31 març 2013
Jaume Sarramona, catedràtic emèrit de Pedagogia de la UAB

A l’hora d’escollir escola

Novament entrem en el període establert per a fer les pre-inscripcions escolars per aquelles edats en què cal canviar de centre per haver exhaurit l’etapa escolar corresponent o bé iniciar l’escolarització, a banda dels qui han pres la decisió de canviar d’escola pels motius que sigui. Certament no es tracta d’una decisió menor, car una escola pot marcar decididament el futur del seus alumnes i famílies.

Les disposicions internacionals, i a l’estat la mateixa constitució, consagra el principi de la “llibertat d’ensenyament”, que tant s’aplica a la llibertat de poder crear centres educatius –d’acord amb la legalitat vigent– com a la llibertat que les famílies puguin escollir el centre escolar que desitgin, d’acord amb els seus criteris i valors. Després tots sabem que aquesta suposada llibertat per escollir escola es veu limitada per molts factors, des dels derivats del lloc de residència, fins als factors econòmics, legals (criteris d’admissió) i de capacitat dels mateixos centres. Ara, però, ens situarem en el cas d’una família que té la possibilitat de conèixer i escollir entre més d’un centre escolar per portar als seus fills, la qual cosa no exclou que les qüestions aquí plantejades no siguin igualment d’interès per les famílies que volen conèixer millor el seu propi centre. Es tracta, doncs, de tenir la informació necessària dels centres a l’abast per poder prendre la decisió amb coneixement de causa.

Quan una família busca informació sobre un centre escolar ha de tenir present aquells factors que determinen la qualitat d’aquest centre. I sobre els trets de qualitat dels centres educatius ja tenim suficients criteris com per anar directament a les qüestions cabdals. Un primer criteri de selecció ha de ser el “projecte educatiu” del centre, que ha d’estat prou explicitat en els seus documents oficials. En aquest projecte es declaren els gran objectius educatius que es proposa el centre, així com les principals estratègies que s’apliquen per aconseguir-los. Les famílies poden veure així si els objectius i valors del projecte són els que desitgen per l’educació dels seus membres escolars. Certament, amb les declaracions sobre el paper no hi ha garantia suficient que el projecte es dugui a la pràctica per la qual cosa cal demanar demostracions concretes en aquest terreny: activitats, materials, etc.

La visita directa a les instal·lacions de l’escola és imprescindible. No cal deixar-se enlluernar per elles però tota l’arquitectura també dóna una idea de les possibilitats educatives, en especial les aules, els espais esportius i d’esbarjo, els laboratoris i tallers... Aquesta visita hauria d’anar acompanyada de l’imprescindible entrevista amb un membre de l’equip directiu a qui se li puguin formular totes les qüestiones de més detall, que donin informació fiable sobre la metodologia pedagògica i l’organització del centre. Dins d’aquesta metodologia destaquen aspectes com els següents: com es tracta la diversitat a l’escola, en especial com s’atenen als alumnes que tenen dificultats i als alumnes que gaudeixen d’un aprenentatge ràpid i tenen qualitats superiors; quin és el sistema d’avaluació que s’utilitza habitualment; com es gestiona el tema dels deures escolars; quina és la vinculació del centre amb el seu entorn i amb altres centres; com es tracta el tema de la religió; con es tracta l’aprenentatge de les llengües oficials i no oficials; etc. Dins de l’organització general del centre hi ha la informació referent als càrrecs directius: la seva continuïtat, forma de determinació, responsabilitats de cadascú, etc. i, òbviament, la formació i permanència del professorat. No s’ha d’oblidar que el sistema de direcció és un dels elements clau de totes les escoles considerades de qualitat i la permanència del professorat, junt als altres factors, és també un factor de garantia de continuïtat de la línia pedagògica. Afegim tot el que fa referència a la participació dels pares en l’escola i dels mateixos alumnes, com una forma de materialitzar la necessària cooperació entre les famílies i l’escola en el compromís de l’educació dels infants i adolescents, i com una materialització del principi de transparència i democràcia, encara que cada estament tingui el seu àmbit propi d’actuació.

I resta l’obtenció d’informació en relació als resultats acadèmics, que lògicament han de ser també objecte d’atenció. Al respecte, ara tenim alguns indicadors, a partir de l’ensenyament primari, que donen una idea més objectiva que les simples qualificacions atorgades pel centre. Ens referim als resultats obtinguts en les proves externes sobre competències bàsiques a primària i secundària que, com és sabut, el centre té des de fa uns anys i que el permeten comparar-se amb altres centres del mateix nivell socio-econòmic i dimensions de població. En el cas del batxillerat hi ha el percentatge d’alumnes que l’acaben amb èxit respecte els qui el comencen i els resultats en les proves de selectivitat universitària. Aquests resultats en proves externes no han de ser els únics elements a considerar, lògicament, per això s’han enunciat al final, però ja ha arribat l’hora que siguin un factor important per guiar la millora dels centres i la confirmació de la seva qualitat.

Tota aquesta informació recollida directament del centre no exclou la que es pugui recollir dels pares i alumnes del mateix, actuals i passats, advertint que convé demanar dades concretes a partir de les quals s’han forjat les opinions en qüestió. Evidentment, no tothom opina igual respecte un mateix fet, per això convé fer-se les pròpies opinions.

Potser sembla un xic àmplia la sèrie d’aspectes que, de manera resumida, aquí s’han presentat com importants a l’hora d’informar-se per prendre la decisió d’escollir el centre escolar per als propis fills (i nets), però ja hem dit al començament que el tema mereix tota l’atenció perquè les conseqüències són força transcendents. Fins i tot quan no hi hagi la possibilitat efectiva d’escollir entre varis centres –com és el cas de les localitats petites– recavar tota la informació assenyalada resulta imprescindible per saber com funciona l’escola i, per tant, com s’hi pot col·laborar des de la família per la seva millora, que sempre serà possible, car l’excel·lència no té límit, oi?