Del neguit al canvi

Contenció pressupostària; increment d’hores de docència; disminució del temps de coordinació; reducció del sou; paralització d’obres de millora; projectes d’innovació o de reforma a baix cost... Són els signes dels temps actuals. El sistema educatiu és un subsistema del social i tot ell es troba sotmès a aquestes contencions en un temps de greu crisis com l’actual.

Totes aquestes circumstàncies generen incertesa i neguit en els docents, en les famílies i en el conjunt de la comunitat educativa. Hauria de ser l’educació un santuari d’excepció de la resta de sacrificis del cos social? Alguns pensen que sí, que l’educació és l’aposta pel futur i tensionar a la baixa el sistema educatiu és impedir l’eclosió de les energies de capital humà necessàries per, precisament, poder sortir de la crisi.

Sigui com sigui, no ens podem permetre el desànim, la resignació, la inèrcia... Al contrari, quan més dificultats hem d’enfrontar més necessitat tenim de trobar alguns denominadors comuns que ens orientin envers el canvi que necessita el sistema. Aquestes situacions esdevenen sovint l’oportunitat per afrontar de cara els reptes que tenim pendents des de fa temps. Els neguits incrementats poden generar l’energia que necessitem per ser valents, per unir-nos en un moviment renovador que faci saltar les resistències seculars a les innovacions necessàries del nostre sistema educatiu. Això sí, hem d’ajuntar forces i ser capaços de generar un moviment clar, diàfan, envers allò essencial, envers la millora de la formació dels nostres nois i noies.

Ara és hora d’assumir l’autonomia de centres i concretar projectes singulars que apostin per una renovació profunda del currículum, de l’organització de centre i de les metodologies didàctiques i d’avaluació. I aquí hem de tenir l’administració educativa al costat, amatent, vigilant per a la qualitat dels resultats, però al costat. És a dir, facilitadora de les innovacions i no, a voltes, obstaculitzadora per inèrcia burocràtica.

Tanmateix, quan proposem canvis hem de saber perquè els formulem –hem de tenir clarament identificat allò que no funciona– i què pretenem amb allò que proposem –hem de saber on volem anar–. Objectius clars i equip unit i decidit per a pilotar-ho i aconseguir-ho. Lideratge doncs. Lideratge individual i d’equip. Lideratge de centre i lideratge de cada equip docent i de cada grup classe.

Però els canvis tenen molts costos si es fan en solitud. Per això ens cal un moviment renovador, un coixí social, que ens permeti sumar esforços, no repetir errades i retroalimentar l’energia de l’entusiasme dels impulsors. En això, en el lideratge d’aquest moviment, Edu21 està disposat a ajudar i a ser-hi en primera línia.

Però quins serien els principals canvis que, des dels neguits actuals, ens cal convertir en transformacions en positiu? Molts d’ells els venim apuntant des d’Edu21 de fa força temps:

• Revisem les teories sobre l’aprenentatge, actualitzem-les a la llum dels nous coneixements –sobretot de l’àmbit neurocientífic– per tal de renovar les nostres formes tradicionals d’ensenyar als infants i joves.
• Reformulem amb realisme, sense hipoteques gremials, el currículum escolar bastint un d’autènticament bàsic i consensuem la cultura comuna que a principis del segle XXI cal garantir als nostres nois i noies.
• Flexibilitzem les modalitats d’agrupament dels alumnes dins les etapes del sistema i assagem fórmules organitzatives d’agrupament de l’alumnat, de distribució dels temps i els espais escolars, que posin l’organització dels centres al servei d’un projecte educatiu propi i coherent i no a l’inrevés.
• Adeqüem els sistemes d’avaluació als objectius i modalitats que el projecte educatiu contempli, tot convertint l’avaluació en un sistema constant de control de qualitat que ens permeti anar reorientant en cada moment les accions educatives.
• Posem les modalitats de docència al servei de l’acompanyament i orientació de cada alumne des del reconeixement de la seva singularitat i diversitat, i combinem els espais d’atenció individual i personal amb els propis del treball en equip i del grup social de referència (el grup classe com a eix central i compartit de creixement i aprenentatge).
• Socialitzem les innovacions que anem consolidant tot impregnant d’exemplaritat positiva als altres centres i professionals que hi busquin referents, o models inspiradors per als seus propis canvis. I premiem en reconeixement, i en garanties de consolidació dels equips docents, aquells centres que mostrin bons resultats en els seus projectes d’innovació.
• Establim una xarxa de renovació educativa que permeti obtenir ajuda teòrica, tècnica i material per a tots els centres i professionals compromesos en el canvi. Aquesta xarxa ha d’esdevenir el nucli impulsor d’un moviment innovador del sistema educatiu.

Sí, som en temps de neguits i de contencions, però els que ens dediquem a l’educació hem convingut a treballar pel futur, per l’aposta optimista d’un futur millor. I no hi ha cap contenció material que ens impedeixi repensar i reformular les nostres pràctiques al servei d’aquest futur encarnat en cadascun dels nens i nenes, nois i noies, que tenim cada dia a les aules.