satisfactori i gratificant per la totalitat dels integrants del nucli familiar.

Definits els perfils òptims de família i escola, és quan podem parlar de la seva relació, donat que aquesta relació suposa un element clau per a l’educació integral dels nostres fills.

Família i  escola formen un binomi que no es pot disgregar. Els infants han de percebre una unitat de criteri en ambdós. Els pares tenen com a funció principal l'educació dels seus fills i l'escola la transmissió de coneixements als seus alumnes. El treball conjunt entre família i escola ha de tenir present, doncs, un criteri complementari tot respectant-se mútuament les singularitats de cada entorn educatiu, els seus rols i les seves pròpies responsabilitats.

En aquesta col·laboració mútua és imprescindible la confiança dels pares en la tasca i professionalitat dels docents i que, al seu torn, els mestres reconeguin  a la família com a primera i principal entitat educadora. L'escola ha d'acceptar sense recel l'ajuda, participació i fins i tot, la crítica constructiva dels pares,  fent-los participar en les tasques escolars dels seus fills. D'altra banda, els pares hauran d'acceptar i dur a terme les orientacions del professorat, valorar l’escola i implicar-se activament en els centres educatius i en la vida escolar dels seus fills.

Podem concloure finalment que el tipus de relació entre la família i l’escola constitueix el pilar sobre el qual es fonamentarà l'èxit o el fracàs de l'educació integral dels nostres fills.