Catalunya ha d’imitar el model educatiu finès basat en l’equitat, la cohesió social i l’excel·lència educativa

Catalunya ha de poder crear una societat del coneixement semblant a la finesa si sap transformar adequadament el seu sistema educatiu. Aconseguir-ho passa per promoure un model “on l'equitat, la cohesió social i l'excel·lència educativa” siguin els eixos fonamentals del canvi. Per donar estabilitat al sistema, a més, s'ha de desterrar “la pràctica habitual de sotmetre l'educació als sotracs dels canvis polítics”. Aquestes són, entre d'altres, algunes de les reflexions més importants que tres reconeguts experts del món educatiu com Juan Carlos Tedesco (ex-ministre argentí d'Educació), Xavier Melgarejo (psicòleg i pedagog escolar expert en el sistema educatiu finès) i Enric Roca (coordinador d'Edu21), han expressat durant la presentació del darrer número de la revista VIA (Valor, Idees, Actituds) que publica un dossier dedicat a l'educació en el seu darrer número.

Durant la presentació, que dijous
4 de novembre omplí de gom a gom la sala d'actes de la nova seu del
Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP), el director de la revista Miquel
Calsina va justificar la tria del tema de l’educació pel dossier
d'aquest número de VIA tot assegurant que “és un dels temes que més preocupa actualment a la societat catalana atès l'elevat index de fracàs escolar que patim”.
La revista inclou diversos textos d'experts de reconegut prestigi en
l'àmbit de la pedagogia, la sociologia i les polítiques educatives on
s'aborden les qüestions i les temàtiques més candents que emmarquen el
debat sobre quin model educatiu ens cal per aquest segle XXI.

La
revista hi dedica més de noranta pàgines a debatre sobre un model
educatiu que es troba en ple procés de transformació i del qual depèn
la possibilitat de resoldre o embarrancar-se en moltes de les
problemàtiques existents en els àmbits econòmic, laboral, cívic,
social. La capacitat o no d'afrontar adequadament el conjunt de reptes
que té plantejats actualment l'educació pot determinar, a risc
d'exagerar, el futur del país.

En
aquest sentit, durant la presentació Xavier Melgarejo va defensar les
virtuts del sistema educatiu de Finlàndia que consagra la família,
l'escola i l’entorn social com els eixos bàsics sobre els quals bascula
l'èxit del seu model educatiu. Segons Melgarejo aquest és un model a
imitar vàlid, doncs l'han desenvolupat a partir de dues estratègies
bàsiques: “el manteniment
d'una sòlida cultura nacional estructurada en el domini de les llengües
nacionals i en la creació d'una societat del coneixement basada en els
valors d'equitat i excel·lència”.

Durant la seva intervenció l'ex-ministre d'educació argentí Juan Carlos Tedesco va indicar que ens trobem “en un moment de molta debilitat pedagògica”, raó per la qual cal incidir d'una forma contundent en la formació dels mestres i professors: “la
formació bàsica, en contra del que es creu, és el més important, el
gran desafiament d'avui dia és la qualitat dels docents, el formar bons
educadors”.

Tedesco
també es va referir a les tesis que ell mateix desenvolupa en un
article del dossier que ahir es presentava, on conclou que els nous
desafiaments pedagògics que la societat té plantejats passen per dos
conceptes bàsics: aprendre a aprendre i aprendre a viure junts, que
comencen a desenvolupar-se a partir de l'informe Delors i que avui dia
són encara més rellevants atès el context de grans transformacions
socials, econòmiques i polítiques que vivim. “Aprendre
a aprendre vol dir que les regles del joc han canviat, ara hem
d'aprendre tota la vida, ens hem de reciclar constantment, per això
l'escola i la universitat han d'ensenyar l'ofici d'aprendre”. Per altra banda, construir una societat més justa implica que l'educació “ha
de plantejar-se transformar les inquietuds de la gent en realitats,
doncs exercir la ciutadania, avui dia, és molt més exigent que abans”.

La
presentació també va comptar amb la participació i les reflexions
d'Enric Roca. El pedagog, que coordina el projecte educatiu Edu21 del
CEJP, va indicar que “el
model educatiu actual és obsolet, doncs és el mateix (amb petites
variacions) que el del segle XIX. Necessitem fer un salt qualitatiu
sense causar un trauma en el sistema i això implica canviar també la
mentalitat dels seus actors principals, és a dir, dels professors que
treballen a l'aula”.

Segons
Roca, la tecnologia ha d'ajudar a fer el canvi desitjat, però s'han de
canviar moltes altres coses. En aquest sentit va esmentar que el model
formatiu del professorat és disciplinar i “això impedeix fer un currículum interdisciplinari”. Altra cosa que cal “trencar” és el model de l’espai aula: “canviar
les formes d'agrupament d'alumnes per projectes d'aprenentatge o per
interessos disciplinars, la qual cosa també implica canviar
l'organització actual dels centres i la formació dels professionals”.
Esponjar el currículum, apostar pel talent i incentivar la consolidació
de direccions i lideratges forts a les escoles, foren altres dels
suggeriments de canvi proposats per Roca. 

Un model, sis visions

Aquest
dossier de VIA inclou sis extensos articles on es reflexiona sobre les
transformacions que afecten el model educatiu des de diversos angles.
Juan Carlos Tedesco, exministre argentí d'Educació i director de
l'Oficina Internacional de l'Educació de la UNESCO entre 1992 i 1997
aborda el tema de L'educació i la construcció de societats més justes,
on defensa que aprendre a viure junts i aprendre a aprendre són els dos
pilars sobre els quals s'haurien de centrar les pràctiques educatives
de cara a construir societats més justes i pròsperes.

Francesc Pedró, membre del Centre per a la Recerca i la Innovació Educatives de l'OCDE (Paris), aprofundeix sobre les Tendències internacionals en polítiques educatives
i destaca que la mesura de la qualitat del sistema educatiu i de les
polítiques que s'hi apliquen estableixen la qualitat dels aprenentatges
dels alumnes i, en darrera instància, les competències adquirides pel
conjunt de la població i el grau d'equitat amb què es troben repartides.

Enric
Roca, coordinador general d'Edu21, pedagog i professor de la Facultat
de Ciències de l'Educació (UAB), planteja alternatives a l'ineficient
model d'ensenyament actual i defensa obertament un Canvi del model educatiu que superi l'actual basat, majoritàriament, en la transmissió igualitària del coneixement a un grup mitjà d'alumnes.

Xavier
Besalú, del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona,
apunta la necessitat de normativitzar la socialització i la inserció
cultural i nacional dels infants i dels joves d'avui (tant dels
autòctons com dels immigrants) i fer-ho sobre unes noves premisses que
res tenen a veure amb els models emprats fins ara i que ja no
serveixen. El seu text porta per títol Formar ciutadans i ciutadanes per a una Catalunya plural, lliure, desacomplexada i justa.

Javier Elzo, catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat de Deusto, analitza en el seu article Diversitat de famílies davant de l'educació dels fills els
riscos i els avantatges que es plantegen al si de les quatre tipologies
de família en què divideix la societat catalana, de cara a una bona
simbiosi entre l'entorn familiar i el sistema educatiu.

Finalment
Norberto Bottani, consultor i analista de polítiques d'educació,
ofereix un panorama crític de les avaluacions internacionals a gran
escala que tenen per objectiu identificar els factors que poden
explicar el rendiment dels sistemes educatius, contrastar si n'hi ha
algun millor que d'altres i què cal definir per aprendre dels millors.
El seu article porta per títol La més bonica del regne: el món de l'educació en alerta davant l'arribada d'un príncep encantador.

L’educació
sempre ha estat una qüestió prioritària pel Centre d’Estudis Jordi
Pujol, doncs és un element estratègic de país. A més de promoure aquest número especial de la revista VIA, el CEJP aborda constantment el tema educatiu mitjançant l'espai de reflexió Edu21,
que al llarg de tot l'any i des de la seva creació fa més de quatre 
anys organitza tota mena de debats i activitats obertes a la
participació dels professionals de la docència que tenen com a objectiu
primordial millorar la qualitat de l'ensenyament a Catalunya.