Des de la ciència, una mirada al currículum

El passat mes de setembre Edu21 celebrà la seva 31 Tribuna amb el títol: “A l’escola, què aprendre de bàsic i comú? Una mirada en clau de futur des del món de la ciència”. Aquest acte va voler ser el primer d’una sèrie que ens permeti recollir idees per repensar l’actual currículum escolar, en forma i continguts.

I la primera mirada la vàrem voler situar des de les
opinions de persones de fora de l’escola i des de l’àmbit científic, ja sigui
des de l’expertesa disciplinària i per això vàrem comptar amb la doctora Sònia
Fernández-Vidal, o des del camp de la divulgació científica a partir de les
aportacions d’en Josep Maria Mainat. Ambdós van mantenir un viu debat sobre
quins haurien de ser els continguts rellevants que, o bé s’haurien de mantenir
o bé incorporar en els actuals currículums de l’educació bàsica tot preveient
els canvis que marcaran el futur dels actuals escolars.

Tot i estar d’acord que determinats continguts sembla
que seran igualment necessaris en el futur (la capacitat per la lectura, per la
comprensió de la realitat del món físic i de l’entorn social, la flexibilitat
per seguir aprenent al llarg de la vida...) els dos van posar l’accent en les
formes d’ensenyar. En Josep Maria Mainat dibuixà un futur amb avenços i amb
noves ocupacions que ara no ens podem arribar a imaginar i que, per tant, per
fer front a això caldrà que els joves mantinguin la seva capacitat
d’apassionar-se per descobrir noves realitats, nous coneixements i noves
ocupacions. L’escola, per tant, hauria de promocionar i preservar la capacitat
per entusiasmar-se, per mantenir la curiositat pel coneixement. I en això
coincidí amb la Sònia Fernández-Vidal quan ella argumentà que la ciència es pot
ensenyar a l’escola com si fos un conte, és a dir, des de la formulació de
preguntes, des de la narració d’històries de descobertes apassionants, des del
saber que una resposta condueix a nous interrogants.

En aquest sentit, el debat també s’endinsà per un
dels temes tractats per Edu21 com és la necessitat de plantejar-nos currículums
i metodologies més holístiques, on el coneixement estigui integrat i
interrelacionat tot fugint de la presentació parcel·lada, o a pinzellades, com
expressà Fernández-Vidal. Si una cosa hem d’aprendre de l’evolució que
actualment està tenint el coneixement científic és que tot canvia molt
ràpidament, també les formes de relacionar-nos, d’entendre el món. Per això ens
caldrà aprendre a viure de forma més harmònica amb el planeta, a saber delegar
les tasques mecàniques a robots o altres invents, a desenvolupar la nostra capacitat
creativa davant una major longevitat i millors condicions de vida per als
humans, etc. L’educació, per tant, té un repte imponent. Per un costat haurà
d’estar amatent a aquests avenços perquè els alumnes es puguin formar per a
entendre’ls i poder-ne gaudir i, per altra banda, per fer compatibles aquestes
noves competències amb aquelles que tradicionalment ens fa hereus d’una
determinada tradició cultural.

Davant aquests reptes colossals que s’albiren en un
futur proper, el debat sobre què ha d’ensenyar l’escola de bàsic i de comú, és
a dir, per a tothom, és més rellevant que mai. I aquest no pot ser un tema que
s’abordi només des de la política, o des del món acadèmic o educatiu. Aquest és
un debat que incumbeix i interpel·la a tota la societat. Hem de decidir què és
allò fonamental a què s’han de dedicar les escoles per a garantir a les nostres
generacions futures allò que els serà necessari per a viure de manera més
plena, més feliç, més solidària i més coresponsable.

Justament, perquè ens sembla que aquest serà un debat
central en els propers anys, des d’Edu21 volem dedicar més mirades, des
d’altres àmbits, a la qüestió de repensar, reflexionar i suggerir canvis i
transformacions en allò essencial a ensenyar als nostres infants, joves, i
també al conjunt de les persones en tota la seva edat adulta, perquè facin de
l’educació la seva eina més valuosa a l’hora de gaudir responsablement del
futur que entre tots construirem.