Deures i extraescolars
Fa poc es va impulsar una campanya d’una confederació de pares que demanava el boicot i la insubmissió a les tasques escolars creant una gran controvèrsia a la comunitat educativa. L’argument principal de la protesta es basava en què els deures treuen temps lliure als seus fills per a realitzar activitats extraescolars.
Però aquest tema no pot tenir una resposta dicotòmica, els matisos en matèria educativa són cabdals. L’actual sistema educatiu prioritza la transmissió oral dels coneixements a l’aula, fet que determina la complementarietat de l’aprenentatge dels alumnes amb tasques d’estudi i de deures a casa.
No resulta prudent cridar al boicot dels deures i les tasques d’estudi a casa sense fer una anàlisi prèvia de les seves conseqüències. Això no vol dir que no es pugui innovar per modificar el sistema educatiu actual vers noves maneres de fer que permetin consolidar tot el procés d’ensenyament i aprenentatge de forma integral als centres escolars de manera que, llavors, l’alumnat no necessiti fer deures a casa per complementar els seus aprenentatges.
En qualsevol cas, també caldria analitzar si les activitats extraescolars que fan els alumnes per omplir el temps lliure que tenen al sortir de l’escola són sempre positives i educatives. Unes tasques extraescolars que suposin una sobre fatiga dels nens i joves, que no siguin del seu grat, que esdevinguin poc motivadores, que es visquin de forma estressant, que minimitzin el temps de vincle afectiu amb la família i els amics, etc., no esdevindran activitats beneficioses pels infants o joves.
Les extraescolars s’han d’escollir correctament, han de ser adaptades a l’edat i circumstàncies personals dels nens i nenes, així com a les seves aptituds i capacitats. Però les activitats extraescolars no sempre compleixen les premisses indicades. En ocasions són més aviat una obligació i deixen de ser quelcom desitjat per part dels infants i joves que les realitzen, ja que sovint només responen als interessos del progenitors.
Com hem indicat anteriorment, la recerca i la innovació educativa poden permetre trobar models educatius millors als actuals, però fins que arribem a aquesta fita, caldria gestionar correctament els temps de deures a casa amb el propi de les extraescolars. En l’àmbit escolar cal que els equips docents estiguin coordinats per poder mesurar les càrregues de treball de l’alumnat.
Habitualment, cada professor posa els seus deures sense valorar el volum de feina per a casa demanat pels altres docents. El mateix succeeix amb els exàmens. En ocasions, diferents exercicis d’avaluació de vàries assignatures s’acumulen en un mateix dia de manera innecessària. Aquests fets són antipedagògics donat que generen una saturació i un descontent en els discents que acaben per projectar-se vers les famílies. Quelcom similar succeeix amb les extraescolars, quan el volum o tipus d’activitats es converteixen en una situació vital estressant per l’alumnat.
De moment, deures i activitats extraescolars haurien d’anar de la mà. Són dues modalitats educatives que poden ser totalment compatibles si ambdues es programen amb criteris pedagògics adaptats a les necessitats personals i educatives de cada infant o jove.
